Llibres de processos vitals

A partir de 10 anys Un llibre per acompanyar les nenes a rebre la seva primera menstruació Fa un temps, molts i molts segles enrere, les persones podien entendre el llenguatge de la natura d’una manera més clara que avui en dia. Era un temps en què els humans estaven molt connectats amb els éssers de la natura, i comprenien tots els coneixements que els transmetien. En aquella època, en un petit poble situat als afores del bosc, hi vivia una nena anomenada Tània. Un dia, quan estava teixint una cistella per ajudar la seva mare, de sobte es va adonar donar que al lloc on era asseguda hi havia una taca de sang. Una mica espantada, i pensant que potser tenia alguna ferida, va afanyar-se a buscar la seva mare perquè la curés. No has de tenir por, això és un bon senyal, la Tània va mirar la seva mare als ulls, que li brillaven d’alegria. Això vol dir que el teu poder lunar està arribant. Lluna nova és un gran regal perquè les nenes puguin començar aquesta nova etapa de la seva vida de manera conscient i connectada amb el cicle femení i, sobretot, com una vivència positiva i sagrada. Autoria compartida per diferents autors2014Text en català56 pàginesTapa duraIsbn  139788494830006

Aquest llibre ens explica com és donar pit avui (no com ha de ser, ni com voldríem que fos, ni com ens diuen que és). En aquest llibre veuràs fotos precioses, reals, íntimes, naturals, quotidianes, sensibles i pròximes de mames que donen pit, que esmorzen, que passegen, que treballen, que dormen, que van al wc, que s'han operat o que tenen més nadons i continuen donant pit i gaudeixen, s'esgoten, s'esforcen, senten un munt de coses, algunes bones, unes altres no tan bones i unes altres simplement meravelloses. Hi llegiràs reflexions, enganys, alleujaments, sensacions, riures, mirades, desitjos, consells i altres veritats sobre el dia a dia de la lactància materna. Sobre l'autor i l'autora: José Bravo va néixer en el 80, a Castelló. No va fer pit. Quan va haver de triar, va decidir estudiar Comunicació Audiovisual i, com a segona opció, Psicologia. Però l'endemà va canviar l'opinió. Es va llicenciar però va fer de tot menys de psicòleg. Als 26 anys es va comprar la seva primera càmera digital i va començar a fer fotos. No ha parat. Mentrestant, va conèixer un enfocament diferent de teràpia: la gestalt. I es va enamorar de la psicoteràpia. EN José li agrada capturar el natural, l'espontani, sigui al carrer o en un espai íntim; mirar a la gent i les seves emocions. Tot això ho practica des de les seves dues vocacions, que ja s'han convertit en professió. De fet, no sols practica la fotografia i la psicoteràpia, sinó que també s'ha atrevit a combinar-les. A José li agrada deixar-se portar. L'any 2011, quan estava en atur, va decidir «tirar-se» al carrer a fer les fotos d'un esdeveniment dirigit a nens (Ruzafa loves Kids) intuint que aquí passaria alguna cosa. I aquí es va creuar amb Noèlia, que al cap de pocs mesos buscava una fotògrafa per a un llibre de lactància. José no coneixia el món de la lactància, ni és pare. Però va accedir i es va llançar a fer fotos de mares i de nadons que viuen i senten tota mena d'emocions mentre donen pit. Noèlia Terrer va néixer a València, al 73. Va prendre pit 15 dies. Va estudiar Publicitat i va marxar amb la seva parella (sentimental i professional) a treballar a Barcelona. I aquí estava, en un moment molt bo de la seva carrera, quan va tenir a l'Olívia. Va començar a donar el pit i va descobrir una forma diferent de criar. El món sencer va trontollar. (Com que la vida és així, just en aquell moment estava fent publicitat per la Nestlé, aliments infantils). Va tornar a València i va començar a treballar des de casa per a poder estar més temps amb l'Olívia. Va col·laborar amb Sina, una associació prolactància, de la qual va ser presidenta. La va deixar per a obrir amb el seu home una botiga de coses per a nadons. Des de NANUFACTURE fomenta una altra manera d'entendre la criança i organitza xerrades, grups de mares i saraus varis (com Ruzafa loves Kids, on va conèixer en José i li va semblar perfecte per a un llibre de lactància). Fa més de dos anys que no dóna pit, però continua dedicant-se a la publicitat, a la botiga i es fica en embolics extres, tot i que sempre es proposa no fer-ho. I ara mateix es mor d'enveja perquè després d'una lactància de 5 anys, 1 mes i uns quants dies no té cap foto com les que apareixen en aquest llibre. Sobre el llibre: Enquadernació: rústica amb solapes Format: 22 x 26 cm.

Òscar es va convertir en pare i es va quedar perplex: això no era com li havien explicat. Fer-se càrrec de la criatura i intentar conciliar la criança amb el seu treball d'il·lustrador... quasi res. Va anar il·lustrant el primer any de convivència amb el seu fill, reflexionant (amb molt d'humor) sobretot el que estava vivint: des del complicat que és cordar els pijames de nadons fins al sentit més transcendental de la paternitat. "Molta responsabilitat m'ha caigut damunt... Sóc un home, un mascle, un home... i no crec haver sentit mai a la meva vida com afrontar la teva existència amb un fill al costat. En les dones sí que hi ha una transmissió generacional d'informació. Però com els homes no parlem d'aquesta mena de coses... així ens va". Així és, es parla poc sobre els pares. I els pares parlen poc sobre la seva experiència, que sol ser brutal. Si ja has passat per això, amb aquest llibre et sentiràs més que identificat. Si estàs a punt de viure-ho, prepara't per a conèixer la veritat. I en qualsevol dels casos, com a poc, riuràs una bona estona. Sobre l'autor: Òscar Sarramia va néixer a Lleida al 72. De nen feia totes aquestes coses que solien fer els nens del 72: jugava al carrer, es pelava els genolls, veia aquella TV amb només dos canals, berenava Nocilla, somiava en ser futbolista i omplia de dibuixos els marges dels llibres del col·le. Un dia el seu pare va decidir aprendre a pintar a l'oli; i a ell li encantava acompanyar-lo. Des de llavors, jugar a futbol i dibuixar van ser les seves dues passions. I després de comprovar que com a futbolista no arribaria molt lluny, es va formar com a il·lustrador, provant una mica de tot: publicitat, premsa, dibuixos animats... I mentre treballava en una d'aquestes sèries de dibuixos animats, a Barcelona, va rebre una trucada d'Adriana, la seva parella. Estava embarassada. Fins a aquest moment, tota la seva vida havia anat rodada, «de manual». Però després d'aquest moment tot anava a canviar: estava a punt de convertir-se en pare... Sobre el llibre: Enquadernació: rústica amb solapes Format: 14,5 x 20 cm.

Per molt o poc que et preparis, per moltes o poques que siguin les teves expectatives, per molts o pocs casos que coneguis, no pots fer-te una idea exacta del que és convertir-te en mare. La Glòria ens explica (com millor sap: dibuixant) la seva experiència des que va néixer la Júlia —la seva primera filla—, com va ser el seu segon embaràs i el naixement de l'Abril. Com són els dies amb un nadó, les nits, què passa amb la parella, amb la decoració del saló, com canvien les teves lectures, la teva manera de vestir... Tot. És un llibre pròxim, amb un gran sentit de l'humor, molt tendre i, sobretot, un llibre en el qual et veus reflectida com a mare. Si ho ets, és impossible llegir-ho i que no se t'escapi un somriure recordant les teves pròpies vivències. Si no ho ets encara, és una bona manera de conèixer la realitat. Al final, ens demostra que ser mare no és com t'ho havien explicat. És millor. ;) Sobre l'autora: La Glòria Vives va néixer a Barcelona una tarda del 79. Plovia molt. Diu que per això li agrada tant el sol. Dibuixa des que té memòria, així que no podem dir amb exactitud quan va començar. Però va ser un llapis el primer objecte que va aconseguir agafar amb les seves pròpies mans. Va tenir una vida més o menys estable fins que va ser mare. Amb tot el canvi que suposa la maternitat, va decidir tirar-se a la piscina i apostar per viure de la seva passió. Ara fa llibres, és professora de pintura i il·lustradora per encàrrec o per amor a l'art. Diu que funciona, que no nota la diferència entre treballar i viure. Ja ens va explicar l'embaràs i el part de la Júlia, la seva primera filla, en 40 setmanes, un llibre dibuixat aprofitant el temps que es té quan encara no t'has convertit en mare. Ara ens explica la seva experiència de ser mamà i el seu segon embaràs, totalment diferent, en un llibre dibuixat a les tardes, amb un somriure a la boca, un nadó al pit i unes ulleres profundes sota els ulls. Sobre el llibre: Enquadernació: rústica amb solapes Format: 14,5 x 20 cm.

«“No hi ha al món cap verí més nociu que la sang menstrual”, va dir Philippus Theophrastus Aureolus Bombastus von Hohenheim, àlies Paracels.»«Com és que em poso vermella quan em cau un tampó de la bossa? Per què li dic al professor de gimnàstica que no em trobo bé quan tinc dolors menstruals? En poques paraules: com és o per quina raó el tema de la menstruació és un tabú?»Inspirant-se en converses i observacions, Lucia Zamolo reuneix diversos fets i reflexions en una mena de diari on parla sense embuts del tema de la menstruació. D’aquesta manera contribueix a aclarir diverses creences errònies i dona importància a les dones perquè en parlin obertament i desinhibidament.Un llibre que es troba a la frontera entre el llibre informatiu, el diari, la novel·la gràfica i el manual d’autoajuda. Text i il·lustració: Lucia Zamolo va néixer l’any 1991 a Münster, Alemanya. Ha estudiat Disseny i s’ha especialitzat en Il·lustració i Comunicació a la Münster School of Design. Treballa com a dissenyadora gràfica per a l’editorial alemanya Bohem i col·labora com a il·lustradora a la revista digital Perspective Daily.

Aquest llibre de Jaume Funes, llançat el setembre del 2022, és una reflexió rigorosa que vol ajudar a prendre consciència que una bona salut mental és part del camí cap a la felicitat. En un moment o altre de la vida apareix el dolor. Les experiències positives, les habilitats apreses i la proximitat activa d'altres persones ens solen ajudar a superar-lo. Però no sempre és així, i el malestar de viure encaixats en una existència que no desitgem fa que tot es trastoqui. Sigui quina sigui la situació, es tracta d'alteracions d'una part de la salut, la mental, per a la qual no hi ha acord sobre com descriure-la, com explicar-la, com dedicar-hi l'atenció adequada, i així ens trobem immersos en una mena de supermercat de les teràpies, en una gestió interessada dels fàrmacs, en una absència descolta i acompanyament. Com ajudar en temes de salut mental la infància si com a adults no sabem per on començar? Aquest llibre vol ajudar a tenir una visió personal més coherent sobre la salut i les malalties mentals; compartir un discurs social que aporti i que no segregui; ampliar el grup dels professionals que comparteixen una visió integradora i que donen respostes que humanitzen; exigir als nostres responsables polítics una planificació coherent i no pas la venda d'etiquetes i serveis etiquetats per atendre la salut mental. Una lectura recomanable per a tothom i encara més per persones que treballen amb infants i adolescents.

Deok-Kyu Choi fa un homenatge a la paternitat, d'una manera sensible, respectuosa i bella a través d'aquest llibre d'il·lustracions i de textos cuidats i sensibles. Una bonica i tendra forma de reconèixer que les mans que algun cop ens van cuidar, ara necessiten ser cuidades. Disponible en castellà i català. Recomanat a partir de 8 anys.