Quins jocs utilitzar per acompanyar la motricitat fina en la infància

La motricitat fina no apareix d’un dia per l’altre. Abans de traçar, enfilar o manipular eines, els nens i les nenes necessiten moltes experiències de moviment global: empènyer, carregar, enfilar-se, transportar, prémer, pastar. La precisió manual és l’última fase d’un procés que comença en tot el cos. Els millors jocs són aquells que acompanyen aquest camí sense avançar-lo.

1. Abans de la motricitat fina: tot el cos

Sovint pensem la motricitat fina com una cosa que comença a les mans, però en realitat s’inicia molt abans, a tot el cos. Per poder fer alguna cosa “amb precisió”, abans és imprescindible:

• Tenir una marxa estable
• Saber empènyer sense caure
• Poder carregar pes
• Transportar objectes d’un lloc a un altre
• Enfilar-se, lliscar, arrossegar-se
• Prémer amb força
• Sentir resistència, textura, pes i equilibri

Sense aquestes experiències prèvies, demanar precisió és com demanar a un arbre que doni fruit abans no hagi fet arrels. Per això, quan diem que escriure als 3 anys és “empènyer l’aigua del riu cap avall”, parlem d’això: arribarà, però al seu temps.

Alguns materials que acompanyen aquesta fase:

• Túnel de psicomotricitat: passar, entrar, sortir, rodolar… moviment continu en un espai contingut.
• Carretó infantil de metall: empènyer pes real, organitzar el cos per no bolcar, coordinar braços i cames.
• Gronxador d’anelles: penjar-se, sostenir-se, activar la força de mans i braços i prendre consciència del propi pes.

2. Materials de transició: el que ve just després

Després del moviment global arriba un moment intermedi: les mans comencen a explorar amb més intenció, però encara necessiten materials que responguin al gest, que cedeixin, que es transformin, que ofereixin resistència.

Per això, abans que activitats molt precises, són molt més valuosos els materials que permeten:

• Pastar
• Apretar
• Deformar
• Modelar
• Estirar
• Colpejar suaument
• Girar, estripar, aixafar

Algunes propostes per a aquesta fase:

• Plastilina ecològica: masses naturals que s’adapten a la mà i permeten repetir gestos una vegada i una altra.
• Argila tova: una proposta natural, amb una riquesa sensorial que cap plastilina pot igualar.
• Segells per a sorra i plastilina: prémer, enfonsar, aixecar, observar el rastre.
• Kit de motlles per a massa i argila: omplir, desemmotllar, tornar a començar.
• Massa per modelar amb tisores (perruqueria): tallar, apretar, sostenir, obrir i tancar tisores en un context de joc.

3. Primeres propostes de precisió: encaixos, recorreguts i eines senzilles

Quan ja hi ha més control del gest, apareixen les activitats que requereixen dirigir la mà cap a un punt concret. No parlem “d’exercicis”, sinó de propostes de joc on la coordinació ull–mà té sentit.

Algunes idees per a aquest moment:

• Puzzles d’encaix amb botó: agafar, deixar anar, orientar la peça i encertar al buit.
• Conjunt de 4 pinces, tenalles i pipetes: transferir aigua, boletes, llavors… fent servir eines que afinen el gest de dits i mans.
• Bols amb aglans i pinça: agafar, deixar, classificar, canviar de bol, repetir el gest una i altra vegada en un context de joc autònom.

Aquest tipus de propostes permeten ajustar la força, dirigir el gest, coordinar mirada i moviment i sostenir l’atenció de manera natural, sense fitxes ni “fites d’entrenament”.

4. Activitats de motricitat fina pròpiament dita

Quan el procés intern està a punt, apareixen les activitats que requereixen més precisió manual. Però —i això és clau— no serveixen per avançar processos, sinó per acompanyar allò que ja és prou madur.

4.1. Cós, enfilada, passar cordons

Són activitats de concentració profunda que requereixen ritme, seqüència i control del gest, a més de molta presència.

• 28 figures de fusta per enfilar: passar el cordó, tornar enrere, decidir per on continuar.

4.2. Grafomotricitat evolutiva

Els traços que acompanyen de veritat l’escriptura són aquells que respecten l’ordre natural de l’evolució gràfica. No es tracta de fer “fitxes”, sinó d’oferir recorreguts amb sentit.

• Tauletes de grafomotricitat evolutiva (exclusiva Jugar i Jugar): solcs estudiats, progressió de formes i possibilitat de traçar amb el dit o amb llapis.

4.3. Punxó i preescriptura sense pressa

El punxó exigeix precisió, però no exigeix lletra. Per això és un gran aliat: prepara la mà per escriure sense avançar l’escriptura.

• Safata i punxó de preescriptura: marcar, perforar, seguir un recorregut amb calma.

4.4. Enroscar, muntar, girar, ajustar

Les activitats que impliquen eines reals adaptades permeten treballar amb les dues mans, regular la força i executar moviments circulars i de pressió.

• Taller de construcció de robots amb tornavís elèctric: cargolar, descargolar, muntar i desmuntar focalitzant l’acció a les mans.

5. La nostra selecció de jocs per a la motricitat fina segons etapa

Si pensem la motricitat fina com un procés i no com una meta, l’ordre té sentit:

• Primer: psicomotricitat global
  Túnels, carretons, gronxadors, pujar, baixar, empènyer, carregar, enfilar-se.
• Després: materials modelables
  Plastilina, argila, masses per modelar, segells, motlles.
• Més endavant: encaixos i eines senzilles
  Puzzles amb botó, pinces, pipetes, bols i petites transferències.
• Finalment: propostes d’alta precisió
  Enfilar, punxó, grafomotricitat, tornavís, tisores.

No es tracta “d’entrenar” la motricitat fina, sinó d’oferir experiències que la facin possible quan el cos i la maduresa del nen o la nena ja estan preparats.

Preguntes freqüents

A quina edat comença la motricitat fina?

No hi ha una edat exacta. Depèn de les experiències prèvies amb el cos. Abans de la precisió, sempre arriba el moviment global, el joc sensorial, la manipulació abundant i l’exploració autònoma.

Quins jocs acompanyen millor la motricitat fina?

Aquells que permeten accions reals amb les mans: enfilar, apretar, prémer, girar, traslladar, modelar, cargolar. No són exercicis mecànics, sinó propostes de joc amb sentit.

La motricitat fina està relacionada amb l’escriptura?

Sí, però molt més tard del que solem pensar. Escriure requereix maduresa corporal, emocional i motriu. Com més aviat es força, més es bloqueja.

És normal que als 3 anys no escriguin el seu nom?

Completament normal. Als 3 anys l’important és el cos en moviment, l’experimentació i la manipulació sensorial. L’escriptura arriba quan el procés intern està preparat.

Conclusió

La motricitat fina no s’ensenya: s’acompanya. Neix del cos, passa per les mans, es construeix des de l’experiència i floreix quan es respecta el ritme de cada nen i cada nena. Quan els materials són adequats i no hi ha pressa, el gest precís arriba sol, sense pressió i sense curses.

Carmen Granados i Clàudia Díaz
Sòcies fundadores de Jugar i Jugar i expertes en joc infantil.
Columnistes al suplement Criatures del diari Ara.
Amb més de 18 anys d’experiència promovent el joc infantil de qualitat, la seva mirada es basa en pedagogies com Montessori, Waldorf, Pikler, Reggio Emilia i Hengstenberg.
El seu compromís: retornar al joc el lloc que la infància mereix.

Veure la biografia completa de Jugar i Jugar