Gronxadors, hamaques i escales

Gronxar-se cap endavant i cap endarrere, en un gronxador, activa el sistema límbic. No obstant això, balancejar-se en una hamaca d'esquerra a dreta, fa que ens relaxem. És a dir, que el moviment davant-enrere activa i el d'esquerra-dreta, ens relaxa. És brutal veure com a nens molt actius gaudeixen estona i estona en una hamaca i com els més tranquils poden passar-se hores en un gronxador.

Un parell de ganxos subjectes del sostre poden fer meravelles, podreu intercanviar diferents elements de moviment a les vostres pròpies cases. Hem assessorat famílies i totes s'han animat a reconvertir el seu passadís en una zona de moviment instal·lant aquests ganxos.

Crec que un dels millors regals que em van fer a casa de petita va ser instal·lar-nos un gronxador. La sensació de velocitat, del vent en la cara i les papallones en l'estómac, m'encantaven.

Trepar, gronxar-se, són jocs que els permeten concentrar-se, coneixes físicament, explorar la pròpia força i habilitat, posar els cinc sentits en el moviment i la coordinació.

Sovint, els nens i nenes són bombardejats amb una cançoneta adulta inquietant: no corris, no pugis aquí, cauràs, vés amb compte, això no és per tu, no pugis, no baixis per aquí, no saltis tan alt...no....no...no em facis patir. Malgrat aquesta pressió contrària i afeblidora, els petits persisteixen, ho intenten mil vegades, repeteixen, no es donen per vençuts. És més: dins de la seva meravellosa capacitat d'autoregulació per a repartir la seva energia vital, sempre prioritzen el moviment: es tracta d'una necessitat essencial per al seu desenvolupament saludable. Simplement, un nen que sempre està quiet és un nen malalt.

Molts nens i moltes nenes es passarien la vida fent de saltimbanqui. És veure una paret, una muntanya, una roca, unes barres, el que sigui!, que allà es llancen. Necessiten moviment, necessiten posar a prova el seu equilibri i exercitar el cos. Sabeu de què us parlem?

Sovint, els pares i les mares pensem que per fer tot això cal anar al parc, on hi ha zones preparades i estructures pensades per poder pujar, baixar i lliscar. I poca cosa més, perquè de fet, les estructures de joc dels parcs urbans, especialment dissenyats per als nens, resulten molt limitats. Associem aquesta possibilitat de moviment sempre a espais exteriors i els diem que sí, que ara baixem al parc o que no es preocupin que el cap de setmana els portem a la muntanya.

Nosaltres creiem que, sens dubte, el millor lloc per a experimentar amb el moviment és la naturalesa, el nostre medi natural: el bosc, la platja... Però molts de nosaltres no podem accedir a ell de manera quotidiana.

Una escala de corda, un gronxador tou, una corda de nusos, una hamaca o una tela resistent i llarga, són bones opcions per facilitar i permetre aquest riquíssim ventall de jocs de moviment corporal. Si ens atrevim, veurem que no és tan difícil. Un ganxo al sostre i un mosquetó poden fer meravelles!