Jugar i jugar - els jocs infantils

Delicatessen

Els jocs dels infants

Josep Puig i Pujades (Figueres 1833-Perpinyà 1949), escriptor i activista cultural, va ser alcalde de Figueres (Girona), Comissari Delegat de la Generalitat de Catalunya i Cònsol de la República espanyola a Lió. Es va exiliar a França el 1939.

"El joc dels infants" recull una reflexió entorn del joc infantil i una proposta d’actuació municipal; va ser publicat a "L’Autonomista" l’abril de 1933. Diari de Girona, 9 d’octubre 2011.

Els jocs dels infants

Des del punt de vista biològic i social, el joc ens apareix com un fet important, que permet classificar els éssers en la jerarquia de les espècies. Els animals inferiors no juguen pas. La tendència a jugar en un ésser viu prova que és capaç d´elevar-se, en certs instants, per damunt de la preocupació material de la seva subsistència. Schiller digué que dintre l´espècie humana, l´aparició del joc marca el pas de l´estat de barbàrie primitiva a l´estat de civilització.

És sobretot en la vida de l´infant, que el joc té un lloc preponderant. Quan juga, l´infant dóna lliure pas a les seves aptituds i revela les disposicions mes íntimes de la seva ànima. Ell deu al joc la seva primera coneixença del món; pel joc es determina sovint la direcció futura dels seus gustos i l´orientació mateixa de la seva vida. Molts són els pedagogs que han judicat la gran transcendència dels jocs infantils. Al revés de l´home madur que troba en el joc, potser, l’ocasió de recrear-se per la utilització del seu excedent de forces, l´infant no reposa pas quan juga; més aviat podem afirmar que es cansa jugant; no és pas el superàvit de la seva activitat que hi esmerça sinó, ben sovint, la totalitat de les seves forces: el joc és el seu treball.

La utilitat del joc en la vida infantil és indiscutible. Afirmar que l´infant que juga es prepara per la vida, no vol pas dir que un nen esdevingui un bon soldat perquè de petit jugava a fer guerres, no. La preparació de la vida a través del joc no consisteix pas en l’aprenentatge directe de les funcions que deurà exercir en el curs de la seva existència, sinó més aviat en l´exercici general dels òrgans i de les facultats que més tard seran necessàries per l’execució d’aquelles funcions. L´infant que jugant a guerres amb els seus companys corre i salta i dóna cops i en rep, combina un atac i un pla de defensa. Aquell infant fortifica els seus músculs, exerceix la seva voluntat, desenrotlla el seu esperit d´iniciativa i de decisió i les seves qualitats de coratge.

El joc és per damunt de tot un excel·lent educador dels sentits; del tocar, de la vista, de l´oïda. Dels primers objectes que hom posa a les mans de l´infant són els joguets, i d’ells li vénen les primeres sensacions, les quals en accionar damunt una ànima nova, reaccionen vivament deixant-hi empremtes perdurables. Pels jocs i pels joguets l´infant s´inicia en el món de les formes, dels colors i dels sons; per ells pot adquirir des de les seves primeres petjades el sentit de la bellesa.

Com a demòcrates que som, no podem permetre que aquesta educació resti exclusiva dels poderosos, que ben sovint tampoc s´ocupen de ço tan delicat i poderós que és la infantesa.

Aquest dret al joc i als jocs deu ésser reconegut a totes les classes socials que han de merèixer del nostre Ajuntament, nascut de la voluntat del poble, el zel i cuidado més exquisits.

Ara bé; havent-se de construir davant l’escala d’entrada del Parc-Bosc Municipal, en els terrenys llinders del Passeig Nou, un passeig que unirà la carretera de Llers amb la de Besalú a Roses, el conseller que subscriu té l’honor de proposar al Consistori:

Que es rectifiqui el projecte aprovat, en el sentit de deixar lliure la zona esmentada, en part adquirida i en part a adquirir per l´Ajuntament, perquè sigui destinada a passeigs d´esbarjo per a la mainada, encarregant-se al senyor Arquitecte municipal l’oportú projecte.

No obstant, el Consistori acordarà el que cregui més pertinent.

Cases Consistorials,

30 març de 1933.