Família i escola, units per un objectiu comú

Avui ens ha arribat la newsletter de la revista Viure en família amb un article sobre la relació de les famílies amb els professors. Personalment hem de dir que respecte aquest tema nosaltres hem anat canviant de posició i de manera d`actuar conforme han anat passant els anys.

A Jugar i Jugar sempre hem estat molt crítiques amb el sistema educatiu però amb el pas del temps hem sabut separar el sistema educatiu de les persones. Els professors són persones que formen part d`aquest sistema, alguns tenen més vocació, altres en tenen menys, però el que és cert és que tots fan el que poden i la gran majoria desitgen que els infants aprenguin i si a casa no ens agrada el sistema que utilitzen hem d`establir llaços de comunicació que els permetin conèixer la nostra manera de pensar però sense perdre de vista el seu. 

Perquè per emetre una crítica constructiva és imprescindible mirar a l`altre i conèixer la seva situació i la seva manera de veure les coses entre coses, perquè d`altra manera, sense voler, estem enviant un missatge poc coherent als nostres fills.

Per això ens ha agradat tant aquest article de Maria Costa i ens ha semblat bona idea compartir-lo amb vosaltres. 

Família i escola, units per un objetiu comú. 

És possible que l’escola dels nostres fills ens agradi i ens convenci. Però també és possible que l’escola ens agradi però el mestre o la mestra d’aquell curs no ens agradi tant..

En qualsevol cas, quan hi ha diferències entre la família i l’escola és normal que tinguem sentiments de desconfiança, que se’ns despertin dubtes o fins i tot angoixes. Quan percebem que ens costa d’entendre’ns amb el tutor o la tutora dels nostres fills, bé perquè ens costa acabar de confiar amb l’escola, bé perquè el curs anterior ha estat complicat, bé perquè aquesta persona actua d’una manera diferent de com ho faríem a casa... cal que poguem aturar-nos a reflexionar com ens situem davant d’aquestes diferències, per tal que no facin més complicada la relació que tenim amb l’escola o amb el professorat.

Un moment clau en el qual es manifesten aquests neguits són les entrevistes amb els mestres i les mestres a l’inici, a la meitat o al final de curs. Ara bé, els pares i les mares podem fer alguna cosa per entendre’ns millor quan arriba aquest moment de les entrevistes? En primer lloc cal que ens creiem que els mestres i les mestres sempre fan el millor que poden i saben pels seus alumnes De la mateixa manera que nosaltres com a pares i mares sempre fem el millor pels nostres fills i les nostres filles. A partir d’aquí, hem d’establir complicitats i aliances, hem de sumar més que restar. Això ens ajudarà a crear una relació de confiança mútua, de nosaltres cap a ells i d’ells cap a nosaltres. Abans de dir el que pensem, abans de qüestionar qualsevol tema, és necessari preguntar què pensen i com ho veuen els mestres. Cal que escoltem el que diu el mestre, perquè la seva visió és molt valuosa, encara que el que ens digui no es correspongui amb el que veiem a casa.

És habitual que els infants es mostrin diferents a casa que a l’escola. En l’educació dels fills, sumar esforços és col·locar-nos de costat amb l’escola. Família i escola fent-nos costat. Units, mirant l’infant.. Quan qüestionem i posem energia per veure qui té la raó, correm el perill de col·locar-nos en una posició d’enfrontament, de l’un davant l’altre. Una posició que no ens permuet mirar l’infant, amb les conseqüències que això pot generar en la confiança d’ell cap a l’escola i de retruc cap als seus aprenentatges per a la vida. Després d’escoltar serà bo que preguntem allò que no entenem, i que puguem manifestar que en algunes coses no acabem d’estar d’acord, o que ho faríem d’una manera diferent. Però tenint present que l’objectiu de cara a la bona educació del nostre fill és trobar els punts d’acord en comú. YI mirar amb bons ulls l’escola i els mestres del nostre fill o filla. Mirar-los amb bons ulls és el pas necessari per crear complicitats amb l’escola, per generar un clima de confiança, com a base de les relacions i dels aprenentatges, per sumar esforços i seguir endavant.