Música

Es veu que hi ha molt pocs éssers humans que no siguin capaços d’apreciar les notes i les melodies, i quan això passa, és normalment associat a algun tipus d'afecció a l'aparell nerviós. En general, la resta dels/les mortals, tenim aquesta gran capacitat i de fet, la música té un enorme poder sobre nosaltres des de la molt tendra infància, ens afecta d'alguna manera encara que no ens considerem del tot persones musicals.

Hi ha zones detectades del cervell dissenyades al servei d'aquesta sensibilitat musical i ja de fet, Howard Gardner i els seus col·legues de Harvard parlen de la intel·ligència musical com una de les vuit intel·ligències múltiples que defensava en la seva teoria.

La intel·ligència musical, dins de la teoria de Gardner i el seu equip, és aquella relacionada amb la capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar-se mitjançant el llenguatge musical. Inclou també l'habilitat que tenen certes persones per al cant, en qualsevol de les seves formes o gèneres musicals, per tocar instruments meravellosament, dirigir una orquestra o una banda, composar música de qualsevol tipus i tenir, en general, apreciació musical.

Són persones que se senten atretes pels sons en el seu concepte ampli, i que per tant són capaços de meravellar-se amb el refilet d'un ocell o amb escoltar el vent gronxant les fulles. I quan sona una melodia, immediatament gaudeixen seguint el compàs amb el peu o amb algun objecte de percussió, com si els sortís de dins. Acostumen a cantar, i moltes vegades se saben de memòria la lletra de les cançons i són capaços de reproduir-les amb bon to.

No obstant això, no cal tenir estudis de  llenguatge musical o saber tocar un instrument per poder apreciar la música i respondre-hi des de les nostres entranyes. Malgrat que hi ha persones que semblen més inclinades a sentir i comprendre la música, és una cosa natural que tenim tots i totes dins. La resposta emocional a la música dorm dins del nostre cos, no la podem evitar i sens dubte, per molt estesa que estigui en el nostre dia a dia, no hem d'oblidar aquesta capacitat que tenim de gaudir-la, sentir-la i viure-la d’una manera totalment natural.

L'atracció per la música pot ser que es remunti als nostres ancestres i és una cosa que ha sabut romandre en el nostre interior sense cap tipus d'avantatge evolutiva aparent, per expandir-se per totes les cultures. Per això, és una propensió que hem de tenir ben arrelada dins i no un passatemps purament estètic, que ha sabut acompanyar-nos pels anys i els anys d'evolució. És una cosa que podríem considerar gairebé com innat.

Oliver Sacks defineix com "musicofília" a aquesta afinitat que tenim els humans per la música. El nostre desenvolupat sistema nerviós ens permet percebre una varietat elevada de tons, timbres, melodies, harmonies i ritmes, integrant tots aquests ingredients en el nostre cervell per donar un sentit a la música en les nostres ments. Una cosa fascinant.

A tota aquesta amalgama d'apreciacions i construccions mentals, a més, cal afegir els efectes emocionals que ens provoca la música: alegria, pena, angoixa, felicitat, nostàlgia ... ¿heu vist el diferent que es percep una pel·lícula de por quan apaguem el so i amb això cancel·lem la música que acompanya les imatges? Les sensacions i les impressions que ens arriben, no tenen res a veure.

Des de la més tendra infància, gairebé amb el so del batec constant de cor dins el ventre matern, la música ens acompanya. I moltes vegades és capaç de curar-nos, com si fos una cosa viva que es fusiona amb els nostres ritmes vitals, les nostres constants biològiques. De fet, així com a les nostres cases o aules les fem servir també per incidir en l'estat d'ànim dels nens i les nenes, la música es pot utilitzar en teràpies per tractar l'Alzheimer, ja que la percepció musical, la sensibilitat, l'emoció i la memòria musicals poden sobreviure molt després que altres formes de memòria hagin desaparegut.

Però, ¿només som capaços d'escoltar la música que ve de l'exterior? Oliver Sacks sosté que tots i totes tenim, des de molt aviat, una increïble imaginació musical, tan potent i creadora com la imaginació visual. És la que ens permet taral·lejar cançons que ens vam inventar en el nostre cap, fruit del que sona dins les nostres ments. És una cosa que tenen superdesenvolupat els grans músics i per això, alguns són capaços de repassar una interpretació musical de memòria, de forma imaginària, sense necessitat de fer-ho de forma real amb l'instrument a la mà.