Ports gratuïts a partir de 60 € de compra (a Espanya peninsular). Lliurament en 24/48 hores.
Portada del blog
Què guapa que estàs!

07 de Setembre de 2021 Categories: Especial Jugar i Jugar

Què guapa que estàs!

Foto portada: Sharon Mccutcheon

Què guapa! Què elegant! Quina nena més bufona! Quin vestit més bonic!

I de sobte, com un gest automàtic, et veus a tu mateixa dient aquestes frases i ja no pots esborrar les paraules pronunciades encara que et mosseguis el llavi, perquè han quedat surant a l’aire. Ja estan dites, ja han viatjat fins a altres orelles, han aterrat a altres ments, per modelar percepcions des de petites/ts. I encara que ho vulguis arreglar, només pots resignar-te a intentar fer-ho diferent la propera vegada.

Us sona? És difícil canviar les dinàmiques, encara que creguis de veritat que han de ser canviades. Els teus aprenentatges i costums adquirits acostumen a ser força resistents i lluiten per no abandonar el seu lloc d’honor. És normal, ens passa a totes i a tots.

Foto: Nathan Hanna

No, nosaltres no som extremistes i no pensem que això sigui un drama horrible en sí mateix. Però suma. Suma al constant degoteig d’aquesta societat que poc a poc ens va esculpint la ment i ens envia missatges ocults o evidents de que la imatge importa, condiciona, que ens separa com a éssers humans en equips diferents. Crea conjunts i en deixa fora als altres, als que no compleixen la norma. I sembla ser que s’ha de ser a dins, a un preu a vegades massa alt. 

Sobretot, desgraciadament, lligat al tema de l’expressió de gènere. Però no només això, eh! Que d’estereotips n’hi ha als dos costats i tots caben dins les grans motxilles que ens carreguem a les espatlles. Els hem de treballar tots i deixar-los enrere per anar construint, poc a poc, una societat més sana. Què us sembla?

Foto: Sandra Seitamaa 

Les paraules son una eina enorme per anar modelant la percepció. No en va, Wittgenstein té una frase memorable, que a nosaltres ens acompanya sempre, que sentencia: “ Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món”. I tot i que està dita en un context diferent, més limitat a l’ús i aprenentatge de la llengua i com el seu domini ens fa més lliures, també ens serveix per incidir en aquesta creença de que la manera en la que ens parlem, tan a nosaltres mateixes/os com als altres, ajuda a cimentar alguns pilars obsolets de la nostra societat o, ben al contrari, a enderrocar-los.

Foto: Arty

Fa uns mesos vam llegir a l’Instragram aquesta cita de Juan Camilo Gaor, que ens va agradar molt:

Pueden golpear con la fuerza de una roca
o estremecer con el calor de un beso.
Pueden escapar como un cometa
o estancarse en la fosa del recuerdo.
Pueden clavarse como una daga
arrugar un corazón de hielo…

Hay palabras que dignifican
y hay palabras que aplastan,
pero sus significados
perduran en el alma…

Nosaltres creiem que els petits passos potser no condicionen la vida, però sí que canvien el futur quan els fem en bloc, a l’hora, molts cops. Canviar el “què guapa!” el “què fort!”, el “quin vestit més bonic!”, “què valent?” per altres mirades més conscients, que ens allunyen de la inèrcia, que puguin ajudar a anar abandonant ja certes creences que ens fan mal.

Foto: Shravan K Acharya

No costa res i està a les nostres mans intentar posar-ho en pràctica d’una manera senzilla. Podem canviar el focus en el físic d’una vegada, deixar de referir-nos a allò tant circumstancial i tant perjudicial que ja es veu reforçat contínuament per la societat. I posar-lo en les seves aficions, en els seus gustos, en el seu nom, en la seva escola... Provem-ho. Fem entre totes i tots una llista d’idees! Una que puguem fer servir i que ens vagi re-configurant el cervell i desplaçant a cops de colze les teranyines que necessitem escombrar. Què us sembla? Ens encantaria llegir-les als comentaris.

Veure tots els comentaris (3)

Laura


10/09/2021 01:26:17

Sí, em passa com a mare i em molesta com a filla i com a dona, la referència omnipresent a l'aspecte físic. Aquests comentaris, fets des de la innocència a mi em donen un missatge de superficialitat i no sè com desempallegar-me'n! Procuro, jo també, deslliurar-ne als meus fills però accepto la meva derrota...Llavors, podríem dir un "Se't veu content/a aquest matí", o "Estàs radiant, et menjaràs el món avui", o "Aquest conjunt tan preciós que has escollit reflexa com et sents?". No sé, intento col•laborar, però normalment la prosa matinal és molt més barroera...:PResposta Jugar i Jugar.T'entenem perfectament Laura, és difícil canviar la forma d'expressar-nos quan la tenim tant interioritzada i com bé dius, als matins encara més heheheh. Nosaltres pensem que quan es senten acceptats i estimats tal qual son, sobren els elogis, nosaltres pensem que hem d'aprendre més a expressar com ens sentim respecte a les altres persones i no a com son. Em fas feliç, em dones alegria, que bé em sento quan et tinc a prop. Parla des de nosaltres i no des d'ells, no sé si ens expliquem :) una abraçada.Carmen i Claudia.

Núria


09/09/2021 22:20:38

A mí tb se me escapa, pero es que a veces la miro y la veo tan bonita. Y entonces es cuando añado lo bonita que es por fuera y por dentro, la portan cia de ser buena persona, de cuidar a los demás, etc. Nos hemos dado cuenta que ella ha empezado a relacionar el ponerse un vestido con decir: a que estoy guapa? Ahí es cuando nosotros le decimos que ella es guapa de cualquiera de las maneras, que no necesita un vestido para serlo. Aix... Cuesta.Reespuesta Jugar i JugarTe entendemos perfectamente, es muy complicado, pero tampoco tenemos que preocuparnos en exceso, nosotras pensamos que la clave está en amarlos y aceptarlos tal como son. El amor incondicional les llena completamente y no necesitan más, porque lo sienten profundamente. Por supuesto, un comentario bonito de vez en cuando no le hace mal a nadie, creemos que cuando se vuelve en algo de todos los días, es cuando nos va marcando la importancia del aspecto físico por encima de lo demás. Un abrazo y gracias por tu comentario.

Ana


08/09/2021 17:20:57

Muy cierto. Ser madre nos explota el género en la cara. Y, más, si estás criando a una niña. A mi hija le digo mucho "qué guapa eres", pero cada vez más consciente de añadir algo relacionado a la belleza de su interior, de su personalidad. Le digo, cada vez más, lo bonito que es acompañarle, verla crecer tan fuerte y valiente.

Afegir un comentari

Necessites ajuda?

Si tens qualsevol dubte sobre productes, enviaments, etc. Mira a preguntes freqüents o contacta amb nosaltres:

T'atendrem de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores