Viure la tornada al cole

Ja està, els nens i nenes ja han tornat al cole. Cada any em passa el mateix, abans que comenci l'Estiu m'envaeix el pànic pensant que no superarem tants dies d'estiu, m'imagino els meus fills perseguint-se a crits desesperats per tota la casa, suplicant veure la tele una i altre vetada, intentant trobar amics que han marxat al poble, a la platja, a casa de l''avia...

Però els dies  passen molt més ràpid del que ens pensem i per als que ocupem aquest rang social tant liberal i fantàstic d'autònoms, treballar amb entrebancs és la normalitat, així que les últimes setmanes en casa ja eren de molta harmonia i els meus fills jugaven, de vegades amb amics i d'altres sense, es barallaven, es reconciliaven, miraven la tele, dibuixaven, dormien fins una mica tard, es preparaven l'esmorçar... i enmig de tot allò, jo treballava, evidentment no era un model de productivitat, però treballava.

Avui no tenia molt clar què compartir amb vosaltres per la tornada al cole i intentant inspirar-me, he notat amb més força el silenci que es respira a casa i m'he imaginat els meus fills en el seu primer dia de classe, la gran canvia de cicle i el petit de professora, els he deixat a la porta emocionats, pensant en els possibles nous companys que s'incorporarian a la classe aquest curs. També he vist petits que ploraven i continua revelant-me que el començament de cole hagi de ser traumàtic.

Així que finalment avui soc menys productiva que dies enrere, perquè  el meu pensament l'ocupen molts nens i nenes que estimo: els que comencen i ploren, els que comencen i van saltant d'alegria, els que estrenen profe, els que cursen l´últim curs de primària, els que treuen bones notes i els que no tant, els que canvien de cole, els que no volen quedar-se al menjador, els que troben injust que les vacances durin tant poc i els que per contra, creuen que l'estiu és etern i avorrit, els que no juguen a fútbol i s'avorreixen en el pati, els que van a escoles actives, els que van caminant sols per primera vegada....

Avui la vida de molts infants canvia i val la pena aturar-nos un moment i viure-la amb ells intentant gaudir, respectar, acompanyar i aprendre d'aquests dies de canvi i transició a la seva vida perquè després de tot, qui sap què estaríem fent si no fos per ells.