Llibres de fotografia per a nens i nenes

Foto de portada: Sebastião Salgado, Génesis

Durant l'educació dels nostres fills i filles, així com a les aules, tenim molt presents els contes, que guardem com a tresors en llibreries meravelloses. Les històries dels contes són, sens dubte, una font potent d'aprenentatge que conformen un llegat des de temps remots i que ens acompanya tant en la construcció del nostre món interior, com en la comprensió i l'estar a l'exterior.

No obstant això, avui us volem  parlar d'una cosa que no fem gaire sovint i és acostar la infància a la fotografia. L’altre dia, la Claudia ens ensenyava a l'equip un bonic llibre de fotografia que sempre hi havia a casa seva. Ella el fullejava quan era petita, enfrontant-se a les incògnites d'una història fixa que impactava en les seves emocions d'alguna manera o d'una altra i que havia d’omplir amb la seva imaginació per completar-la. Un llibre bonic, hem dit, però no preciosista, sinó amb imatges que mostraven també la duresa de la vida i que ella sola va anar paint una i altra vegada.

Foto: Bego Anton

Podríem discutir quin tipus de fotografies o imatges corresponen a cada edat i segurament hi hauria molts criteris diferents, però creiem que estaríem d'acord a afirmar que una imatge ens situa com a espectadors en un lloc d'atenció i sorpresa que semblen interessants a priori. Després, potser, cada família triarà quin tipus de treballs ensenya, quins autors/res estan més d'acord amb els seus valors o quins els confronten més, per poder iniciar un diàleg posterior. Sigui com sigui, la fotografia ens obra una porta meravellosa a la qual volem dedicar la reflexió d'avui.

Fotos: Diane Arbus

És molt interessant pensar que, com nosaltres, la mainada viu en un món ple d'imatges. Les veuen en la publicitat que els bombardeja per tot arreu, en els cartells penjats a les parets de les seves ciutats i pobles, en els llibres de text, als diaris i per descomptat, a la televisió o qualsevol mitjà digital. Però quasi no hi ha espais per tocar una fotografia que no sigui d'índole familiar (la típica emmarcada que tenim sobre la prestatgeria), observar-la, agafar-la entre les mans en un format texturitzat, que puguin manipular. La meravella de passar les pàgines i veure una imatge després d'una altra amb pausa, deixant que els hi arribin, sense cap text que guiï els seus pensaments. Sols/es davant el que en el seu dia un/a fotògraf/a va voler retratar per a nosaltres, o per a ell/a mateix/a, com una expressió necessària d'allò més íntim demanant als quatre vents poder sortir.

La història que aconsegueixin fabricar des d'aquest punt de partida infinitesimal que és l'observació, serà seva. I això és impressionant: el que es pot arribar a construir a partir d'una sola imatge (o d'un treball fotogràfic). La imaginació despertant, totes les seves vivències posades en microsegons al servei d'una elaboració més profunda. Un relat que sorgirà de l'empenta que suposa una espurna, una emoció feta píxels.

Fotos: Txema Salvans, Perfect Day

Perquè la fotografia té el poder d'emocionar-nos i la infància no és una excepció. Una imatge pot arribar a sacsejar des de l’estómac, per quedar-s’hi dins, bé per una estona o per molt temps, generant un diàleg amb allò que estiguin veient. Una imatge pot fer-los sentir alguna cosa a la que no sàpiguen ni posar paraules i potser, estirant del fil, els pot ajudar a expressar allò que senten.

El llenguatge visual és molt potent per la senzilla raó de que allò que veiem és "real", existeix en algun lloc, que pot ser proper o llunyà. Ens posiciona davant del món i a vegades, això ens permet conèixer altres realitats que no tenim a prop però amb les que igualment podem empatitzar o que ens poden ajudar a créixer com a ciutadanes i ciutadans. No ens porten mons imaginaris (llevat d'excepcions de treballs artístics més produïts) sinó que ens mostren vides diferents que cohabiten en el mateix planeta. I això és impactant.

Fotos: Kaylynn Deveney

Això pren força quan observem fotografies més enfocades a configurar-se com a documents socials, que els serveixen com a prova d'alguna cosa que està passant o ha passat, que ja no hi és però que ens ha ajudat a construir la civilització que som avui. Els serveix per entendre el món, com era abans de que nasquessin, com eren les cases, com era el seu país, com és un país llunyà, com són els nens i nenes que viuen a les antípodes de la seva terra, com és el menjar al Japó, quins animals poden trobar a Àsia... és una representació de la realitat que està passant o que ja ha passat i això és màgia pura. 

Nosaltres creiem que és important educar en el compromís com a ciutadans i ciutadanes responsables, implicats/des. Per lluitar per la injustícia i per allò que no genera una igualtat social clara i explícita. La literatura, el joc lliure, les relacions amb iguals... són fonamentals i la fotografia d'aquest tipus, més social o reivindicativa pot ser una eina molt potent que els ajudi a anar construint la seva personalitat.

Fotos: Flor Garduño

Foto: Graciela Iturbide

Igualment, no volem tampoc deixar de destacar la feina de molts autors i autores que, com comentàvem abans, han decidit explorar un món més oníric en les seves fotografies. Aquestes que els traslladen a mons metafòrics, fantàstics, que ens presenten realitats que es mouen entre el possible i l'impossible, el real i el fictici que tantes vegades es creua en la infància d’una manera meravellosa. Una proposta molt potent que també pot cridar-los moltíssim l'atenció i desencadenar processos mentals i emocionals molt boniques.

Fotos: Bego Antón

Us hem anat deixant en aquest post una sèrie d'autors/es que a nosaltres ens semblen interessants com a punt de partida o que a les nostres cases han suscitat interès. Llibres de fotografia n'hi ha a milers, així que si la nostra selecció no us ha cridat ni una mica l'atenció, seguiu investigant! Hi ha tanta font inesgotable d'inspiració que no val la pena esgotar-se en pous sense sortida. Perquè això, com gairebé tot, només farà els seus efectes si es gaudeix, no us sembla? 

I per descomptat, si teniu algun suggeriment, benvingut sigui!