ELS INFANTS SEMPRE JUGUEN I SEMPRE JUGARAN A… JOCS DE MANS

19/04/2016. Categories: Els infants sempre juguen i sempre jugaran a…

 

Foto: Jugar i Jugar 

 

El joc és un llenguatge universal de la infància. Siguem on siguem, encara que sigui a centenars de quilòmetres de casa nostra, veurem infants fent els mateixos jocs que passen de generació en generació en una mena de genètica del joc universal. Una d’aquestes herències és el joc de mans que tant van gaudir els nostres avantpassats, nosaltres i els petits d’avui dia. 

 

Sembla com cosa de màgia que al voltant de certa edat comenci l’interès pels jocs de mans, com si d’un ritual es tractés, es respecten tots els convencionalismes i les cantarelles passen de generació en generació de forma oral. Podria ser de les poques meravelles que encara passen per tradició oral. I tot i que el pas del temps transforma alguns moviments o versos, l’essència sempre és la mateixa. 

 

Els jocs de mans comencen amb la trobada amb un mateix i la recerca de l’altre; amb la col·locació de les mans; la memorització d’una cantarella, sovint sense sentit i molt enganxosa; i l’automatització d’una sèrie de moviments que poden ser simples i senzills o complexos i amb moltes variacions. La quantitat d’elements que s’activen amb aquest joc no té preu; i en canvi jugar amb les mans és un plaer gratuït. En connectar les mans es coordinen moviments, accions, sons, paraules, ritmes i tantes altres coses, que fan d’aquest joc una joia de l’expansió de l’essència humana. 

 

Una activitat que, a més a més, no necessita de la presència de l’adult, és totalment autogestionada pels infants. Ells decideixen quin joc fer, quines normes seguir, com fer-ho... posant en marxa totes les seves estratègies i habilitats. Tothom pot aportar el seu granet de sorra, tothom té veu, escolta, acceptació i consens.

 

Música, ritme, cooperació, moviment, cant, coordinació i memòria  es posen en marxa una vegada, i una altra i una altra... al parc, al pati de l’escola, a casa, pel carrer... La bellesa d’un joc tan humà i quotidià, tan petit i simple, però tan gran i majestuós a la vegada; esdevé una font inesgotable de plaer i diversió.

 

Foto: Endless Curiosity Flickr

 

Qui no ha passat per la calle 24 i s’ha trobat a Don Federico parlant amb el Doctor Jano Cirujano i ha vist a la lechera fent un puñito se multiplica amb la Draculina? Perquè ja se sap que en la calle de la bomba redonda, hay una zapatería. 

 

Els nens i les nenes comparteixen l’alegria i el desig de viure i de créixer, connecten les seves mans amb les dels altres, tal i com feien els seus ancestres, mentre gaudeixen del ritual del cant, la música i el moviment compartit; per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a jocs de mans.

 

Jenny Silvente

Afegir un comentari