Els infants sempre juguen i sempre jugaran a… disfressar-se

30/08/2017. Categories: Els infants sempre juguen i sempre jugaran a…

Als cinc anys em van donar una barba postissa i una disfressa perquè fes de Santa Claus a una festa infantil. Des de llavors, el meu destí està lligat a aquests vestits. Doneu-me un casc, un cavall i una espasa, i en cinc minuts hauré compost a un heroi d'aquells amb el qual el públic s'emociona.

 Charlton Heston

Foto Sarah Silks

Qualsevol tros de roba que pugui aparèixer dins d’una caixa polsegosa a unes golfes; unes camises oblidades al fons de l’armari; unes ulleres velles que omplen una capsa... tot són els complements perfectes per a la transformació, per a poder convertir-se en qui és vulgui, i és que en el joc tot s’hi val.

Els infants és disfressen, no és cap novetat. Hi ha infants que es disfressen a totes hores i que, per més que es demani i es desitgi, no deixen la disfressa ni per anar a dormir. I hi ha d’altres als qui no els agrada gaire la idea de transformar-se i s’estimen més no participar-hi.

Foto Jugar i Jugar

En el disfressar-se hi ha una desaparició personal. El jo deixa pas al personatge inventat per a adquirir una altra identitat. I és tal la fusió que es dóna en aquesta transformació que, de vegades, es fa difícil tornar en sí. D’entre els personatges més típics estan els superherois, princeses, reis, llops, gats, pirates, indis... i no es queden de banda els personatges de sèries de televisió i pel·lícules.

La disfressa es podria comparar amb els ninots en miniatura. Les nenes i els nens s’hi aboquen i es converteixen en un element de projecció on deixen de ser ells mateixos i adquireixen el rol del personatge escollit. Es tracta doncs, d’un joc molt seriós. Només cal veure quan altres infants o adults es disfressen i com els miren amb certa desconfiança, sense saber si continuen allà o han desaparegut darrera de la disfressa. I tot i treure’s tots els complements, triguen una estona en tornar-los a trobar.


Recordo una nena de cinc anys el dia de carnaval. Amb molta il·lusió es va posar la seva disfressa de pingüí. La seva mare la va maquillar i quan es va mirar al mirall es va posar a plorar. No sabia què havia passat, però aquell reflex no era ella, havia desaparegut.


Tot i existir una gran varietat de disfresses i complements al mercat, els infants, com amb qualsevol altre joc, no necessiten gairebé res per a la transformació i creació. Uns retalls de roba, unes corbates, camises, faldilles, barrets... i s’assegura una bona estona imaginativa i creativa.

Foto /www.zygotebrowndesigns.com

Sigui com sigui, el jugar a disfressar-se alimenta la capacitat creadora, l’enginy, la imaginació i la projecció. Esdevé un joc que ajuda a posar-se a la pell d’altres persones i entendre’ls empàticament. Així que quan veieu a un infant disfressat, recordeu que no és ell, sinó un personatge que navega pel mar de la imaginació. Per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a disfressar-se.

Jenny Silvente

Afegir un comentari