Història il·lustrada del rock

Com es pot créixer sense cap perill? Al món actual, en el qual els nens porten casc i genolleres i se'ls protegeix de qualsevol perill possible, Gever Tulley els ofereix als pares una idea radical: Ensenya als teus fills a estar segurs ajudant-lo.TEXT EN CASTELLÀ"Una crítica al món de les tisores de punta roma, als parcs insípids amb joguines de plàstic i a l'ansietat perpètua dels pares".Lawrence Downes, New York Times."En aquest llibre Gever ens recorda que créixer és una proposta que premia el risc i que l'aprenentatge prové de l'experimentació. A més, no sé, et proposa que juguis amb foc".Ken Denmead, autor del bestseller Geek doneu. "Tulley és molt convincent en afirmar que l'única cosa que s'interposa entre els meus fills i l'objectiu de ser totalment competents és la meva por. Aquesta nit es van a pegar els dits amb Superglue".Ayelet Waldman, autora de la sèrie Mommy-Track Mysteries.

Un dels temes que més preocupen els pares a l'hora d'educar als seus fills és el de les noves tecnologies i, especialment, l'ús que aquests fan dels seus dispositius electrònics. Si com a pare desconeixes eines com WhatsApp, Facebook, Instagram o Twitter, o bé no saps com utilitzar l'ordinador, la tauleta o smartphone, difícilment seràs conscient dels riscos que comporten i no podràs ajudar-los a navegar de manera segura. En aquesta guia pràctica trobaràs pautes, eines i consells no sols per a orientar als teus fills en el bon ús de les noves tecnologies, sinó per a convertir-les en les teves grans aliades. Entre altres qüestions clau, aprendràs: Com convertir-te en un pare o mare competent digitalment. Com educar als teus fills en les noves tecnologies segons la seva edat (des de la infància fins a l'adolescència). Com protegir-los davant de perills com sexting, grooming o ciberbullying. Com evitar-los la saturació tecnològica i potenciar la seva concentració. Com promoure un ús responsable d'internet, xarxes socials i videojocs. Sobre l'autor: ÓSCAR GONZÁLEZ és professor d'Educació Primària en el CEIP Lluís Vives de Bocairent (València). Va ser fundador de la primera Universitat de Pares presencial a Espanya i ha posat en marxa el projecte de l'Aliança Educativa amb l'objectiu de millorar les relacions entre les famílies i l'escola. A més és el creador de l'Escola de Pares amb talent. Imparteix conferències per a AMPAS i centres educatius, així com en centres de formació de professorat. Col·labora escrivint articles en revistes i en diversos portals educatius. Col·labora amb diverses ONG's com a UNICEF i Somriures de Bombai. És una persona que creu que l'educació ho és tot i considera d'urgent necessitat una aliança entre les famílies i l'escola: "L'escola i les famílies necessitem compartir, no competir."

El nadó mira, obre, tanca, toca, mossega, escolta, sent, tira, torna a mirar... així aprèn, així viu i participa del món. El llibre vermell i El llibre blau estan pensats per això: són objectes cridaners i altament manipulables. Com una pilota, una joguina de fusta, una cullera... Senzills i atractius als ulls d'un nadó. Els nadons de zero a tres anys necessiten estímuls concrets i escassos per a poder arribar a centrar l'atenció, per a interioritzar, per a generar imatges i pensament autònom. Pocs estímuls però poderosos, senzills i sense excessos. Per això a Cocolor no hi ha dibuixos, perquè els colors són els protagonistes. El joc visual i tàctil es completa quan els llibres són escoltats, jugats i compartits amb la part afectiva adulta: mare, pare, àvia, mestra... Fins a participar activament en el joc i reconèixer els colors: jugats, escoltats, tocats, mossegats en aquest llibre objecte. Sobre l'autora: Mar Benegas: va néixer al 1975 sense saber el que era la poesia. Però amb 11 anys, acabada d'operar d'apendicitis, va escriure una oda a la solitud. La va trobar anys després i va descobrir que allò havia estat el seu primer poema. Va continuar escrivint. Fins i tot guanyava concursos de contes en el col·le (quina vergonya recollir el premi en un teatre abarrotat de gent!). Com a la vida mai encertem a la primera, la Mar es va dedicar durant anys a l'assessoria laboral. Fins que va decidir abandonar la seguretat d'aquell despatx i dedicar-se al que de debò l'omplia. Ara és molt més feliç i també és poeta, autora de llibres infantils, animadora de lectura i creació literària en biblioteques i escoles, formadora, col·laboradora en diverses revistes... i des de principis de 2013 coordinadora d'un espai de formació i animació lectora: «El lloc de les paraules». Sobre el llibre: Enquadernació: llibre de cartó Format: 16 x 16 cm.

El món de l'educació esta canviant. Aquest llibre ens introdueix a les alternatives més conegudes - Escoles Montessori, Waldorf, lliures, actives, vives, Reggio Emilia...., analitzant tant les seves aportacions més sugestives com els seus aspectes controvertits. Perque, en aquestes escoles s'apren?, és una moda? son elitistes?, son legals? Un llibre necesari per a qualsevol persona interessada en l'educació, perquèaquesta tendència cada cop te més força. Enquadernació Rústica Idioma. CASTELLÀ

Aquest llibre és en realitat un àlbum per omplir-lo durant dels primers anys de qualsevol persona. La idea és recollir un munt d'anècdotes i fites importants de la vida de tot ésser vivent, per poder evocar aquests records passats els anys. Però no és gens complicat! La idea és fer-ho d’una manera divertida, senzilla, sense haver de deixar un foli sencer de memòries a cada pàgina. La tasca de recol·lectar moments és molt més senzilla! Què diuen de el llibre? "Per fi, un àlbum de la criatura que no és gens carrincló. Ja era hora!". Julià, l'oncle del Xavi. "Un regal (bonic) per a tota la vida". María Josep, l’àvia del Toni. "S’emplena de seguida". Pere, pare de l’Olivia (de 6 mesos) i amb poquíssim temps lliure. "Si no existís, s'hauria d'inventar". Anna, mare primerenca. Sobre els autors: Noelia Terrer i Carlos Rubio: van créixer a València, al mateix barri (Russafa), tot i que van trigar gairebé 20 anys a conèixer-se. La Noelia estudiava publicitat i en Carlos treballava en un estudi de disseny. Així que, a més de tontejar i aquestes coses, pensaven junts en el seu futur professional. Es van casar, amb vint anys, i van anar a Barcelona a buscar-se la vida al món de la publicitat. Des de llavors són equip creatiu. Van passar per diverses agències de publicitat, van guanyar premis, van ascendir i totes aquestes coses tan meravelloses ... Fins que van tenir una filla, l’Olivia. I li van donar la volta a tot. Van tornar a València i van seguir amb la publicitat, però des de casa. Mentrestant, van obrir una botiga de coses per a nadons molt especial -nANUFACTURE-des de la qual reivindiquen una criança millor. Van adoptar la Morgan, una barreja de caniche i no se sap què, la mar de simpàtica. Després van sortir de casa i van muntar la seva pròpia agència de publicitat -Ladies & Gentlemen- a la rebotiga de la seva botiga (tot junt, més fàcil). Després van fer aquest llibre (i altres) per Llitera. Després es van separar, però van seguir sent equip. Després van tancar la botiga física i la van convertir en nanufacture.com (que volen que sigui molt més que una botiga), i van tornar a fer publicitat des de casa. Ara cada un a la seva. I després ... després ja veurem. Sobre el llibre:         Enquadernació: rústica amb sobrecoberta         Format: 17 x 24 cm

Si Zoë fos només la filla de A. S. Neill seria interessant conèixer la seva visió sobre l'avui de Summerhill. Però la seva relació amb l'escola va molt, moltíssim més enllà. Va néixer i va viure en Summerhill hi va anar durant 16 anys. Els seus quatre fills han estat també a Summerhill (un d'ells hi treballa en l'actualitat) i ara assisteixen els seus dos néts. Ha impartit classes i des de 1985 dirigeix «la democràcia de nens més antiga del món». Ella mateixa diu que porta Summerhill molt dins, en els seus ossos. I és possible que es quedi curta. Summerhill era i segueix sent aquesta escola en la qual construir cabanyes en els arbres és tan important com aprendre fraccions. En la qual pots no anar a classe i jugar tot el dia si ho desitges. On no hi ha exàmens ni avaluacions. On els nens expliquen tant com els adults. Aquesta escola posada constantment en dubte per les institucions i que en els últims temps ha superat un complicat procés judicial que va posar en perill la seva continuïtat. Aquesta escola que, 90 anys després, segueix semblant-nos extraordinària. Edició: 2012 128 pàgines Tapa tova En castellà

Un llibre necessari, que ens fa qüestionar-nos què estem fent com a societat amb l'educació de les nostres nenes i nens. L'educació és cosa de tots i totes, no hi ha res que mereixi tenir més prioritat i Cesar Bona ho té molt clar. La situació que hem viscut ha mostrat els descosits del sistema educatiu i ha posat de manifest l'allunyat que aquest es troba de la realitat. S'ha revelat la inflexibilitat del currículum: és aquest el que ha d'adaptar-se a la realitat, no a l'inrevés. Aquests mesos, al parlar d'educació, els verbs que més s'han escoltat han estat examinar i avaluar. És la vida la que ens està posant a prova, i el que hem d'avaluar és el sistema. Així que, en lloc de buscar diferents respostes a les preguntes de sempre, potser hem de canviar les preguntes: Quines eines necessiten els nens i les nenes? Quines mancances trobem en l'educació que hem rebut? Servirà el que hem viscut per reflexionar o tornarem a l'educació prepandemia com si res hagués passat? Hem d'aprofitar aquest moment per replantejar-nos l'educació que volem: si hi ha alguna cosa que està clara, és que tot comença en l'educació. Els lectors comenten... «César aporta autenticitat.» «Inspirador.» «Mostra que una altra educació és possible.» «Altament recomanable si vols trobar una raó o moltes per ser mestre.» «Encomana les ganes de treballar millor.» «Simplement increïble.» «Totalment recomanat a tots aquells que treballem en el món educatiu.» «Et fa reflexionar.»    Text en Castellà. Segueix al César Bona