Cistelles i emmagatzematge

Igual que quan cuinarem una truita de patates, no tenim per casa els ingredients regirats i cadascun té el seu lloc d'emmagatzematge concret (en un lloc hi ha les patates, en un altre els ous, en un altre la ceba, en un altre la paella, en un altre l'oli, la sal...), per què pensem que amb les joguines ha de ser diferent? Si tot a casa nostra té un lloc específic, en quin moment se'ns va ocórrer que era bona idea tenir totes les joguines barrejades i sense ordre en un gran bagul?

Nosaltres som molt defensores del caos en el joc, però també de l'ordre i que cada material tingui el seu lloc una vegada hàgim finalitzat, perquè això facilitarà moltíssim tenir les joguines de forma organitzada i els donarà moltíssima autonomia a l'hora de guardar-los.

Adults i nens/es no tenim el mateix sentit de l'ordre i del caos i a vegades ens costa veure que ells i elles veuen ordre on nosaltres només veiem una pasterada regirada de peces caòticament disposades. És l'expressió de dos pols oposats pels quals transiten amb una facilitat tremenda, una mica importants per ells/elles i molt present en la seva vida quotidiana, com per exemple el pas del riure al plor, de la baralla a l'abraçada, de l'avorriment suprem a la diversió sense fi...

En el joc passa el mateix. L'ordre passa en qüestió de segons a ser un infinit caos sense cap dificultat, perquè també aquí resideix la seva essència i la seva meravella. Hi ha alguna manera de donar-li una mica de coherència aquest desplegament? Normalment, ajuda molt que els oferim límits espacials clars que els permetin contenir el joc, com poden ser caixes o calaixos grans, una catifa, una safata de dimensions suficients, unes estovalles, una peça de feltre... perquè juguin dins dels límits del mateix amb les seves construccions, els seus mini mons... Això permetrà donar una mica de coherència al caos i buscar un equilibri dins d'aquest, que després sigui relativament fàcil de restablir cap a l'ordre perquè el caos pot tornar a aparèixer. No hi ha caos sense ordre i a l'inversa.

Cada cosa ha de tenir un lloc i és fantàstic que les joguines puguin anar girant, perquè els nens i les nenes treguin el major partit a tot el que tenen. Normalment, solem donar-los massa coses, que generen un sobreestimul enorme i al final, acaben per no jugar amb res. Si veieu que un joc o material no funciona durant un temps, és una oportunitat meravellosa per a retirar-lo i oferir-l'hi molt temps després. Pot ser que els seus interessos o la seva manera de jugar hagin evolucionat a una cosa diferent i llavors sí que sigui un bon moment perquè ho usi i gaudir-ho.

La nostra recomanació és que trieu contenidors d'emmagatzematge de grandària mitjana, evitant aquells que siguin més profunds amb la idea que així, cap més. Es faran molt complicats de manejar i transportar i a més, el fet que es vegi el fons dels mateixos farà que no hagin de rebuscar molt per a trobar el que necessiten. I així, a més, evitaràs trobar tota classe d'objectes enterrats mentre juguin.

Els nostres contenidors preferits són sens dubte els cistells de vímet per guardar joguines o aquells que siguin de teixits naturals. Els preferim moltíssim abans que les caixes de plàstic, que no són materials sostenibles i que són molt més lletjos a la vista.

També trobareu en aquest apartat caixes de classificació, perquè van genial per a emmagatzemar petites peces o per a guardar, per exemple, material per a manualitats amb nens i nenes. Una petita ajuda més per a facilitar l'ordre dels materials de joc i art a casa vostra, alhora que li doneu un ús a jocs d'etapes anteriors que possiblement, ara els queden massa petits.

Dit això, i sense ànim de contradir-nos, també moltes vegades hem de deixar una mica de banda aquesta obsessió que tenim les persones adultes per l'ordre. És a dir, que si hi ha possibilitat i podem permetre'ns deixar les creacions en les quals han treballat uns dies, perquè també és una cosa meravellosa. Hi ha jocs que no acaben en unes hores i que poden prolongar-se diversos dies, la qual cosa és també una dimensió preciosa del que està passant i de tot aquest camí que han recorregut. Per a ells i elles és frustrant a vegades haver de destruir tot allò que han aconseguit passades unes hores, perquè no els han tingut temps a tancar el cercle complet i volen seguir en un futur.