ELS INFANTS SEMPRE JUGUEN I SEMPRE JUGARAN A… CONSTRUIR

15/06/2015. Categories: Els infants sempre juguen i sempre jugaran a…

Cubs de cristall

 

El món no existeix, només les peces de construcció i l’infant. Només es visualitza un objectiu: fer una torre. Les petites mans es coordinen en mantenir l’equilibri d’estructures complicades mentre, amb la llengua a fora, s’intenten controlar els impulsos que, si sortissin, desmuntarien la feina tan costosa de crear una torre. Les peces, apilades segons un patró de colors: verd, blau i vermell; verd, blau i vermell... han estat minuciosament seleccionades perquè totes tinguin la mateixa forma: de cub. Aquesta peça és complicada, no hi arriba... i de puntetes? Tampoc. Què podrà fer per arribar-hi? Agafa una cadira i s’hi enfila. Podria haver un adult que li digués que les cadires no serveixen per pujar-hi, però no és així, i es permet que l’infant trobi una estratègia per a resoldre el seu problema. Damunt de la cadira tot es veu diferent, ara pot posar aquell cub a la cima de la torre. La satisfacció recorre el seu cos i es projecta en la seva cara. Objectiu complert! Algú passa ràpidament pel costat de la torre i la fa trontollar... oh no! Cau. Totes les peces a terra i els dos infants resten immòbils, un gran sentiment de frustració envaeix el cos de l’infant constructor, fins que tots dos esclaten en una rialla. L’infant que ha provocat el terratrèmol anima a l’infant constructor a fer una altra torre tots junts. I comença la cooperació.

 

Les peces passen d’una mà a una altra i es combinen en la seva col·locació. I si posem aquest prisma tindrà més força? Provem. Sembla un castell! Aquesta peça serà el cavaller. Hem de fer una muralla perquè no passi el drac. Vigila! El drac! I el joc continua entre rialles i consensos, s’hi afegeixen alguns infants, d’altres marxen... i el món continua sense existir, només les peces i ells. 

 

Piràmide de bloc de fusta


Jugar a construir va molt més enllà d’unes peces o unes fustes; esdevé una activitat científica, creativa i artística. Genera plaer i diversió, però també estructura funcions cerebrals superiors com el llenguatge, l’atenció, la memòria, la percepció, etc. 

 

El joc de construccions evoluciona i creix amb els infants i es converteix en un mecanisme de projecció de la pròpia representació i autoconeixement. Al igual que el dibuix, la construcció passa per diferents fases, des dels agrupaments, fer camins i grans desplegaments  horitzontals aparentment desordenats; fins a les construccions elaborades i simètriques, estretament relacionades amb els processos de lateralització i d’adquisició de la identitat.

 

Els nens i les nenes es veuen a si mateixos i a la seva evolució quan juguen a construccions, perquè construir vol dir voler anar amunt, representa el desig de créixer; per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a construir.

 

Perquè construir amb peces és construir-se a un mateix. 

 

Plafons de construcció Habitadule

 

Jenny Silvente

 

Afegir un comentari