Per a Reis i sempre, hi ha qui sosté la VIDA

El que veiem cada any a Jugar i Jugar

Aquest any, a Jugar i Jugar, hem atès més de 20.000 dones i una mica més de 50 homes.

No és una anècdota. És una dada que es repeteix any rere any.

Nadal: arribar amb la motxilla plena

I moltes d’aquestes dones han arribat a aquestes dates carregant situacions realment difícils:

• Un primer any de separació.
• Un part molt dur, molt recent.
• Un acomiadament després d’anys a la mateixa empresa.
• Sostenir una empresa i carregar decisions difícils.
• Un fill o una filla a l’hospital.
• Una mare o un pare malalt.
• Un diagnòstic propi.
• Un dol recent.
• Infàncies amb pors i fragilitats que necessiten més temps, més presència, més sosteniment.

I tot i així… allà han estat.

18 anys observant el mateix

Fa 18 anys que veiem el mateix.

Qui es preocupa i s’ocupa dels materials que acompanyen el joc i el creixement dels nens i les nenes, passi el que passi a la seva vida, són majoritàriament mares, àvies, ties, padrines, mestres…

Des de sempre.

Gràcies. Així, en majúscules

Totes som al mateix vaixell, el motor és el mateix: volem el millor per a la infància.

I una societat que cuida la infància sempre és una societat millor.

GRÀCIES.

Així, en majúscules. Per sostenir, per pensar en l’altre fins i tot quan una està cansada, preocupada o trencada per dins.

Aturar-se un moment

I si poguéssim, us convidaríem a una infusió, a un cafè o a un whisky.

Per seure juntes. Per respirar. Per dir en veu alta:

caram, quin pes.

I que necessari que és aturar-se un moment.

Tenir cura sense deixar de cuidar-se

Perquè tenir cura és un art difícil. I tenir cura sense deixar de cuidar-se, encara més.

I perquè moltes vegades l’únic que hem rebut sense demanar-ho és la idea, la pressió i el model que ens toca cuidar.

Encara que estiguem esgotades. Encara que ningú no ens sostingui a nosaltres.

El perill del relat de la “heroïna”

Aquests dies abunden els missatges que ens diuen heroïnes. Que celebren “la feinada” de fer màgia la nit de Reis.

I aquí tenim sentiments trobats.

Perquè convertir-nos en heroïnes és bonic… però també és perillós.

Corresponsabilitat: la cultura d’infància que volem

Les heroïnes no canvien el sistema. Sovint, només el sostenen.

Potser és moment de preguntar-nos si volem que sempre cuidin les mateixes.

O si preferim una cultura d’infància que es construeixi entre totes i tots, amb cura, corresponsabilitat i veritat.

Com les Reines Magues de Gloria Fuertes: amb tendresa, amb crítica i amb els peus ben posats a terra.

Feliç nit, Reines!

Totes les il·lustracions d’aquesta publicació són d’Ulises Wensell i Beatriz Ujedos, del llibre "Las tres reinas magas" de Gloria Fuertes.

Carmen Granados i Clàudia Díaz
Sòcies fundadores de Jugar i Jugar i expertes en joc infantil.
Columnistes al suplement Criatures del diari Ara.
Amb més de 18 anys d’experiència promovent el joc infantil de qualitat, la seva mirada es fonamenta en pedagogies com Montessori, Waldorf, Pikler, Reggio Emilia i Hengstenberg.
El seu compromís: retornar-li al joc l’espai que es mereix la infància.