Construir és una experiència fonamental per a la infància: no és només joc, és una manera de pensar, explorar, créixer i entendre el món. Els millors blocs per començar no són els més sofisticats ni els magnètics, sinó els bàsics, grans, porosos, estables, de fusta natural i sense vernís. Saltar-se etapes limita aprenentatges molt valuosos. Aquí t’expliquem com triar alternatives reals i de qualitat a les marques més populars.
Construir és molt més que apilar peces
Quan un infant construeix, no només col·loca blocs: explora, investiga, prova, corregeix, s’enfada, s’entusiasma i torna a començar. Construir és una forma d’entendre el món i d’entendre’s a si mateix. És un gest profund que acompanya el desenvolupament motor, cognitiu, emocional i social.
Per això, abans de parlar de marques, cal recordar que la construcció no va de torres perfectes: va de torres que cauen. De reajustar, provar altres peces, canviar de perspectiva i trobar solucions creatives. Si un material “ho fa tot fàcil”, es perd una part essencial de l’experiència.
Per què no convé començar amb peces que s’enganxen
Les peces que s’uneixen entre si (per imants, clics o altres sistemes) poden ser fantàstiques, però no per començar. Al principi, l’experiència més valuosa és que les construccions es puguin caure. Que caiguin forma part del procés natural d’aprenentatge: reforça la paciència, la tolerància a la frustració, la capacitat d’anticipació, el pensament espacial i la planificació.
Si el material no permet això, s’està saltant una etapa clau. I com en qualsevol procés evolutiu, saltar etapes empobreix l’experiència.
La progressió natural dels materials de construcció
Perquè la construcció acompanyi realment el desenvolupament infantil, la selecció de materials hauria de seguir una progressió coherent. Aquesta és la nostra recomanació professional, basada en més de 18 anys observant joc real:
1. Blocs grans, robustos i porosos (la millor etapa inicial)
Blocs de fusta natural, sense vernís, estables però no perfectes, i que poden caure amb facilitat. Exactament el que necessiten al principi.
- Blocs bàsics gegants de construcció: enormes, porosos, amb poques peces… i un univers de joc.
- Gran piràmide de blocs natural: blocs equivalents, escalonats i amb molta estabilitat sense perdre repte.
- Piràmide de blocs de colors: el mateix concepte amb tints naturals.
- Safata amb 54 blocs XL: amb marques que ajuden a ordenar sense imposar.
2. Materials per construir objectes i joguines pròpies
Quan ja dominen els blocs bàsics, arriba el moment d’estructures més estables, articulades i intencionades.
El gran protagonista aquí és un clàssic centenari:
- Matador Maker 100: un sistema de construcció de fusta que s’encaixa clavillant peces amb martell. Permet crear vehicles, animals, cases i màquines… i desmuntar-ho tot per tornar a començar.
3. Finalment, les peces imantades
Quan la base d’experiència ja està molt consolidada, aleshores sí: els imants aporten precisió, verticalitat i una bellesa irresistible.
Precioses i versàtils, però no substitueixen —ni haurien de substituir— l’experiència prèvia amb blocs naturals.
Alternatives a marques populars: què cal valorar
Més enllà del nom comercial, el que importa de veritat és triar materials que:
- siguin de fusta massissa i porosa
- no tinguin vernís (millor agarre i estabilitat)
- tinguin proporcions equivalents
- permetin construccions obertes i no dirigides
- siguin compatibles entre si
- ofereixin bellesa, repte i múltiples possibilitats
No és la marca el que acompanya el desenvolupament: és la qualitat del material i el respecte per l’evolució natural del joc.
Preguntes freqüents
A quina edat començar amb blocs de construcció?
Des de ben petits poden manipular blocs grans i segurs, però les construccions intencionades solen aparèixer cap als 2-3 anys.
Quins blocs són millors per començar?
Els grans, porosos, de fusta natural i sense vernís: ofereixen equilibri real, caiguda real i aprenentatge real.
Quan introduir peces imantades?
Quan ja han viscut anys de construccions inestables i han desenvolupat nocions espacials, equilibri i tolerància a la frustració.
Per què són tan importants aquestes etapes?
Perquè cada etapa sosté habilitats que apareixeran després: anticipació, seqüenciació, planificació, autocontrol i pensament abstracte.
Conclusió
Construir no és omplir temps: és créixer. És imaginar, projectar, equilibrar, frustrar-se, crear i tornar a començar. Per això, triar els materials adequats —i respectar la seva progressió natural— és clau perquè aquest joc sigui profundament significatiu.
Els blocs no són només blocs.
Són maneres de comprendre el món… i de comprendre’s a un mateix.
Carmen Granados i Clàudia Díaz
Sòcies fundadores de Jugar i Jugar i expertes en joc infantil.
Columnistes al suplement Criatures del diari Ara.
Amb més de 18 anys d’experiència promovent el joc infantil de qualitat, la seva mirada es fonamenta en pedagogies com Montessori, Waldorf, Pikler, Reggio Emilia i Hengstenberg.
El seu compromís: retornar-li al joc l’espai que es mereix la infància.






