El joc simbòlic és el que passa quan observem que els infants exploren de forma espontània en la representació de rols, accions i entorns adults. Les nenes i els nens necessiten “jugar a la vida” per, valgui la redundància, aprendre a viure-la i en aquest sentit el joc simbòlic és el millor camp d’exploració segur que poden tenir per assejar la “vida adulta”.
Els minimons són una expressió de joc simbòlic lliure no estructurat, en la que les nenes i els nens representen de forma real moments de la seva vida quotidiana o escenaris imaginaris a petita escala, fent servir tot tipus de materials, ja siguin estructurats o no, peces soltes i objectes del dia a dia.
Qui no juga amb sorra a la platja? Us proposem traslladar aquesta experiència a casa i sumar-li la possibilitat de manipular amb diferents tipus d’utensilis per veure com la sorra cau, com es cola, com passa d’un contenidor a un altre… Un obrador és un espai d’experimentació on els que juguen -tant infants com adults- exploren des de les seves pròpies necessitats.
Les taules d’estació són un recurs que permet portar a casa o a l’aula un trosset de natura. D’aquesta manera, els nens i les nenes poden observar i prendre consciència de les característiques més representatives de cada estació.
Es diuen moltes coses bones de la infància. Però paral·lelament hi ha un altre relat que s’imposa amb molta més força i que consisteix en encasellar les nenes i nenes fixant-nos en un aspecte cridaner de la seva personalitat. Això és força injust perquè les persones, nenes, nens i també adults, som moltes coses, no només som allò que més crida l’atenció de la nostra forma de ser.
A través del joc amb nines i ninos, els nens/es satisfan una necessitat d’identificar-se, representant moments de la vida quotidiana per expressar el que senten i entendre millor el món. Quasi res, eh! Però, amb totes les que hi ha al mercat, com escollir la més adequada?
En general, els espais pels que ens movem estan adaptats a les persones altes. Les taules, els mostradors, els lavabos, el mobiliari, fins i tot els museus. És difícil observar el que succeeix a prop del terra si no hi baixem però quan ho fem, ens adonem de coses que passen desapercebudes mirant des de dalt. No cal jugar si no voleu., n’hi ha prou amb baixar i veure tot el que succeeix. Proveu-ho!
No, no naixem amb la capacitat innata d’imaginar i, de fet, la imaginació és un procés evolutiu del cervell que necessita temps i que no es pot forçar per molt que ho intentem. Detectar quan una nena o un nen està imaginant és en realitat força senzill. Voleu saber-ne els senyals?
Som grans defensores de deixar espai per propostes de moviment dins de casa, però mai com a substitut del moviment a l’exterior (que és estrictament necessari), si no com una opció més de joc en sí mateixa. Tendim a pensar que a casa el joc ha de ser tranquil, més pausat, però ben mirat, també es pot generar un gran moviment entre quatre parets.
Els dos anys son una etapa en la que floreixen nous miracles contínuament. Sembla que tot va de pressa i les conquestes van marcant grans passes en l’evolució de la mainada. Observar, gaudir, meravellar-se, viure amb il·lusió cada un d’aquests passos és fascinant i un aprenentatge sobre com la vida s’obre pas, atreta per la crida del que esdevindrà.
Carmen i Claudia som dues mares apassionades pel joc infantil, aquí publiquem els nostres articles d'opinió i també els d'altres professionals amb qui compartim les mateixes inquietuds.