EL JOC AMB LA LLUM NATURAL

15/03/2017. Categories: Cròniques del jugar , Mirada pedagògica , Moments de joc

La llum és un dels elements que més ha copsat l’atenció de l’ésser humà al llarg de la història: la comprensió del dia i la nit; el pas del temps; la foscor... l’humà ha creat històries i llegendes al voltant de la llum i l’ha venerada i fet sagrada perquè la llum és un element de vida.

L'infant aprèn a través dels sentits, s'obre pas al món jugant i experimentant, provant i comprovant. La descoberta del món lluminós està lligada a la descoberta d’un mateix, del propi cos, dels altres, de l’entorn, dels materials... Es dóna de forma espontània i apareix com una ombra o un reflex al sostre que copsa l’atenció dels més petits. I no és d’estranyar, ja que la llum juga amb l’estètica, la meravella i la bellesa al seu favor.

La vista, tot i ser un dels òrgans que es desenvolupa amb més lentitud, de seguida te la capacitat de detectar la llum o la no llum (tret de patologies) i ja des del ventre matern l’infant nota la lluminositat de l’exterior.

De tots els elements lluminosos, sens dubte, el més interessant és el Sol. Cada dia hi ha llum, de vegades els rajos penetren entre els núvols i altres vegades aquests són tan espessos que no ho permeten; però sempre hi ha llum. Una llum que ens permet veure i jugar amb tot tipus de situacions. 

Foto de Graham Crumb

És molt probable que els processos investigadors i de descoberta que realitzen els infants siguin una síntesi de milers d'anys d'història de la humanitat. Des del joc amb les ombres fins a l'experimentació amb els materials més sofisticats, els infants investiguen les propietats de la llum i del color, es fan hipòtesis i comproven els resultats.

Foto de  Mark Evans

És habitual observar a un infant petit meravellar-se per les ombres, o pels reflexes del sol... i ja no cal esmentar la festa quan es descobreix un Arc de Sant Martí que s'escola per la finestra i decora el terra.

Els més grans trepitgen ombres; fan grans espectacles amb una llanterna i les seves mans projectant ombres; juguen a veure si poden mirar directament al sol; ressegueixen ombres a terra, a les parets...; busquen la transparència i l’opacitat... es pregunten sobre el dia i la nit i, com si fóssim a un mite grec, s’inventen històries dels perquès, fins que troben resposta a les seves inquietuds; comencen a entendre el pas del temps, aquest ritme diari i anual del nostre planeta...

foto Què fas Carlota?

Anys enrere la humanitat va trobar en el sol les respostes als seus dubtes sobre el pas del temps: van inventar el rellotge de sol; van aprendre a interpretar els capricis de la Terra gràcies a les tonalitats que pinta la llum al cel. Van aconseguir “el dia etern” amb la invenció de la bombeta...

El sol! una estrella, un element que multiplica i amplifica alguns fenòmens espectaculars i que da pas a la llum, que condiciona y alegra les nostres vides i que ens acosta a compartir, a sentir, a pensar... Que genera curiositat i sorpresa... Que és símbol de la vida.

Jenny Silvente

Afegir un comentari