inteligència musical

Segons sembla, existeixen molt pocs éssers humans que siguin capaços de no apreciar els tons i les melodies, i quan això passa, és normalment associat alguna mena d'afecció en l'aparell nerviós. En general, la resta dels mortals, tenim aquesta gran capacitat i de fet, la música té un enorme poder sobre nosaltres des de la tendra infància, ens afecta d'alguna forma encara que no ens considerem del tot persones musicals.

Existeixen zones detectades del cervell dissenyades al servei d'aquesta sensibilitat musical i ja de fet, Howard Gardner i els seus col·legues de Harvard parlen de la intel·ligència musical com una de les vuit intel·ligències múltiples que defensava en la seva teoria.

La intel·ligència musical, dins de la teoria de Gardner i el seu equip, és aquella relacionada amb la capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar-se mitjançant el llenguatge musical. Inclou també l'habilitat que tenen certes persones per al cant, en qualsevol de les seves formes o gèneres musicals, per a tocar instruments meravellosament, dirigir una orquestra o una banda, compondre música de qualsevol mena i tenir, en general, apreciació musical.

Són persones que se senten atrets pels sons en el seu concepte ampli, i que per tant són capaços de meravellar-se amb el trinat d'un ocell o amb sentir el vent bressolant les fulles. I quan sona una melodia, gaudeixen seguint el compàs amb el peu o amb algun objecte de percussió, com si els sortís de dins. Solen cantar i moltes vegades, se saben la lletra de les cançons de memòria i són capaces de reproduir-les amb bon to.

No obstant això, no fa falta tenir estudis en solfeig o saber tocar un instrument per a poder apreciar la música i respondre a ella des de les nostres entranyes. Malgrat que hi hagi persones que semblen més inclinades a sentir i comprendre la música, és una cosa natural que tenim tots i totes dins. La resposta emocional a la música dorm dins del nostre cos, no la podem evitar i sens dubte, per molt estesa que estigui en el nostre dia a dia, no hem d'oblidar aquesta capacitat que tenim de gaudir-la, sentir-la i viure-la de forma totalment natural.

L'atracció per la música pot ser que es remunti als nostres ancestres i és alguna cosa que ha sabut romandre en el nostre interior sense cap mena d'avantatge evolutiu aparent, per a expandir-se per totes les cultures. Per això, és una propensió que hem de tenir ben arrelada dins i no un passatemps purament estètic, que ha sabut acompanyar-nos durant anys i anys d'evolució. És alguna cosa que podríem considerar gairebé com a innat.

Oliver Sacks defineix com "musicofilia" a aquesta afinitat que tenim els humans per la música. El nostre desenvolupat sistema nerviós ens permet percebre una varietat elevada de tons, timbres, melodies, harmonies i ritmes, integrant tots aquests ingredients en el nostre cervell per donar un sentit a la música a les nostres ments. Una cosa fascinant.

A tota aquesta amalgama d'apreciacions i construccions mentals, a més, cal afegir els efectes emocionals que ens provoca la música: alegria, pena, angoixa, felicitat, nostàlgia... heu vist la diferència que es percep amb una pel·lícula de por quan apaguem el so i cancel·lem amb això la música que acompanya a les imatges? Les sensacions i les impressions que ens arriben, no tenen res a veure.

Des de la més tendra infància, gairebé amb el so del batec constant del cor dins del ventre matern, la música ens acompanya. I moltes vegades és capaç de curar-nos, com si fos una cosa viva que es fusiona amb els nostres ritmes vitals, les nostres constants biològiques. De fet, així com a les nostres cases o aules les usem també per a incidir en l'estat d'ànim dels nens i les nenes, la música s'utilitza en teràpies per a tractar l'Alzheimer, ja que la percepció musical, la sensibilitat, l'emoció i la memòria musicals poden sobreviure molt després que altres formes de memòria hagin desaparegut.

Però, només som capaços d'escoltar la música que ve de l'exterior? Oliver Sacks sosté que tots i totes tenim, des de molt aviat, una increïble imaginació musical, tan potent i creadora com la imaginació visual. És la que ens permet taral·larejar cançons que ens inventem al nostre cap, fruit de què sona dins de les nostres ments. És alguna cosa que tenen molt desenvolupada els grans músics i per això, alguns són capaços de repassar una interpretació musical de memòria, de manera imaginària, sense necessitat de fer-ho de manera real amb l'instrument a la mà.