10 jocs tradicionals infantils que continuen sent divertits

Alguns jocs impregnen la nostra pell i memòria. Potser perquè s’han repetit de generació en generació fins a, ves a saber, formar part del nostre ADN com a societat. Són els jocs tradicionals. I quan pensem en jocs tradicionals de seguida pensem en el carrer, en jugar a fora, a l’exterior, en llibertat. Llibertat d’elecció, llibertat sense adults… Poques normes i moltes hores.

Podríem parlar només de metodologies amb nom estrany, de conceptes abstractes, però hi ha jocs que no passen de moda i creiem que és important no girar-los l’esquena.

Què són els jocs tradicionals

Els jocs tradicionals són jocs analògics que porten dècades, fins i tot segles, formant part de l’imaginari infantil de la nostra societat sense patir gairebé cap canvi. Són jocs majoritàriament simples, de materials naturals, i que no requereixen més que una bona colla de nens i nenes i unes normes que passen de boca a orella, sense un full d’instruccions. Són joguines amb les quals ho van passar igual de bé els nostres avis i àvies, els nostres pares i mares, nosaltres i ho passaran segurament els nostres fills i filles.

Per què seguir jugant als jocs tradicionals

Més enllà del joc en sí, els jocs tradicionals alberguen una dimensió que per a nosaltres és més important: el més habitual és que es juguin a l’exterior, al carrer, i entre un grup d’amics. És a dir, impliquen sociabilització, autonomia, independència i, sobretot, moviment.

El moviment i l’execució d’habilitats motrius proporciona plaer, serveix per expressar emocions, augmenta l’autoestima i proporciona seguretat.

Jugar al carrer

Si els infants reconquerissin els carrers, els barris, a partir dels 7 anys -quan necessiten més autonomia i privacitat per jugar- els empoderaríem. Jugar al carrer, moltes vegades amb jocs tradicionals, significa poder decidir-ho tot: a què juguen, amb qui juguen, quant de temps juguen, iniciar discussions i acabar-les pacíficament (i a vegades no tan pacíficament), enfrontar-se amb persones adultes per alguna entremaliadura, assumir riscos a la seva manera, tenir converses privades i profundes sobre preocupacions pròpies de la seva edat, explorar amb els límits, exercitar el seu cos amb esforç però sense sofriment…

En definitiva, jugar amb jocs tradicionals i de carrer permet una cosa vital per a la supervivència de qualsevol: conèixer–se a un/a mateix/a, conèixer els propis límits i capacitats i posar-los en pràctica.

Jugar a l’exterior

Jugar a fora té molts beneficis, més dels que ens imaginem: redueix l’estrès, millora la visió, la capacitat cognitiva, la creativitat i la resolució de conflictes, millora l’atenció i les relacions socials…

Simplement pujant a un arbre es desenvolupa el sentit de l’equilibri, la coordinació ull-mà, es desenvolupa el sentit espacial, el control d’un mateix… i la satisfacció de pujar a dalt, perquè pujar, per als nens i les nenes, vol dir créixer i conquistar el món.

Sortir a jugar a fora vol dir moviment. I moure’s és aprendre. Perquè els infants es mouen, paradoxalment, per aconseguir estar quiets.

10 jocs tradicionals que ens agraden

1. La xarranca

   Ni els experts es posen d’acord per establir l’origen de la xarranca. A la Grècia Antiga ja n’existia una variant, però el cas és que en d’altres cultures troben jocs tradicionals similars en què l’objectiu és passar d’una casella a l’altra fins arribar al 10 o al cel.

   Nosaltres no venem xarranques, perquè n’hi ha prou en dibuixar-la amb un pal sobre la sorra, però sí un dels materials que les fan úniques i especials: el guix. Guixos de colors que ens conviden també a redescobrir el terra dels nostres carrers, dels nostres barris.
   El joc de la xarranca acompanya en l’aprenentatge de moltes habilitats. Per una banda, conèixer els números, però també aprendre a traçar caixes al terra, dibuixar-les una seguida de l’altra, amb quadrats… Després la capacitat de tirar la pedreta on volem i anar perfeccionant el llançament. I finalment la coordinació de saltar d’un lloc a l’altre amb un sol peu o dos fins arribar al CEL.

2. La baldufa

   Imagineu que és l’hora d’una sobretaula familiar o amb amics. Imagineu que algú treu del bolso una baldufa tradicional de cordill. Quants de vosaltres la sabríeu fer servir? És un joc tradicional intemporal que té detractors i autèntics aficionats. Hi ha qui potser mai ha aconseguit fer-la equilibrar, i d’altres que a prova de paciència i de prova error finalment van aconseguir una habilitat que és com anar en bici: mai es perd.
   
   
   

   Ja ho han provat els vostres fills i filles? Fer rodar una baldufa tradicional requereix també moltes habilitats. Saber enroscar bé el cordill, llançar-la bé… Però a la nostra web també podreu trobar una opció amb mànec que dona força i equilibri al gir.

3. La baldufa sense fil

   Els jocs tradicionals són tan antics que amb cada llengua, encara que siguin veïnes, poden tenir noms molt i molt diferents. Això passa amb la baldufa. En català té aquest nom tant si porta fil com si no. En canvi, en castellà es distingeix entre el “trompo” i la “peonza”, la que gira només per la força de l’impuls del braç. És un model més simple però que també ens hipnotitza i en la web en tenim una àmplia selecció.
   
   
   
   Baldufa sonora multicolor i colors ètnics  : són de llautó i produeixen un so molt delicat que només es pot escoltar en silenci. Un altre dels clàssics del món de les baldufes.
   
   Caixeta baldufa Little Things: un detall preciós per als més petits/es ja que és un petit follet baldufa amagat dins d’una caixeta. La tenim de molts colors diferents.
   
   Baldufa poma i llimona: ens agraden tant les fruites que hem decidit tenir la baldufruita, una baldufa amb forma de fruita.
   
   Baldufa planera: una baldufa molt simple però que compleix el seu principal propòsit, rodar bé.
   
   Baldufa màgica: una baldufa especial que quan fa una estona que gira acaba rodant sobre el pal.
   
   Baldufa d’Experimentació Prismo: disc baldufa amb moltes peces petites que, amb molta habilitat, s’han de posar dins del disc per generar múltiples colors.
   
   Baldufa Goethe: la baldufa més elaborada que tenim, un autèntic joc d’experimentació amb el color. Es tracta de l’emblemàtic puzle Goethe de Grimm’s convertit en baldufa.

4. El io-io

   Si de la baldufa ens meravella el seu gir, què en podem dir del io-io? Al gir s’hi suma el balanceig amunt i avall, un excel·lent exercici de ritme i coordinació. L’habilitat també d’enroscar el fil i fer pujar i baixar el io-io amb lleugers copets.
   
   
   

   Sabem del cert que prové de l’Àsia. Cap al 1.000 aC es feia servir un instrument similar com a objecte hipnòtic, però a les Filipines també es feia servir un artefacte similar al que avui en dia fem servir per jugar per caçar.

   A la nostra web en tenim de tres tipus, tots de fusta  i sense sorolls ni llums estridents.

5. Les bales

   Ja veieu que el gir és el moviment estrella dels nostres jocs tradicionals preferits. Les bales de vidre són un bàsic de tots els temps. Duren, duren i duren. I tenen el pes idoni per fer servir per a tot tipus de tobogans, a més de poder jugar a xocar-les, a fer caminets a la sorra, forats… A la web en tenim un conjunt de 36 bales dins d’una caixa de llauna fet per durar, perquè passin de generació en generació.

6. Saltar a corda

   Una bona corda és un material bàsic per a tota mena d’aventures. Aprendre a saltar, moure’s saltant, és inherent a la condició infantil. Qualsevol infant que aprèn a caminar, la següent fita que tindrà, a més d’aprendre a córrer, serà saltar. I potser saltar cada cop més amunt.

   

   Saltar a corda implica coordinació, equilibri i ritme, sobretot ritme. També coordinació amb els altres si són altres nens i nenes els que aguanten la corda i cal entrar per saltar.

7. El diábolo

   
   
   Continuem rodant. Aquest cop en lateral i ajudades de dos pals i un fil. El diàbolo també ve de la Xina i és un magnífic joc de destresa, equilibri i habilitat a partir dels 7 anys. També un joc que et posa a prova per intentar anar cada cop més amunt, fer més girs…

8. Jocs de goma elàstica

   Saltar a la goma és un joc tradicional que s'ha practicat durant generacions a tot el món. Es tracta d'un joc d'habilitat motriu que s'acompanya de cançons i que implica anar superant diferents reptes d'altura i complexitat de moviments.

9. Joc de bitlles de fusta

   Un de les joguines més universals que mantenen el seu encant i atracció en els nens i nenes és el joc de Bitlles de fusta.
   
   
   

   Les bitlles són una de les joguines clàssiques que acompanyen el desenvolupament de la coordinació, la psicomotricitat i la concentració i tenen l'avantatge que es pot jugar sol o amb amics.

10. Cèrcol amb guia 

    Continuem rodant. Aquest cop en lateral i ajudades de dos pals i un fil. El diàbolo també ve de la Xina i és un magnífic joc de destresa, equilibri i habilitat a partir dels 7 anys. També un joc que et posa a prova per intentar anar cada cop més amunt, fer més girs…
    
    

Segur que us han vingut al cap molts altres jocs tradicionals. Quin és el vostre preferit? Ja veieu que a nosaltres ens encanta tot el que implica gir i moviment!