Jugar o no amb els nostres fills?

12/02/2015. Categories: Cròniques del jugar

Per Claudia Díaz i Carmen Granados, amb la col·laboració d'Elena Ferro.

 

Fa uns mesos vam publicar un article on reflexionàvem sobre si els pares hem o no de jugar amb els nostres fills.

És un tema que sol generar preocupació en les famílies i ens venia molt de gust poder reflexionar-hi al respecte.

 

Esperem que us agradi:

 

Les dinàmiques familiars han canviat radicalment en les últimes dues generacions i des que la dona s'ha incorporat de ple al món laboral, les campanyes que ens conviden a jugar amb els nostres fills han anat creixent, com si jugar amb ells fos una obligació o una fòrmula per redimir consciències o un mètode per compensar el temps que, pels motius que sigui, no estem amb ells.

 

Probablement, jugar amb els nostres fills sigui una manera fàcil d'acostar-nos a ells i de passar una bona estona però creiem que la clau està en saber separar molt bé les nostres necessitats de les dels nens i nenes.

 

La necessitat d'un nen o una nena és jugar, és vital, tan necessari com menjar o dormir, per això, sempre que poden juguen; ara bé, jugar amb adults o amb nens és molt diferent, quan juguen amb els seus iguals poden i han d'aprendre normes de joc i de relació i, tenen més possibilitats de ser ells mateixos i esplaiar el joc a la seva màxima dimensió. Quan un nen juga a espases amb un amic, els dos sabran com i quan cal caure, cridar, amagar-se.... si pregunteu a un nen amb qui prefereix jugar, gairebé sempre triarà a un altre nen o nena.

 

 

Els adults també som capaços de jugar amb ells, però en molt poques ocasions baixem al seu nivell per permetre que siguin ells els que dirigeixin el joc, ens costa lliurar-lo al 100%. Molt probablement acabarem imposant les nostres normes i decidirem el moment com cal acabar, perquè altres tasques (sopar, rentadores, compra ...) estan ocupant la nostra ment des que vam començar a jugar. Per aquest i altres motius, és molt freqüent que un joc entre adults i nens acabi en enuig. En canvi, quan els nens s'enfaden amb els seus amics tot és molt més lleuger, molt menys transcendental. 

 

Una altra cosa que sol ocórrer amb freqüència és que juguem sense ganes, ens mengem la sopa de pedres que ens han servit mentre estem pensant que estar assegut a la cadireta mini de l'Ikea és molt incòmode i demanem que ens serveixin el segon plat, les postres i el cafè al mateix temps, per acabar ràpid amb el joc. 

 

Que això ens passi no ens hauria de preocupar, és bastant natural, nosaltres som adults, ja hem jugat a espases, cavallers i cuinetes milers de vegades i no tenir ganes d'aquest tipus de jocs és natural i normal. 

 

Els que avui som pares segurament no recordem haver jugant amb els nostres pares quan érem nens, però en canvi, tenim un bagatge important de joc amb els nostres germans, cosins, amics, veïns, etc.

 
Potser la reflexió que ens hem de fer està justament aquí, a observar com a pares i adonar-nos que involuntàriament, els estem robant el plaer de jugar amb els seus iguals i, a canvi estan rebent una cosa molt menys rica.


El nostre deure com a pares és facilitar el joc lliure dels nostres nens i nenes, una activitat que té múltiples beneficis i que és summament important, i a partir de certa edat, hem facilitar també que es trobin sense vigilància adulta amb els seus amics i donar-los la llibertat i el temps perquè, en definitiva, puguin ser nens i nenes. 


I nosaltres? Doncs nosaltres també tenim dret a jugar, a mantenir viu l'esperit del joc, però per això no cal prendre sopes de sorra cada dia.

 


Canviar les dinàmiques familiars no sempre és fàcil, les campanyes publicitàries i, fins i tot, de professionals recomanant jugar amb els nostres fills ens posen una forta pressió, però jugar amb ells és una decisió que en tot cas hauria d'estar lliure de judicis. No voler jugar mai hauria crear-nos un sentiment de culpabilitat.


Compartir temps amb els nostres nens i nenes és molt important, però hi ha moltes maneres més naturals, que ens sortiran del cor i que ens permetran connectar amb ells: Cuinar, escoltar-los, explicar-los com ens sentim, explicar contes, fer excursions que ens permetin viure experiències junts o regalar històries de la nostra pròpia infància és una cosa que els encanta i tot això formarà part dels seus records i els donarà la base i el concepte del significat de la paraula família.

 

Font: Alaya - Difundiendo ideas

Afegir un comentari