Nines Waldorf

Les nines son un dels elements de joc més característics de la pedagogia Waldorf. És un material molt important, que dona al joc una dimensió íntima que no aconsegueix cap altre objecte, relacionant-se amb ella des del cor i convertint-la en una veritable companya de vida. Per això, son igual d’importants tant per a nenes com per a nens, sense importar en cap cas la qüestió de gènere.

El disseny tradicional d’una nina Waldorf dona molta prioritat a la senzillesa i la qualitat dels materials amb els que està confeccionada. A més, la seva cara no acostuma a estar definida del tot, precisament perquè siguin el nen o nena els que posin en marxa la seva imaginació. Son cares sense expressions definides, deixant espai a la fantasia i la creativitat, perquè puguin escollir si estan contentes, si ploren, si estan enfadades... segons ells/es desitgin.

No totes les  nines Waldorf son adequades per cada moment evolutiu, ja que son un reflex de la persona i s’hi han d’adaptar. Per això, en els primers mesos, les nines son simplement una tela de textura amorosa amb un cap cosit, rodó i ben diferenciat, en la que les mans seran uns nusos bàsics a les cantonades. Una bonica metàfora del que és un nadó, en el que la importància del seu ser resideix en el cap i les extremitats encara hauran d’anar guanyant coordinació i confiança.

A mida que el nadó creixi, a partir dels 2 anys aproximadament, la seva nina Waldorf ho farà amb elles i ells. Passarem llavors a les nines  amb més definició, però mantenint la senzillesa que les caracteritza. Així ens trobem amb nines amb mans i cames diferenciades, ja que el nen i la nena ja han conquerit el moviment i el més normal és que ja caminin, però segueixen sent flonges i gustoses al tacte. I ell cap, ben definit, en el que ja poden insinuar-se faccions molt delicades.

Quan arriben als 3 anys, el nen o la nena experimenta un canvi important i és més conscient del seu propi “jo”. Té consciencia de la seva presència i sobre tot, del seu propi cos. Les rutines com ara vestir-se, pentinar-se, rentar-se les mans o les dents... li donen un coneixement molt bonic de qui és. Per tant, no hi ha dubte en la necessitat de que la nina reflecteixi tots aquests avenços. Per aquesta etapa, tenim nines Wladorf molt més definides, amb extremitats totalment diferenciades. Que es poden vestir i despullar, i que són com ells i elles.

A partir dels 7 anys, la relació amb la seva nina Waldorf canvia poc a poc. Ja no la necessita com un objecte d’aferrament ni una companya d’aventures, si no que es converteix en una nina a la que cal cuidar i  alimentar. I els serveix d’assaig de la seva part més social.