Ports gratuïts a partir de 60 € de compra (a Espanya peninsular). Lliurament en 24/48 hores.
Portada del blog
Eines de fusteria per a infants

29 de Març de 2021 Categories: Parlem dels nostres productes

Eines de fusteria per a infants

Una de las parts que més ens agrada del nostre catàleg, i no ens n’amagarem pas, és la nostra secció de fusteria i bricolatge. Des dels nostres inicis vam apostar per tenir eines reals a la botiga i els tornavisos, les serres, les pistoles de silicona calenta i tot allò que en el seu dia semblava impensable i fins i tot una bogeria, perquè tallava i punxava, ara per ara ja està instal·lat en moltes de les vostres famílies. I ens encanta.

Foto: trepant manual

Per què ens agrada tant això de la fusteria per a infants? 

Quan parlem de fusteria a Jugar i Jugar, no ens referim només a fusta i eines. Per nosaltres, quan li donem a la infància la possibilitat d’explorar amb un xerrac, d’usar un trepant de mà, de clavar amb un martell de veritatestem parlant d’alguna cosa més profunda que està en joc: la confiança. 

Podríem passar-nos hores o paràgrafs comentant les bondats de deixar que treballin amb les mans un material tan noble com la fusta. Però això ja ho sabeu i ho saben molt bé sobretot a les escoles Waldorf, on és una activitat molt comú que tan de bo s’estengués a la resta de centres educatius, amb aquesta mirada tan seva sobre la importància del treball manual i la seva connexió amb l’aprenentatge, l’espiritualitat, la vida i l’art.

Foto: serra de marqueteria

Per això no incidirem en conceptes com motricitat fina, pensament espacial, imaginació, creativitat... sinó que anem a centrar-nos moltíssim en aquesta reflexió sobre la confiança i l’aprenentatge adult quan els regalem una caixa completa d’eines reals i, és més, els deixem utilitzar-les!

Confiar és acompanyar sense por. És ser capaç de contenir les nostres motxilles i oferir una mirada neta sobre les seves capacitats, sense judicis de valor previs o infundats.

I no és quelcom que pugui forçar-se, perquè de la mateixa manera que ells i elles, també nosaltres tenim un ritme que s’ha de respectar i no passa absolutament res si assumim que no estem preparats/des per deixar-los un martell sense que ens inquieti o ens faci estar tota l’estona pendents. És potser un exercici de maduresa i responsabilitat enorme i d’agrair, perquè pretendre que no passa res quan en realitat ens està inquietant s’acaba notant.

Foto: trepant manual

No estem pas dient que tot just després de rebre les eines, la persona adulta hagi de desaparèixer i deixar-los a càrrec de serres i alicates, perquè efectivament són eines reals que necessiten un previ aprenentatge. Aquest és el nostre paper, aquí està la importància de la nostra aportació per ensenyar-los com utilitzar-les amb seguretat, per fer-los conscients de la responsabilitat de tenir una eina que pot fer-nos mal a nosaltres i a les persones que ens rodegen, per aprendre a cuidar-les, per veure la funció de cadascuna d’elles, la manera d’agafar-les, les mesures de seguretat...

També és important el nostre paper a l’hora de decidir quan oferir-les, fruit de l’observació i del coneixement que tenim de cada nena o nen. I de la seva etapa madurativa, perquè per molt espavilat/da que sigui, si té 3 anys serà millor oferir-li una llima i un tornavís que un trepant de mà punxegut.

Simplement, no tenen la capacitat encara de posar en marxa certes habilitats motrius o de tenir consciència de la seguretat necessària. No els donem una responsabilitat més gran de la que puguin assumir i deixem-los gaudir com el que són: nenes i nens.

Foto: conjunt d'aprenentatge amb eines Montessori

Sobretot perquè avançant etapes, com ja hem dit moltes vegades, el que fem és trencar l’entusiasme que ens podem reservar per moments més avançats.

Amb 2-3 anys hi ha moltes eines de joguina precioses que podem oferir-los (tenim un piló a la botiga) que els ajudaran a fer el camí molt més senzill i calmat. Una etapa en la que podem ajudar-los a aprendre els noms de les eines, per a què s’utilitza cadascuna i anar desenvolupant els moviments de motricitat fina que després agrairan quan passin a eines reals. No correm en va!

Foto: conjunt d'aprenentatge amb eines Montessori

Un cop hagin adquirit la maduresa i les habilitats necessàries ja podrem oferir-los quelcom més professional. Ja veureu com els agrada! Un dels nostres grans èxits que tenim a la botiga són les estacions de fusteria 4 en 1, com la PlayMake o la Unimat (una versió més professional). Això i un parell de fustes per poder començar i si són nenes i nens motivats amb aquest tipus d’activitats, els veureu florir.

Foto: Unimat

Foto: PlayMake

Pel que fa a les fustes necessàries, que ens ho pregunteu molt, hem de dir que la millor opció és potser sempre emprar fustes toves per tal que puguin treballar-les sense gaire esforç. Per la PlayMake i la Unimat, nosaltres funcionem a casa amb fusta de balsa fineta que podreu trobar a qualsevol superfície de bricolatge o a la nostra botiga (la Unimat admet gruixos una mica més elevats, aneu provant). Per les eines reals, millor llançar-se al pi o al bedoll, ja que les fustes més dures, com la massissa de roure o de faig, seran més complicades de treballar o els claus/cargols es resistiran més. I són molt més cares! Hi ha llistons de fusta també de diferents gruixos que poden solucionar-vos el moment i segur que els agrada perquè es serren ràpid i serveixen per a molts invents.

pack.fusteria

Foto: pack fusteria

I va, per últim, també recalcar una cosa que ens sembla fascinant en aquest tipus de jocs i entreteniments, és el fet de poder jugar sense crear res bonic ni identificable. És a dir, que segurament, una part important del temps es dediquin a fer coses aparentment inútils com clavar un clau a la fusta. I un altre i un altre i un altre. Sense fer una capsa, una caseta d’ocells, ni un joier. Clavar per clavar, serrar per serrar, descargolar per descargolar... perquè sí.

I aquí la mirada adulta potser també hagi de relaxar-se i deixar que flueixi, frenant les nostres ganes de proposar-los un projecte, de dir-los que per què no produeixen res amb les eines i les fustes... proposar que ens ajudin o fer alguna cosa en família és preciós, però també deixem-los fer el que els vingui de gust amb les seves eines perquè és el procés el que compta. La resta, com diu el Miguel Castro, és un residu

Productes relacionats

Veure tots els comentaris (1)

Luisa Hernadez


31/03/2021 17:10:10

Genial el post yo soy muy partidaria de este tipo de juguetes con los que los niños aprenden desde pequeños a hacer cosas, hace poco compre un set de

Afegir un comentari

Necessites ajuda?

Si tens qualsevol dubte sobre productes, enviaments, etc. Mira a preguntes freqüents o contacta amb nosaltres:

T'atendrem de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores