PER QUÈ NO PARLEM DEL JOC?

Us compartim i traduïm un article de Ma. Jesús Comellas publicat dissabte passat al suplement Criatures.cat del Diari ARA

"Per què no parlem del joc?

Habitualment es parla dels drets de la infància i sembla que, especialment als centres educatius, és una idea recurrent que es valora i que pràcticament està assumida. De fet, no es tracta de qüestionar de manera global si es respecten, però curiosament hi ha un tema, el joc, que malgrat que està recollit a l`article 7 de la Declaració dels Drets de l`Infant (1959)- "L`infant gaudirà plenament de jocs i d`esbarjo, els quals hauran d`estar orientats vers les finalitats perseguides per l`educació; la societat i les autoritats públiques s`esforçaran a promoure la satisfacció d`aquest dret" -, la realitat és que té una cabuda poc clara en tots els contextos educatius exceptuant, potser, els centres d`esplai.

No es tracta de dir "Aneu a jugar" sinó de fer-ho, mostrar-ho i oferir tot un ventall de possibilitats i diversitat de jocs bastant oblidades actualment. Màgicament, amb la tecnologia, creiem que, a qualsevol edat, si tenen un dispositiu tecnològic ja estan jugant. Una altra de les distorsions, en relació amb el joc, és quan es parla d`esport, encara que sigui una activitat preesportiva: podem parlar de jugar quan estem davant d`una activitat que és competitiva i amb regles molt rígides? O en l`activitat lúdica que hi ha en l`horari escolar, quan la pilota ocupa un protagonisme que condiciona l`activitat, l`espai i la relació entre nens i nenes? O als parcs, on hi ha un mobiliari que guia aquesta activitat lúdica amb els gronxadors o xarxes per grimpar?

Com hem minimitzat, doncs, el valor del joc? Fa força anys, un dels principals interessos del professorat i de les famílies era parlar del joc, del seu valor com a activitat, natural, voluntària i molt seriosa que implica diversió, esbarjo, passatemps amb els quals la persona, al llarg de la vida, aprèn a relacionar-se en el seu àmbit familiar i social. És, doncs, una activitat molt rica, àmplia, versàtil i ambivalent que permet desenvolupar la personalitat. Perquè el joc no és només una activitat física, sinó una activitat compartida, en què hi ha possibilitats de lleure, participació i interacció i que afavoreix la socialització. És clar que s`ha desdibuixat la mateixa idea de joc, i probablement per això els moments que es dediquen a aquesta activitat estan molt allunyats dels objectius que li són propis.

Cal recuperar les múltiples oportunitats que ofereix el joc i especialment la necessitat que es jugui. I el pati és un espai educatiu per jugar.

M. Jesús Comellas
Diari Ara 14/10/2017