Deu coses que els desitgem a les nenes i els nens

Potser hauríem d'haver començat una nova marxa d'aquest blog amb un article propi, amb un contingut totalment genuí per a celebrar que tornem a utilitzar aquest canal que tant trobàvem a faltar. No obstant això, reprenem amb un text que no és nostre, sinó que el repesquem d'un blog que ens encantava i que va deixar d'existir fa temps, The Grass Stain Guru, escrit per Bethe Almeras.

Parla de nosaltres, parla de moltes de les coses que pensàvem sobre la infància. Parla de Jugar i Jugar i possiblement també parli de vosaltres. També és possible que li faltin alguns punts, i s'hagi de completar aquest decàleg de forma col·laborativa, però el que Bethe va escriure en el seu dia sobre les deu coses que ella desitjava als nens i nenes d'aquell temps és un bon punt de partida per a seguir construint.

Aquí teniu la seva llista de peticions que feia per als nens i les nenes, que nosaltres fem nostres a vegades, amb alguna matisació:

1. Que els mitjans de comunicació deixin d'espantar a les vostres mares i als vostres pares 24 x 7 hrs. insinuant que l'única forma de romandre segurs/es és que us mantinguin amagats/des a casa.

2. Que els/les responsables de prendre decisions a gran escala es posin a treballar per una reforma per assolir una verdadera educació. Ens referim a aquella educació que us doni l'oportunitat d'aprendre a voler aprendre, i que no estigui, per el contrari, centrada en que aprengueu només el que entra en el examen.

3. Esperem amb totes les nostres forces que se us permeti jugar, córrer riscs i divertir-vos en aquesta vida.

4. Que us doneu compte que teniu opcions i l'absolut dret a cometre errors. El planeta no deixarà de girar quan així sigui! Us ho prometem, fins i tot si us sentiu que és d'aquesta manera.

5. Tan de bo els pares i mares, o qualsevol persona que estigui al càrrec, posi un límit de temps per tal que no passeu tanta estona davant de la pantalla. Sabem que no voleu escoltar això, però confieu en nosaltres: és una necessitat. La visió de la vida si aixeques la vista de la pantalla és increïble.

6. Que aprengueu a estimar la lectura. Encara que després estrenin una pel·lícula, us assegurem que el llibre serà millor en la gran majoria dels casos (per no dir totes). Apreneu a perdre-us en una història i a intentar d'escriure la vostra pròpia.

7. Que passeu tota l'estona possible a l'exterior. Doneu un cop d'ull al bosc, la platja, les muntanyes i tot el que observeu i estigui al vostre abast. Deixeu que la natura us impressioni.

8. Us desitgem que aprengueu a ser valents, audaços, a deixar ondejar la vostra pròpia bandera. No ens referim a viure perillosament, però sí a tenir la bravura i el coratge per a viure de veritat i que no tingueu por de ser vosaltres mateixos/es.

9. Que no obtingueu tot el que vulgueu a la vida, o al menys a la primera. Que experimenteu en les vostres pròpies carns que les coses no sempre són fàcils, que a vegades us caureu de morros i que esbrinareu (sí, amb el temps) que fins i tot això pot ser quelcom positiu. (I us desitgem, per suposat, que les vostres mares i els vostres pares us deixin caure a vegades, si us plau).

10. Us desitgem que tingueu la llibertat per respirar i l'espai per explorar el món i descobrir qui sou en ell.

Bethe Almeras afegia al final d'aquest fascinant decàleg, com afegitó, que també els desitjava a totes les nenes i tots els nens el saber riure. Riure profund, des del ventre, fins que s'agitin fins i tot els ossos en una riallada. Una habilitat que no es pot aprendre però que una vegada es posa en marxa, ja mai més deixa d'acompanyar-nos. 

Segurament, hi ha molts altres punts que podem afegir a aquesta llista. Us en ve algun al cap?