Cuines i tendes de joguina
Quan parlem de joc simbòlic, potser els jocs de cuinetes i els mercats són dos dels més universals. Avui dia, les nostres tasques manuals tendeixen a homogeneïtzar-se i desapareixen activitats tan comunes d'abans (no fa tant) com fabricar o arreglar objectes de casa, sacsejar els matalassos, cosir i sargir roba trencada, teixir, rentar roba a mà, planxar (ha ha ha)...
Però la infància busca contínuament models a imitar i sembla que cuinar i els mercats són els dos reductes d'inspiració de jocs simbòlics i imitació que els adults i les adultes practiquem amb suficient assiduïtat perquè els provoquem ganes de copiar-nos.
Cuinar és un acte quotidià que implica tots els nostres sentits i que requereix un munt de coneixements previs, rentar, tallar, pelar, coure, fregir, enfornar... hi ha tant a fer i aprendre en una cuina! Traslladar aquest coneixement a través dels jocs de cuina és summament important.
I el mateix passa amb els mercats, en els quals apareixen moltes accions associades com pesar, comptar, classificar, restar i sumar...