Una cuina a l'escola com a recurs educatiu. Experiència de la Jaume I

Una cuina a l'escola com a recurs educatiu. Experiència de la Jaume I

Jugar i Jugar Jugar i Jugar va escriure això el 12/03/2020. Categories: Mirada pedagògica

Fa una setmana vàrem publicar en aquest blog un post sobre l'experiència de canvi radical a la que s'ha sotmès l'escola pública Jaume I de Barcelona, amb la finalitat d'ensenyar-vos la interessant aposta d'aquest centre i acompanyar-vos en els possibles canvis que esteu donant als vostres els i les mestres que transiteu per aquí.

Tot i que vam intentar recollir en la nostra visita tota la informació que pensàrem que us seria de utilitat i us inspiraria més, i malgrat vam transcriure gairebé paraula per paraula els que ens explicaren, vam decidir deixar-nos un post reservat per parlar-vos de l'aula de cuina perquè és verdaderament una passada.

En aquest procés de canvi i aprenentatge continu en el que estan, a l'hora de plantejar també la disposició de l'espai per ambients en primària, van pensar que seria molt interessant tenir un racó específic per a treballar les ciències. No obstant, parlant entre ells i nosaltres, va sorgir fa temps la possibilitat d'enfocar aquest racó des de la perspectiva d'una cuina real adaptada en la qual poguessin trastejar amb aliments i receptes. I així ho van fer.

Recolliren l'experiència que ja tenien en marxa amb els nens i les nenes d'educació especial (SIEI), que ja realitzaven tallers de cuina amb anterioritat. Els realitzaven a l'aula amb quatre o cinc coses que tenien a la seva disposició, i encara així, era tot un èxit. Així que pensaren que podria ser atractiu per a tot l'alumnat també i van decidir traslladar aquesta pràctica d'èxit a una aula específica amb més medis.

Aprofitant una partida pressupostària que tenien, decidiren muntar aquesta aula tan especial en un antic magatzem que estava en aquells moments totalment fins a dalt de tot de trastos. Ho tragueren tot, el van netejar i van estar un any aproximadament decidint el disseny específic de l'espai per tal que fos funcional i ple d'oportunitats d'aprenentatge. A dia d'avui, el resultat és una cuina real, totalment equipada amb electrodomèstics reals disposats a la seva altura (forn, placa, nevera) i amb uns estris de cuina que no tenen res a envejar a una cuina domèstica (electrodomèstics de mà, ratlladors, motlles, bols, coladors...)

El que va començar amb un ambient pensat per a primària, s'ha convertit en un recurs educatiu aprofitat per tota l'escola, ja que per aquí passen, ja que per aquí passen des dels nens i nenes d'infantil fins als de sisè, cada curs adaptant al seu nivell i les seves capacitats les activitats que realitzen en ella. Per això, compten amb un calendari en el que cada mestre pot reservar l'aula quan vulgui utilitzar-la i llestos.

Ens comenten que molts dies està en funcionament des de primeres hores del matí, perquè els encanta i que en algunes ocasions, inclús han pogut comptar amb la participació d'avis i àvies pels tallers, cosa que estem segures que ha sigut una experiència meravellosa per a tots i totes.

Un dels mestres i també director, ens explicava que ell aprofita el tema de la cuina per treballar projectes a llarg termini amb els nens i les nenes. Ens explicava, per exemple, que amb els de cinquè, comencen investigant sobre un aliment concret que elegeixen. Han de buscar informació, d'on ve, quin tipus d'aliment és... i amb ell, elaborar una petita fitxa tècnica o text científic. El següent pas, és buscar una recepta que contempli aquest aliment i un cop trobada i escrita, doncs van a la cuina per a realitzar l'últim pas, cuinar-la.

Així, per exemple, han fet ous amb cansalada, un plat amb formatge de cabra, bescuits... perquè sí, la cuina està molt bé que l'utilitzin, per tal que siguin ells i elles les posin davant dels fogons, pelin, tallen, posin al forn, provin i aprenguin de forma vivencial tots els continguts curriculars que inclou una activitat d'aquestes característiques.

A nosaltres aquesta part ens sembla fonamental i ens va semblar que el més important és especialment això: que és la seva cuina, el lloc on ells i elles trastegen i aprenent fent amb les seves pròpies mans, no observant com ho fa la mestra o el mestre o relegant-los a tasques més avorrides i inspirades com batre i poc més.

En la seva cuina es fan ous ferrats i es fan responsables de la recepta, sense trampes educatives que captarien de seguida. Creiem que aquest és el veritable èxit de l'activitat i el sentit de tenir a l'escola una proposta així. És a dir, que s'ha d'estar preparat com a claustre i com a personal docent en general, per donar llibertat, confiar i empoderar a les i els alumnes per a fer aquest tipus de coses sense por.

Com dèiem en el post anterior, una iniciativa així ha de partir d'una reflexió interna dels mestres i les mestres, perquè a fi de comptes, tenir la cuina físicament a l'aula és el final del recorregut (o la meitat), és el resultat del canvi verdader en les ganes d'ensenyar des d'un altre prisma i que no sigui un muntatge preciós però buit. I hi s'ha d'estar preparat com a centre per això.

Segons ells i ells ens expliquen a la visita, els nens i les nenes fan de tot, perquè són capaços si els deixes i els dones confiança. Per la seva part, intenten fer l'acompanyament que necessiten, estan pendents per donar consells i guiar-los en les formes de manejar-se en una cuina de forma segura, sempre hi ha més d'una persona adulta a l'aula i també, es preparen amb antelació l'activitat per tal que tot flueixi. No només s'ha de donar confiança a l'alumnat sinó que el professorat també ha de disfrutar de l'experiència, perquè això es nota.

Per últim, ens comenten que a una cuina no només es ve a cuinar, que potser és el més divertit. També s'ha de cuidar l'espai compartit, col·laborar en les tasques de neteja i recollida de tot el material perquè els següents companys i companyes també puguin gaudir-lo.

Cada dimecres, les nenes i els nens d'educació especial s'apropen al mercat per fer la compra. No només la seva, sinó la de tots i totes. Per això, durant la setmana anterior els fan les comandes del que els demés necessitaran i així poden encarregar-se d'aquesta part del funcionament d'aquesta cuina escolar, cosa que requereix molt de compromís i molta responsabilitat.

Ens expliquen que encara els queda camí, perquè encara els falta trobar-li el punt més científic a l'activitat, que era la seva idea. Encara que sí, la cuina és ciència pura i en ella es donen un piló de reaccions químiques, de processos físics i matemàtics, els queda encara incidir més en aquests aspectes a l'hora d'afrontar-se als projectes de cuina. Una tasca pendent en la que segur que ja hi estan treballant, perquè la necessitat o el desig ja estan identificats.

Tornàrem cap a casa aquell dia contentes d'haver sortit una mica de l'oficina per xerrar amb aquests amics i amigues sobre tot el canvi. Ens ha encantat l'experiència de poder visitar-los sense presses, per parlar tranquil·lament de tots la seva experiència i de les ganes que tenen de seguir creixent.


Una vegada més, enhorabona!

Entrades relacionades

Afegir un comentari