Sorra i sorra kinètica

Hi ha potser algun nen o alguna nena (o alguna persona adulta) que es pugui resistir a jugar amb la sorra? No ens referim al fang, a embrutir-se als bassals, perquè sabem que no a tothom li agrada i ells i elles no són una excepció, sinó a jugar amb el poder hipnòtic de tocar amb les mans una sorra seca i sua, o de veure com s'enfonsa una torre de sorra kinètica.

Creiem que no hi ha ningú que es resisteixi, perquè jugar amb sorra és súper agradable i satisfactori. Aquesta sensació de sentir com es llisca entre els dits, escoltar com cau, traspassar-la d'un contenidor a un altre, colar-la, usar-la per a regar, humitejar-la per a fer castells... La sorra és un material sensorial de joc fantàstic, que no és res però és tot alhora.

No sabem bé si la sorra kinètica està feta perquè els nens i les nenes es diverteixin i experimentin o que les persones adultes entrem en trànsit. Quin gust dóna tocar-la, apilar-la i després veure com s'enfonsa i s'escorre a càmera lenta entre les mans! Podríem posar-la a l'altura d'escoltar la cadència de la mar durant hores o mirar al foc hipnòticament.

A nosaltres ens agrada tant la sorra en general que per això la tenim en diferents versions: sorra natural (llesta i tractada per a usar-la en sorrals d'exterior i interior), sorra kinètica, sorra de colors i sorra de quars.

I sí, sabem que jugar amb sorra embruta i després cal passar l'escombra o en casos extrems, l'aspiradora per tota la casa o l'aula, potser taca una mica la roba, les mans... però difícilment trobareu un material que els entretingui i agradi més. No hi esteu d'acord?