On dibuixar la línia que separa el joc de la vida quotidiana? És també una manera de jugar, participar a la rutina familiar, al seu dia a dia? O, tot el contrari? el joc només troba la seva definició fora dels límits de la realitat? Com es defineix el joc?
Als nens i nenes, els encanta formar part de la denominada “vida adulta”. Els encanta imitar… Llegir +
On dibuixar la línia que separa el joc de la vida quotidiana? És també una manera de jugar, participar a la rutina familiar, al seu dia a dia? O, tot el contrari? el joc només troba la seva definició fora dels límits de la realitat? Com es defineix el joc?
Als nens i nenes, els encanta formar part de la denominada “vida adulta”. Els encanta imitar-nos, participar en les nostres accions, provar a ser també part activa de les nostres tasques, adquirint en aquest exercici una autonomia i una autoestima meravelloses.
Tal i com deia la Maria Montessori, el treball amb les mans és atractiu per a quasi tots els nens i nenes i, a través d’ell, es posen en marxa aprenentatges de l’intel·lecte totalment necessaris pel seu desenvolupament. La nostra recomanació: deixeu que participin! Doneu-los tasques, doneu-los l’oportunitat de reptar les seves capacitats d’explorar el seu propi jo.
El joc simbòlic apareix al mateix temps que es desperta la imaginació i quan s’adquireix un llenguatge més estructurat. El nen o la nena, comencen a sentir interès per el que fan els adults/es i volen entendre-ho, imitar-lo i participar-hi, per assajar i assimilar els processos de la vida que passen al seu voltant. És una etapa extraordinària, que es desenvolupa des dels 2-3 anys i que segurament estarà molt present (amb d’altres) fins als 9 o 10 anys.
En aquest moment, a través del joc simbòlic, els nens i nenes son capaços d’estendre el pont entre el món de l’inconscient i el món real, en el que ens desenvolupem aquí i ara. És un camí real cap al seu inconscient i, per tant, és una eina poderosa per a resoldre simbòlicament problemes que han quedat d’alguna manera dins seu, i afrontar-ne molts d’altres, també de manera simbòlica, que els preocupen en el present.
El joc lliure connecta d’una manera poderosíssima amb l’interior de cadascú. Això vol dir que, hem d’escollir a què jugar, quina història muntem, amb quines joguines... Per això, fixant-nos com juguen, podem veure com interpreten el món: com els agradaria que fos, quines coses han passat, què els inquieta... Deixem que s’expressin lliurement!