14 d'Abril de 2022 Categories: Especial Jugar i Jugar

Deixeu-nos una miqueta en pau!

Una de les parts més difícils de la p/maternitat és acceptar els nostres fills i filles tal com són, sense etiquetar-los ni jutjar-los. Sense projectar la nostra perfecció ni emplenar-los d’etiquetes.

Es diuen moltes coses i molt bones de la infància. Però paral·lelament hi ha un altre relat que s’imposa amb molta més força i que consisteix en encasellar les nenes i nenes fixant-nos en un aspecte cridaner de la seva personalitat. Això és força injust perquè les persones, nenes, nens i també adults, som moltes coses, no només som allò que més crida l’atenció de la nostra forma de ser.

A més, els adults fem trampa. Quan ens referim a les nenes i els nens diem unes coses i després, quan aquesta mateixa persona es converteix en adult, pot ser que ens referim a aquest aspecte de la seva personalitat d’una manera molt diferent. Perquè amigues i amics, no podem negar-ho, som perfectament capaces de transformar una etiqueta que té una connotació negativa en una cosa positiva si l’apliquem a un adult.

Què canvia?, potser és una espècie de superioritat inconscient cap a la infància?, pot ser que els adults aconseguim acceptar millor les característiques d’un altre adult?, pot ser que subestimem la capacitat de comprensió dels infants?

No en tenim ni idea, però mireu el que ens ha sortit després de fer un exercici molt senzill. Hem pensat en les típiques etiquetes que posem als infants i ens hem imaginat el que diríem d’aquesta mateixa persona en versió adult/a. Aquest és el resultat.

Etiquetes que assignem a la infància	El que ens esforcem a dir-nos entre adults
Inquiet/a	Li agrada el risc, l’aventura i s’atreveix.
Poruc/ga	Prefereix la prudència i la cautela.
Entremaliat/da	Té curiositat i ganes de descobrir coses noves.
Xerraire	Té moltes habilitats socials i de comunicació i s’expressa en públic sense por.
Poc sociable i tímid/a	Li agrada observar i escull molt bé les amistats.

Ara que celebrem el dia del nen i de la nena, voldríem anar més enllà de trencar totes les etiquetes que pesen sobre els infants. Volem que com adults assumim la responsabilitat de la força que tenen les nostres paraules i que ens llancem a canviar-les.

Com a societat, hem fet un recorregut molt gran aprenent a identificar comentaris i actituds masclistes, racistes i discriminatòries. Però seguim etiquetant la infància com si no tingués importància ni repercussió. I, tot i que sabem que no és fàcil, podem canviar la nostra mirada i la nostra forma d’expressar-nos. És qüestió de pràctica!

I jo, què faig per no etiquetar?

Identifica les etiquetes que tens integrades per evitar utilitzar-les. Si se t’escapa, no et preocupis, perquè acostumem a adonar-nos-en quan les diem. Els canvis necessitem temps.
Elimina el verb “SER” de l’equació. No “ÉS” inquiet/a, li “AGRADA” moure’s, “NECESSITA” moure’s.
No et refereixis en públic a les nenes i els nens assignant etiquetes, és millor no dir res sobre ells i elles.
No hi ha necessitat de justificar al teu fill per com és, moltes de les etiquetes les utilitzem per justificar-lo davant d’un altre adult.

Et proposem desterrar totes les etiquetes i, si no pots resistir-t’hi, etiqueta’ns a les teves publicacions ;)
#jugarijugar #joguinesperviure

Feliç dia de la nena i del nen!