Ports gratuïts a partir de 60 € de compra (a Espanya peninsular). Lliurament en 24/48 hores.
Portada del blog
Els infants necessiten jugar sols al carrer, sense supervisió adulta

04 de Maig de 2021 Categories: Cròniques del jugar

Els infants necessiten jugar sols al carrer, sense supervisió adulta

Arriba el bon temps i amb ell, les ganes de jugar a fora. I encara més amb l'any que hem passat! El cos ens demana sol, aire, sorra, aigua i moviment, com si fos un fil invisible de la nostra biologia més animal estirant-nos cap a fora. Surt! Balla, salta, enfila't, corre, fes amics.

Podríem anomenar-los els bioritmes del joc, no trobeu? Perquè sempre és agradable gaudir al carrer per la gran majoria de les nenes i els nens (no totes/s), fins i tot quan pedrega o fa un fred que pela, però amb la llum, les tardes més llargues i les temperatures més amables, no hi ha manera d'estar tancades i tancats entre quatre parets.

Els beneficis de jugar a fora, sobretot a la natura, són increïbles. Hi ha molts llibres que parlen del tema i en tenim uns quants a la botiga, com per exemple Cómo cura la naturaleza, El Sentido del asombro, Los últimos niños en el bosque, Jugar al aire libre... (doneu-hi un cop d'ull aquí) Però és que lluny de tractats i teories, es nota! Només que us hi fixeu, veureu com el joc canvia moltíssim fora de la llar o l'aula.

Nosaltres som molt defensores del joc a l'exterior perquè inclou el moviment i la llibertat, amb el que té el segell de casa nostra.

Un joc no és només posar un peu a fora, sinó que implica que les persones adultes fem un pas al costat i deixem a la mainada en pau. Ens referim a aquest joc que no es desenvolupa en ambients preparats, que no parteix de cap provocació, que no té un objectiu, que no està dirigit de cap manera per ningú, que s'autoorganitza sol... El que es desplega quan no els fem cas.

Foto: seda de joc per a cabanes

Trobem a faltar aquest tipus de joc que evoca la nostra infantesa, quan si que jugàvem tota la tarda al carrer i els adults/es no ens vigilaven, perquè era en aquells moments on passaven les coses humanes, quan la colla començava a bategar, amb els els seus conflictes, els seus aprenentatges, els seus gaudis... I a nosaltres ens ha encantat observar-lo i fomentar-lo en les nostres filles i fills.

Veure'ls córrer amb els amics i amigues, organitzar els seus jocs i enfilar-se als arbres. Recordeu aquesta sensació? Heu escalat arbres, també, a la vostra infantesa? Només pel plaer d'enfilar-s'hi, però també perquè a dalt ja no et podien enxampar, perquè entre les branques hi havia una casa imaginària (no vam ser de les afortunades que van tenir una casa real a cap arbre, però ens era indiferent), perquè allà s'hi parlava millor, es collien les fruites (de l'arbre directament!)... Ara ens sap greu pensar que estem més preocupats per la seguretat que per deixar-los estar i viure res que no estigui hermèticament revisat per nosaltres. Quin gran exercici per a les persones adultes! Perquè elles i ells ho tenen perfectament controlat.

Foto: corda per grimpar amb suports de fusta

Sempre ens hem dit que s'ha avançat moltíssim en el paper que li donem al joc a la nostra societat, és meravellós. Moltes coses que ens feien semblar boges fa uns anys, quan vam començar a formar-nos, ara estan més que assumides i no són gens estranyes, és genial! Però també, i ho diem amb molt de respecte, hem començat a analitzar-ho i glorificar-ho tant, que de vegades ens passem una mica de rosca.

Foto: rellotge solar de butxaca

Per això volíem fer en aquesta publicació una crida al joc lliure, però de veritat, no el que passa en ambients preparats, amb milers de propostes més o menys obertes.

Ens referim al que podria desenvolupar-se fins i tot en un descampat, si fos necessari, sempre que s'hi trobessin nenes i nens de manera espontània. Aquest que no parteix d'absolutament res i que no necessita propostes ni idees adultes, el que s'organitza en un tres i no res quan ens mirem.

Foto: gronxador hamaca portàtil

Això vol que és un sacrilegi anar al camp o al parc amb les nostres filles i fills i fer activitats junts? Ni de bon tros! Això també és meravellós, uneix, diverteix, ens deixa records bonics a la memòria familiar, clar que sí! Nosaltres hem passat també tardes recollint flors, buscant insectes, fent boles amb fang, hem passejat, hem fet herbaris... De fet tenim un joc a la botiga que ens fascina, el Land Art, que sempre recomanem perquè ens sembla una activitat genial i molt original per passar una estona a l'exterior i posar la creativitat a prova.

També recomanem portar als pícnics, per exemple, el gronxador portàtil, la corda per grimpar, l'slackline, el ganivet de tallar, la manta per a jocs cooperatius, el paracaigudes cooperatiu... Una cosa no treu l'altra. No és que siguem unes sonades estrictes del joc lliure i a vegades, les propostes d'aquest tipus ajuden a disparar la diversió i fan passar bones estones. A qui no li agrada estirar-se una estona després de dinar a gronxar-se amb calma? Qui pot resistir-se a una corda penjada d'un arbre? Nosaltres no podríem ni amb els nostres gairebé 50.

Foto: cadira de balanceig rainbow

Foto: safata tinker Grapat

Una altra cosa que ens agrada molt, recordant algunes activitats que solíem fer a casa, és aprofitar aquestes sortides per muntar una taula d'estació. Això ens ajuda a observar els cicles de la naturalesa, els seus colors, la seva llum... I els canvis que hi ha entre ells (a les ciutats és més difícil d'observar, però la natura és allà per parlar-nos).

Se sol fer molt a les escoles Waldorf i ens encanta, perquè d'una manera senzilla (o tan gran com cadascú vulgui), permetem a la mainada estar més en contacte amb els cicles de la vida, reflexionar sobre la nostra presència com a éssers naturals, el pas del temps... És molt bonic anar afegint petits tresors descoberts durant les nostres sortides a la natura a aquestes taules, omplint-les així de vida i personalitat.

Foto: slackline

L'exterior és un lloc inesgotable d'estones juntes/s, d'aprenentatge, de xerrades, de sentiments. No està malament que portem una proposta feta per compartir moments, que els proposem una activitat per fer-la de manera conjunta... Això es pot deixar passar de cap manera!

Però no us oblideu que també és un escenari extraordinari per la infantesa i que connecta de manera quasi primitiva amb el seu interior animal. Deixem que el desenvolupin amb llibertat! I nosaltres mentrestant aprofitem per mirar el cel, desconnectar i descansar! Segur que ens ho mereixem.

Foto: cadira de balanceig rainbow

Veure tots els comentaris (1)

María


13/05/2021 14:43:30

Muchas gracias por el post, me ha encantado. A mí también me chifla aún hoy, a mis cuarenta y unos cuantos, salir al campo con mi peque y simplemente observar. Me guardo algunas de vuestras propuestas. Hay un juego que me parece genial también, por si queréis echarle un vistazo, es de Waelderspielzeug (algo así como juguete de los bosques en alemán) se llama Froebelturm. Creo que os gustaría mucho.

Afegir un comentari

Necessites ajuda?

Si tens qualsevol dubte sobre productes, enviaments, etc. Mira a preguntes freqüents o contacta amb nosaltres:

T'atendrem de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores