Lactància

Aquest llibre ens explica com és donar pit avui (no com ha de ser, ni com voldríem que fos, ni com ens diuen que és).

En aquest llibre veuràs fotos precioses, reals, íntimes, naturals, quotidianes, sensibles i pròximes de mames que donen pit, que esmorzen, que passegen, que treballen, que dormen, que van al wc, que s'han operat o que tenen més nadons i continuen donant pit i gaudeixen, s'esgoten, s'esforcen, senten un munt de coses, algunes bones, unes altres no tan bones i unes altres simplement meravelloses.

Hi llegiràs reflexions, enganys, alleujaments, sensacions, riures, mirades, desitjos, consells i altres veritats sobre el dia a dia de la lactància materna.

Sobre l'autor i l'autora:

José Bravo va néixer en el 80, a Castelló.

No va fer pit.

Quan va haver de triar, va decidir estudiar Comunicació Audiovisual i, com a segona opció, Psicologia. Però l'endemà va canviar l'opinió. Es va llicenciar però va fer de tot menys de psicòleg. Als 26 anys es va comprar la seva primera càmera digital i va començar a fer fotos. No ha parat. Mentrestant, va conèixer un enfocament diferent de teràpia: la gestalt. I es va enamorar de la psicoteràpia.

EN José li agrada capturar el natural, l'espontani, sigui al carrer o en un espai íntim; mirar a la gent i les seves emocions. Tot això ho practica des de les seves dues vocacions, que ja s'han convertit en professió. De fet, no sols practica la fotografia i la psicoteràpia, sinó que també s'ha atrevit a combinar-les.

A José li agrada deixar-se portar. L'any 2011, quan estava en atur, va decidir «tirar-se» al carrer a fer les fotos d'un esdeveniment dirigit a nens (Ruzafa loves Kids) intuint que aquí passaria alguna cosa. I aquí es va creuar amb Noèlia, que al cap de pocs mesos buscava una fotògrafa per a un llibre de lactància. José no coneixia el món de la lactància, ni és pare. Però va accedir i es va llançar a fer fotos de mares i de nadons que viuen i senten tota mena d'emocions mentre donen pit.

Noèlia Terrer va néixer a València, al 73.

Va prendre pit 15 dies.

Va estudiar Publicitat i va marxar amb la seva parella (sentimental i professional) a treballar a Barcelona. I aquí estava, en un moment molt bo de la seva carrera, quan va tenir a l'Olívia. Va començar a donar el pit i va descobrir una forma diferent de criar. El món sencer va trontollar. (Com que la vida és així, just en aquell moment estava fent publicitat per la Nestlé, aliments infantils).

Va tornar a València i va començar a treballar des de casa per a poder estar més temps amb l'Olívia. Va col·laborar amb Sina, una associació prolactància, de la qual va ser presidenta. La va deixar per a obrir amb el seu home una botiga de coses per a nadons. Des de NANUFACTURE fomenta una altra manera d'entendre la criança i organitza xerrades, grups de mares i saraus varis (com Ruzafa loves Kids, on va conèixer en José i li va semblar perfecte per a un llibre de lactància). Fa més de dos anys que no dóna pit, però continua dedicant-se a la publicitat, a la botiga i es fica en embolics extres, tot i que sempre es proposa no fer-ho. I ara mateix es mor d'enveja perquè després d'una lactància de 5 anys, 1 mes i uns quants dies no té cap foto com les que apareixen en aquest llibre.

Sobre el llibre:

Enquadernació: rústica amb solapes
Format: 22 x 26 cm.