EL JOC A CASA DE LA GEMMA FILLOL

Carmen i Claudia Carmen i Claudia va escriure això el 11/10/2018. Categories: Cròniques del jugar

Amb la mateixa alegria i entusiasme que els infants, estrenem secció al nostre blog per       acostar-vos més al joc de qualitat; aquell que nodreix, que proposa, que respecta i sosté el creixement dels nostres nens i nenes.

Des de Jugar i Jugar somniem amb la idea de donar al joc l’espai que mereix i és per això que estem treballant en diversos projectes que us mostrin de forma clara, que jugar és tan important com menjar, dormir o respirar.

Visitarem diferents espais de joc en la intimitat de cases, de persones que aporten visions molt diverses, i que ens inspiren cada dia amb la seva manera de fer, sentir i jugar.

En quin lloc queda el joc a la seva vida?
Com el plantegen? Quins materials ofereixen al seus fills?
i l'espai, com l'han pensat?

La Gemma Fillol és la ment inquieta que ha creat la comunitat per dones emprenedores @extraordinaria. Organitza events, crea sinergia i dota d’entusiasme a totes les persones amb ganes de seguir aprenent i creixent.

La  sempre autètica, juganera, inquieta i alegre Gemma Fillol

Ens dóna la benvinguda a casa seva a Barcelona, amb aquest somriure que tant la caracteritza. Als seus braços en Jan, de 13 mesos. A veure què ens explica!

¿Hola Gemma, quina alegria estar a casa vostra, quina edat te en Jan?

¡Hola! en Jan te 13 mesos.

Què és el que més li agrada fer en aquest moment?

Moure’s sense parar, encara no camina, tot i que no tenim pressa perque ho faci. Gateja i no para, buida els calaixos i li tornen boig les fotografies que té d’ell mateix, de nosaltres i dels avis. També li agrada molt mirar contes.

Heu buscat informació sobre el joc alguna vegada?, o sobre què hauria de fer en Jan a la seva edat?

La veritat és que no, pensem que el joc és quelcom molt orgànic i molt natural, tant la meva parella com jo hem descobert que és el mateix Jan el que ens guia i ens mostra a cada moment el que necessita i la nostra tasca és la d’oferir-li. Hi ha vegades que passa més estona amb un tros de paper arrugat que amb una joguina.

Ahora que os lo explico, la verdad es que en eso de acompañar el juego mi madre me ha acompañado y explicado muchas cosas.

En Jan, com tots els nadons i nens petits, li agrada mirar imatges de persones reals i conegudes
i encara que no es reconegui en una foto d
ell mateix sent més petit, li encanten les imatges de nadons.


En Jan est
à ara en plena fase de descobrir el seu cos i el moviment, de fet, és el que li toca fer, aturar-se només per menjar i dormir però a vegades els pares no tenen aquesta informació, us ha preocupat que fos massa "mogut?

En absolut, en Jan és així, una mica "destroier" i crec que cadascú és com és i preocupar-nos no serviria de res perquè ser actiu forma part del seu caràcter, igual que ser súper expressiu i carinyós, no és quelcom que vulguem canviar perquè no ho veiem com res negatiu. 


Sovint, a Jugar i Jugar, rebem consultes de famílies que tenen nens molt moguts i el que busquen són materials que contrarestin, com un puzle per encaixar peces o altres jocs que promoguin la quietud, ho heu intentat vosaltres?

Nosaltres, si volem que estigui tranquil intentem donar-li un conte perquè el miri, tot i que ell no s’està assegut i quiet (riures)

Veiem que ho viviu amb alegria i naturalitat.
Sí, i tant!, no ho podem viure des d’un altre lloc, amb ell tot és vida.

En realitat, en Jan és petit per estar atent una bona estona en una sola cosa perquè la seva concentració és a través del moviment, per exemple, sabies que gatejar és súper important pel seu desenvolupament?

Bé, sabem que és important per enfortir la columna i per preparar-se per caminar, però no sabem massa més.

 
Sí, i també perquè el patró creuat quan caminen li aporta al cervell una informació important sobre orientació, equilibri i lateralitat. Hi ha estudis que confirmen que els nadons que gategen, els hi ajuda més endavant en la lectoescriptura

Ah sí? Això no ho sabia!

En Jan és un expert gatejant, el seu joc principal és moure's. A la foto podem observar com arrossega el dit polze del peu, que és,
juntament amb el dit índex de la mà, el que li indica en tot moment la posició en què està el seu cos respecte a l'espai.
Aquests dos dits proporcionen molta informació al cervell sobre lateralitat i equilibri i és el seu punt de referència per adoptar
noves postures com ajupir-se per posteriorment posar-se de peu.

 En aquesta imatge veiem com aguanta perfectament l’equilibri a l’ajupir-se, una postura vital per poder posar-se de peu després i caminar. Per als nadons és un pas complicat perquè els treu totalment de la seva zona de confort però ells ho fan amb alegria i entusiasme. Com deia Rebeca WildO

Observant en Jan, ens ve aquesta frase de la Rebeca Wild al cap:

“Nunca como en la infancia se es tan valiente como para abandonar la comodidad de lo conocido para lanzarse a nuevas aventuras cuyo objetivo y resultado son desconocidos.”

Rebeca Wild

Veiem que en Jan és l'amo de tota la casa, com tots els nadons que gategen, tot el que està a mig metre del terra és el seu territori i ell necessita explorar, desplaçar-se pel seu "terreny "que és tota la casa, clar, però quan hem entrat a la seva habitació hem vist que realment aquest síés el seu espai i ha començat a explorar, gatejar i ostres!, veiem que ja es posa a peu dret!

Sí, en Jan es mou per tota la casa, hem d'estar atents perquè arriba a qualsevol racó! A la seva habitació hi passem estones molt maques, mirant contes, buidant els mobles de les joguines i tornant-los a omplir, i sí, es posa de peu agafant-se als barrots del bressol, a les nostres cames...

Juga per tota la casa, també tenim un raconet al menjador amb algunes joguines perquè explori, però sens dubte, la seva habitacióés un lloc especial.

 

Recordes a què jugaves quan eres petita?

A mi m’encantava jugar a nines, hi vaig jugar fins als 15 anys. Amb les nines vaig viure diferents etapes de la meva infància i adolescència i conservo un record preciós.

La meva mare diu que sempre gaudia molt del joc imaginatiu i em distreia molt sola.

També m’agrada molt ballar, de tot: clàssic, contemporani, jazz…Els hi feia shows als meus pares i els hi cobrava entrada!

La Gemma manté aquest esperit juganer, és molt expressiva i comunicativa i en Jan
sembla que ha heretat les dots art
ístiques de la seva mare.

Creus que la teva professió té alguna relació amb el joc que feies quan eres petita?
Sí, perquè tot el que és comunicar formava part dels meus jocs i sempre ho vaig fer de forma molt natural.

I jugaves al carrer?
No, però la meva mare és de camp, de Vilassar de Mar i hi tenim una casa on passàvem els estius. Recordo jugar molt amb les capses de plàstic i fusta que hi havia per allà per transportar la fruita, amb aquelles capses fèiem de tot.

Continues jugant?
(riures) Bé, abans vosaltres m’explicàveu que el joc és una necessitat vital per als nens i jocrec que també ho és per als adults, jo com a emprenedora, tinc una cosa molt clara i és que quan començo un projecte, si no em fa sentir bé, no el faig.

Per acabar, ens expliques una mica quèés per a tu el joc? Perquè creus que és important?
El joc és el llenguatge de la creativitat, del talent i l’aprenentatge. Només quan veiem als nens i nenes el donem com a vàlid i és el que ens manca com a adults per connectar amb la riquesa del que ens envolta.

“El joc i la curiositat son eines que haurien de ser
perennes en totes les facetes de la vida.
Qui vol canviar el món (o el seu món) ha d'experimentar i aprendre
que no hi ha una única manera de fer les coses."

Sovint em quedo mirant el diàleg entre en Jan i el joc i me n’adono que no hi ha res més fascinant que veure a un nen petit fer les coses per primera vegada. Quan fa que no fas una cosa per primera vegada? Són uns mestres!

SON UNS MESTRES!

Afegir un comentari