Què és el joc de risc, com fomentar-lo i acompanyar-lo

No és casualitat que hàgim escollit la recent cel·lebració del Dia Internacional del Joc per començar a presentar-vos tot el que hem estat estudiant des de fa mesos, el joc de risc, tan important a la vida dels infants i que sembla estar en perill d'extinció.

Als adults ens espanta la paraula risc, i nosaltres pensem que és perquè des de fa uns anys, el joc dels infants està cada cop més vigilat i controlat.

Hem posat als infants a viure una realitat paral·lela amb la intenció, aparentment bona, de prevenir possibles accidents o de fer-los a que s’afrontin a situacions difícils i en fer-ho, no ens adonem que els estem privant de vivències absolutament essencials pel seu desenvolupament.

Què significa el joc de risc?

Són totes aquelles activitats o jocs que els infants busquen de forma innata, que els suposa un repte físic i que els porta a un final incert, tot i així, són situacions que els infants saben identificar i decidir si les assumeixen o no.

Quan comença el joc de risc?

Des de nadons ja prenem riscos. El primer exercici de girar-se des de la posició panxa enlaire per anar cap per avall és un pas a una situació totalment nova i desconeguda, però la fan responent a una necessitat d’exploració i la repeteixen fins que aconsegueixen perfeccionar-la per poder assolir un repte nou. 

Risc no vol dir perill

Per tant, no és un foment a la imprudència, ni una invitació a ser temerari, i tampoc es tracta de exposar-los a situacions potencialment perilloses. Per diferenciar-lo del risc, el perill són situacions que els infants no poden reconèixer i que per tant, necessiten aprendre dels adults. Un bon exemple és quan un infant esta grimpant un arbre i l’adult pot reconèixer una branca seca, però l’infant no. 

Com fomentar-lo?

La base del joc de risc és la confiança en les capacitats dels infants.  Com podem construir aquesta confiança?

Permetent que assumeixin petits reptes des de molt petits o a partir d’ara, si no ho heu fet. La Maria Montessori ho resumia en una frase:

“Quan estalvies a l’infant l’esforç que ell podria fer, li estàs impedint créixer”

Per què hem de facilitar el joc de risc?

• Perquè volem i necessitem que els infants facin cas a la seva intuïció per sobre de la de qualsevol altra persona, inclosos nosaltres, els pares i cuidadors. 

• Perquè una de les coses més perilloses que podem fer quan acompanyem infants, és privar-los de les experiències que els permeten avaluar riscos i prendre decisions al respecte.

• Perquè és la única via que tenen per construir la capacitat de discernir el que poden fer del que no. 

Com podem acompanyar aquest tipus de joc?

Una de les dificultats principals a la que ens afrontem són les nostres pròpies pors, si no et sents segur amb el que estan fent, pot ajudar molt diferenciar les teves pors de les seves, això provocarà una comunicació més assertiva.

En situacions de risc, els adults expressem allò que ens diem a nosaltres mateixos i que sol ser el que ens van dir quan vam provar d’assumir riscos durant la nostra infantesa:

On neix el concepte i la categorització de Joc de Risc?

Ellen Beate Hansen és professora de psicologia educativa i del desenvolupament a la Universitat Queen Maud, a Noruega. És reconeguda per la seva tesis doctoral “El joc de risc” per optar al grau de Doctor en filosofia (2009). 

Beate va entrevistar infants i personal dels centres preescolars noruecs sobre el tema del joc de risc, i ho va combinar amb l'observació de jocs a l'aire lliure, tant al patis d'esbarjo com a àrees naturals.

Tipus de Joc de risc

Els resultats de la observació de l'Ellen Beate són reveladors i va identificar 6 categories de Joc de risc:

Amb aquesta categorització hem fest la nostra selecció de materials que poden acompanyar i fomentar el Joc de Risc.

I si necessiteu llibres inspiradors sobre aquest tipus de joc, aquí trobareu la nostra recomanació.

Conclusió

Mai es tard per començar a facilitar aquest tipus de joc, fins i tot si abans no hi ha hagut una preparació prèvia, és possible als 2, als 5 o als 15 anys. Sempre és un bon moment per descobrir que els pares confien en nosaltres!