Una experiència de canvi a l'escola pública: l'Escola Jaume I (Barcelona)

La setmana passada vam tenir l'oportunitat de tornar a l'Escola Jaume I (Barcelona) per veure amb els nostres propis ulls el procés de transformació tan espectacular que s'han treballat i el canvi radical que ha experimentat el centre. Volíem saber com els anava, xerrar amb ells, que ens expliquessin com s'ho han fet i en definitiva, com els ha anat amb aquest gran repte al que es van llançar ara ja fa uns anys, quan la vàrem trepitjar per primera vegada. Aquí us deixem una crònica.

Vam conèixer l'escola Jaume I quan ens van trucar perquè volien aprofitar d'alguna manera els passadissos tan grans que tenien amb la idea de fer racons de joc, una pràctica molt habitual en totes les escoles de Catalunya, i havien pensat que nosaltres els podríem servir d'ajuda en la seva aventura.

Quan vam anar-hi i vam parlar amb ells i elles, vam recollir tot el seu entusiasme i els proposàrem que transformessin tots aquells metres quadrats tan meravellosos que tenien desaprofitats, fent-los funcionals, polivalents, i bells. De seguida es mostraren molt, molt receptius i nosaltres ens vam emocionar donant-los totes les idees que se'ns ocorrien fruit de la observació de molts espais de joc en la nostra experiència professional, que anaven des de com separar els espais a com acompanyar els nens i les nenes, passant per coses tan trivials però importants com de quina manera organitzar els abrics.

Van començar primer amb la modificació d'aquestes zones comunes de pas fora de les aules en l'àrea infantil, ja que l'edifici compta amb passadissos molt amplis que abans estaven buits i que van pensar que podien aprofitar per crear espais ambients de lliure circulació i invitació al joc no guiat. I així ho van fer, donant la volta totalment a la concepció de l'ús de l'espai en qüestió, que generà un canvi positiu en tots i totes.

Després d'un any i mig aproximadament d'observació, es van donar compte que era una mica estrany que quelcom que funcionava tan bé estigués ubicat fora de l'aula, deixant que els nens i les nenes es moguessin lliurement, i no obstant, dins de la mateixa tinguessin activitats molt més guiades. Això també generava quelcom de confusió en el moment de l'avaluació perquè s'havia d'avaluar al mateix temps ambients totalment oberts dels passadissos i ambients totalment guiats a l'aula, cosa que generava molts maldecaps als mestres i les mestres. Així que es llançaren a donar el següent pas transformant les aules.

Van decidir que primer farien el canvi a P3, que és l'any en el que vénen de l'escola infantil i bé, és l'any que es suposa que estan en període d'adaptació a processos més guiats de l'escola tradicional. Així que van treure cadires i taules i van disposar racons a les classes. No van generar ambients repetits en cadascuna, sinó que van distribuir diferents propostes per elles per augmentar l'oferta:  art i pintura, cotxes, joc simbòlic, trens... I mica en mica, van anar incorporant aquests racons oberts en un sistema d'aules també obertes en les que discorria la jornada. És veritat que a vegades tenien i tenen moments per a desenvolupar el que ells anomenen “els processos”, que són activitats més guiades, però en definitiva, el joc lliure per racons té una presència gran en el seu dia a dia des de llavors.

Quan van veure que tot funcionava bé, decidiren estendre-ho a la resta de les aules d'infantil. Tot poc a poc, de forma pensada, verdaderament fent paral·lelament un canvi profund a nivell intern de noves formes d'ensenyar, d'estar, d'acompanyar els nens i les nenes. No va ser un canvi estètic i concorde a les modes, sinó que va ser fruit d'una reflexió interna de tot el claustre de l'escola (des del director fins les persones de l'administració), que decidiren apostar per la innovació. Per això, tot aquest canvi va ser lent i segueix essent-ho avui en dia.

A infantil ja està el projecte consolidat més o menys (encara és un procés viu que mai s'acaba) però a primària encara queda molt per recórrer. No obstant això, encara que no sigui quelcom palpable encara, sí que s'han fet molts canvis relacionats amb la filosofia pedagògica. Canvi de mentalitat i ganes també d'innovar en cursos superiors que mica en mica s'aniran visibilitzant en quelcom més tangible. Poc a poc, sempre des de dins, de la reflexió, cap a fora. Com dèiem abans, lentament.

Malgrat que a ells i elles veuen tot el què falta, actualment qualsevol persona que visiti el centre pot veure que tenen a primària també uns espais molt cuidats. Patronatge, amb maniquins i teles diverses per dissenyar vestits va ser un dels que més ens van cridar l'atenció. Però també es pot veure un gran teler disposat per si algú vol acostar-se a teixir i del que han sortit molts tapissos que decoren les pròpies parets.

La part artística està també molt pensada i fan escultura i pintura. Igualment, hi ha un racó específic dedicat a l'escriptura de cartes, per exemple, com a visibilització de la importància que li donen a tots els processos d'adquisició del llenguatge i de l'escriptura, que estan presents en molts racons.

Quan van pensar en fer el canvi a primària, ens van trucar de nou i ens van preguntar com organitzar un espai de ciència interessant. Llavors, nosaltres els vam proposar que en comptes d'un laboratori a l'ús, muntessin una cuina real però dissenyada a l'altura de les nenes i els nens, un forn de veritat, fogons de veritat, electrodomèstics de veritat... 

Ha estat un plaer poder veure en aquesta visita que la cuina funciona, que és una de les joies de la corona i que estan molt contents amb l'experiència, de tal com el principi era una experiència que anava a ser pel primer cicle de primària s'ha estès a tota l'escola i que per allà passen totes i tots, des d'infantil fins a sisè. Ens expliquen amb alegria que és dels espais que més els agraden i per tant, hem pensat dedicar-li un post especial en les properes setmanes per a explicar-vos exactament, com s'organitzen i les iniciatives que s'han generat al seu voltant. Una passada.

En aquest procés de transformació total que experimenta l'escola Jaume I, a més de l'entusiasme i l'aposta ferma de la direcció de l'escola així com la resta del personal docent, va haver diferents factors que també ajudaren a que l'aventura del canvi estigui essent exitosa:

- BUSCA D'ACOMPANYAMENT I FORMACIÓ: en cap moment han dubtat en demanar ajuda a experts o referents al llarg del camí que han emprès. Nosaltres vam esser-hi a l'inici de tot, parlant amb ells sobre ambients i materials adequats per nens i nenes en infantil, i ja vam poder veure les enormes ganes que tenien d'anar cap a quelcom nou. També els vam suggerir de muntar una cuina. Ens expliquen que Jenny Silvente els va acompanyar tot el procés d'extensió dels ambients i les aules obertes a tot infantil, que va ser un gran pas per al projecte. I actualment, després de haver-se format amb ells, cedeixen el seu espai al CAIEV (Centre d'Assessorament i Investigació d'Educació Viva) per fer cursos i activitats, per tant, els tenen ben a prop per a qualsevol assessorament en el canvi. Un acompanyament meravellós, segur.

- CANVI DE CLAUSTRE: encara que molt lentament, han aprofitat jubilacions i totes les eines que han pogut per fer una renovació del claustre i endur-se la gent amb ganes de treballar amb aquestes metodologies educatives. El fet que la gran majoria de mestres apostin per aquest canvi pedagògic és fonamental per tal que una escola així tiri endavant, ja que es requereix l'esforç de tots i totes. El millor, a més, és que ha sigut un projecte que no ha vingut de la direcció, de dalt a baix, sinó que ha sorgit de forma horitzontal, amb idees i entusiasmes compartits, on hi ha empoderament dels seus membres. A més a més, això assegura que el dia que la direcció hagi de renovar-se, hi haurà molts companys i companyes capaços d'agafar les regnes i seguir el camí que han començat.

- LA IMPLICACIÓ DE LA COMUNITAT ESCOLAR: abans era un centre que no ocupava totes les seves places i que perdia alumnat al llarg de primària, però ara, tenen grups estables. Això permet tenir a l'escola unes famílies molt potents que fan pinya, esdevenint un motor important del canvi, aportant idees, aportant mans per a realitzar activitats, buscant finançament... Això també forma part de la filosofia d'un claustre que escolta, obert, que considera a la comunitat escolar com un element clau del procés i els deixa participar, acollint-los en les seves metodologies i obrint-los les portes d'espais que tradicionalment han estat només relegats a mestres.

Ara, per exemples, estan immerses en la transformació del pati. Està essent un procés molt bonic en el qual les famílies proposaren implicar també en aquesta renovació dels espais comuns, a més de l'AMPA i el personal del centre, l'alumnat. Per fer-ho, han contractat una empresa especialitzada perquè dinamitzi processos participatius reals, de manera que hi ha hagut una inversió enorme en aquesta fase de redacció del projecte, de recollida de propostes... que no té encara resultats que es puguin veure en el pati però que ha estat molt interessant i necessària. Els resultat, encara que més lent, serà un pati dissenyat per tota la comunitat escolar, amb el valor que això representa.

Tal i com ells/elles diuen, ara mateix tenen a l'escola un registre del canvi molt bonic d'observar. Els nens i nenes de primer de primària són els que han pogut evidenciar el procés sencer, ja que han gaudit de tres cursos complerts d'infantil amb metodologies no tradicionals. Estan molt contents amb els resultats i diuen que s'observen en ells i elles, entre d'altres, elevats nivells d'autonomia, de desenvolupament del llenguatge i de respecte entre iguals.

Els de segon de primària van estar immersos al mig del canvi, en el que ja s'havia donat passos importants però que encara quedava molt camí per recórrer. De tercer cap a dalt, són nens i nenes que han seguit una educació més tradicional i que no han viscut de forma directa el canvi metodològic en les aules, encara que òbviament, és una escola en la que els bons aires es respiren de forma transversal afectant a tots els cursos d'alguna o altra manera.

El resultat és una escola que tira, que es mou, que explora i que s'atreveix. Una escola que abans tenia moltes baixes, vacants i que no aconseguia consolidar grups estables al llarg del cicle. No obstant això, ara és una escola que rep visites de companys i companyes que en els seus col·legis també donen els seus primers passos cap a un nou plantejament en l'ensenyança. Una escola com una comunitat educativa forta, amb famílies del barri implicades i remant al vent. I un claustre carregat d'emoció i moltes ganes de seguir pedalejant.

La nostra més sincera enhorabona. Ha estat un plaer veure l'evolució des de les nostres primeres visites al que és avui un preciós projecte que evidencia que el canvi d'una escola tradicional amb molts alumnes no només és possible, sinó que ja és aquí.