Mestra, m'agradaria que ho sabéssis

21/09/2016. Categories: Articles d'altres , Educació , Mirada pedagògica

Ara que comença el curs escolar, i que segurament tornarà a sorgir el debat de deures sí o deures no, un bon pas seria plantejar un altre tipus de deures, ens encanta aquesta proposta de Kyle Schwartz, una professora d'una escola pública de Denver, USA que s'ha inventat uns deures senzills però necessaris. 

 

Us compartim l'entrada completa, publicada originalment en el diari digital Catorze.

 

Mestra, m’agradaria que ho sabessis

 

Els deures d’una escola es converteixen en un pont de confiança amb els alumnes

 

Educar va més enllà d’ensenyar a sumar i a llegir. Cada alumne, a dins, porta tot un món per descobrir i per entendre. Per apropar-se a la realitat de cadascú, Kyle Schwartz, una mestra de primària d’una escola pública de Denver, als Estats Units, s’ha inventat uns deures senzills, però necessaris. El que els infants s’enduen a casa és una frase igual per a tots: “M’agradaria que la meva mestra sabés”. L’encant és que cada alumne la continua d’una forma diferent. Segons allò que necessiten explicar. Perquè és en un tros de llibreta on gosen obrir-se, i on de pas veuen que algú que ho llegirà. Que hi serà. I que amb aquesta persona hi podran confiar. 



1. ”M’agradaria que la meva mestra sabés que no tinc amics que juguin amb mi.”

 

 

2. “M’agradaria que la meva mestra sabés que a vegades no tinc la llibreta de lectura signada perquè la meva mare no passa gaire temps amb mi.”

 

 

3. “M’agradaria que la meva mestra sabés que no tinc llapis a casa per fer deures.”

 

 

4. “M’agradaria que la meva mestra sabés com enyoro el meu pare, perquè va ser deportat a Mèxic quan jo tenia 3 anys i fa sis anys que no el veig.”

 

 

5. “M’agradaria que la meva mestra sabés vietnamita perquè llavors sabria paraules i cançons que oblido.”

 

 

Aquesta iniciativa es va donar a conèixer a través de les xarxes socials i mestres de tot el món l’han aplicada a les respectives aules. Les inquietuds dels nens es comparteixen amb el hashtag #Iwishmyteacherknew (els exemples del 7 al 14 els hem traduït com “la meva mestra” però potser en algun cas hi posa “el meu mestre”): 

 

6. “M’agradaria que la senyora King sabés que estic preocupat perquè la meva mare està emmalaltint molt i va estar a l’hospital la nit passada.” 

 

 

7. “M’agradaria que la meva mestra sabés que m’estresso molt pels exàmens, pels treballs i sento que he de viure complint les expectatives dels meus pares. L’expectativa és molt alta perquè el meu germà és extremadament espavilat i intel·ligent.”

 

 

8. “M’agradaria que la meva mestra sabés com em sento amb la segregació. M’agradaria que la meva mestra sabés com enyoro els antics amics. M’agradaria que la meva mestra sabés com t’aprecio.” 

 

 

9. “M’agradaria que la meva mestra sabés que hi ha una raó per la qual estic tan callat a classe.”

 

 

10. “M’agradaria que la meva mestra sabés que els meus pares s’estan divorciant i quan no vinc és perquè no em puc convèncer de sortir del llit.” 

 

 

11. “M’agradaria que la meva mestra sabés que posa massa deures de matemàtiques!”

 

 

12. “M’agradaria que la meva mestra sabés que he estat assetjat a l’autobús i això m’ha fet sentir-me trist.” 

 

 

13. “M’agradaria que la meva mestra sabés que, encara que somric cada dia i semblo el nen més feliç del món, realment tinc un profund patiment.”

 

 

14. “M’agradaria que la meva mestra sabés que la meva dent belluga perquè caurà d’aquí a dos dies.” 

 

 

 

Afegir un comentari