Els drets de la infància no són un regal dels adults

Els drets de la infància no són un regal dels adults

Benvolgudes famílies, mestres, amigues i amics:

Avui és 20 de novembre, Dia Internacional dels Drets de la Infància.

Som en un moment en què l’accés a l’habitatge ocupa un lloc central en el debat social, i volem començar aquest text amb una afirmació.

La crisi de l’habitatge també és una qüestió de drets de la infància.

Perdre una casa, per a una nena o un nen, pot implicar un seguit de vivències profundament difícils. No és perdre un sostre. Significa, primer de tot, viure el dolor i l’angoixa dels seus adults de referència; també abandonar el seu barri, canviar d’escola, allunyar-se de les seves amistats i perdre l’estabilitat de la seva vida quotidiana.

Article 27 · Convenció sobre els Drets de l’Infant (sobre el dret a l’habitatge)

Aquest tema ens ha d’ocupar perquè és vital, i avui també us volem convidar a reflexionar sobre altres drets. Aquells que es deriven dels que recull la Convenció i que són presents a les nostres cases, a les escoles, als carrers, als parcs i en les decisions que prenem cada dia sobre les vides de la infància.

Respectar els drets de la infància també implica revisar el poder que els adults exercim sobre les seves vides.

No volem fer una llista de drets en què tothom estigui d’acord i que puguem aprovar fàcilment. Ens volem preguntar què en fem quan entren en conflicte amb els nostres costums o herències, les nostres pors, les nostres expectatives o la nostra comoditat.

Saben que tenen dret a la intimitat?

Ho saben quan publiquem tota la seva vida, fins i tot quan ploren, s’enfaden o es troben en una situació vulnerable?

Els ho preguntem abans de fer-ho? Ho faríem amb una companya de feina que plora?

Article 16 · Convenció sobre els Drets de l’Infant

Saben que tenen dret a no rebre violència?

També quan s’equivoquen. També quan ens desafien. També quan els adults perdem la paciència.

Saben que cap adult té dret a espantar-los, amenaçar-los, humiliar-los o fer-los mal? Encara que se’ls estimi?

Article 19 · Convenció sobre els Drets de l’Infant

Saben que tenen dret a ser escoltats?

Vinyeta de Frato: dos infants exclamen sorpresos que els escoltenNo només quan el que diuen ens sembla raonable.

També quan no volen anar a algun lloc, quan no volen fer abraçades o quan qüestionen una norma perquè els sembla injusta.

Moltes vegades creiem que escoltem, però en realitat estem esperant el nostre torn per explicar-los per què haurien de pensar d’una altra manera.

Recordes l’última vegada que vas canviar d’opinió després d’escoltar-los?

Escoltar-los no vol dir que sempre ho puguin decidir tot. Vol dir reconèixer que la seva opinió importa i mereix ser tinguda en compte.

Article 12 · Convenció sobre els Drets de l’Infant

Saben que tenen dret a jugar?

Vinyeta de Frato: dos adults presumeixen de les extraescolars dels seus fills mentre els infants pengen cansats de la seva màI no majoritàriament a participar en activitats organitzades per adults.

Sinó a tenir temps per crear els seus propis jocs, canviar les regles, avorrir-se, decidir a què jugar i amb qui.

A poder jugar fins i tot quan aquest joc, als ulls adults, sembli desordenat, caòtic o mancat d’utilitat.

De quantes hores al dia disposen realment per jugar de manera autònoma?

Hem omplert moltes infàncies de propostes, activitats i experiències. Però quant espai queda per a allò que les nenes i els nens decideixen fer per si mateixos?

El joc no necessita justificar la seva existència pel que aporta després. Jugar és un dret en si mateix.

Article 31 · Convenció sobre els Drets de l’Infant · Observació General núm. 17

Saben que els carrers i les places també són seus?

Vinyeta de Frato: infants jugant darrere una tanca amb un cartell que demana disculpes per les molèstiesQue tenen dret a trobar-se amb els seus iguals, a jugar i a gaudir de l’espai públic. Que les ciutats i els pobles també haurien d’estar pensats per a ells.

Tanmateix, cada vegada és més difícil trobar espais on puguin jugar lliurement, moure’s amb autonomia o trobar-se amb els amics sense que tot estigui organitzat i supervisat per adults.

Vinyeta de Frato: un infant diu al senyor alcalde que no volen tobogans i gronxadors, volen la ciutatAcceptem que les terrasses omplin les places, que els cotxes ocupin els carrers i que el soroll del trànsit formi part del paisatge quotidià. Però el joc dels infants encara es considera, massa sovint, una molèstia.

No hauria d’estar prohibit prohibir jugar?

I quan justifiquem tantes restriccions en nom de la seguretat, potser també ens hauríem de preguntar quant tenen a veure amb les nostres pròpies pors i amb la comoditat adulta.

Articles 15 i 31 · Convenció sobre els Drets de l’Infant · Observació General núm. 17

Saben que necessiten oportunitats per posar a prova les seves capacitats?

Vinyeta de Frato: dos infants volen dins un gran avió de paper de diariEnfilar-se, saltar, fer equilibris, caure, aixecar-se i calcular fins on poden arribar.

Les nenes i els nens necessiten adults que els protegeixin dels perills, però també adults que confiïn en les seves capacitats.

No es tracta de deixar-los sols davant de qualsevol perill. Es tracta d’acompanyar-los perquè puguin afrontar riscos raonables, conèixer les seves possibilitats i guanyar autonomia.

Quantes vegades els impedim intentar-ho perquè som nosaltres qui tenim por?

Articles 5 i 31 · Convenció sobre els Drets de l’Infant · Observació General núm. 17

I també necessiten límits i adults que en tinguin cura

Vinyeta de Frato: un adult parla amb una nena que escolta amb els braços als malucsTenir drets no vol dir poder fer qualsevol cosa.

Les nenes i els nens necessiten protecció, orientació i límits que respectin la seva dignitat.

Però posar límits no ens dona dret a ignorar la seva veu, a humiliar-los, a amenaçar-los o a exercir cap mena de violència.

Podem sostenir una decisió sense fer-los mal. Podem acompanyar un desacord sense exigir obediència cega. Podem cuidar sense controlar cada aspecte de les seves vides.

Articles 5, 18 i 19 · Convenció sobre els Drets de l’Infant


ELS DRETS DE LA INFÀNCIA NO SÓN UN REGAL DELS ADULTS

Són seus.

No depenen que es portin bé, que obeeixin o que estiguem d’acord amb ells i elles.

I hi ha una cosa que ens sembla fonamental recordar aquest 20 de novembre:

Saben les nenes i els nens que tenen drets?

Saben que poden expressar el seu desacord? Que la seva intimitat mereix respecte? Que cap adult té dret a humiliar-los o fer-los mal? Que les seves opinions importen fins i tot quan són diferents de les nostres?

La Convenció sobre els Drets de l’Infant, aprovada per les Nacions Unides el 1989, no només reconeix els seus drets. El seu article 42 estableix també l’obligació de donar-los a conèixer, tant als adults com als mateixos infants.

No n’hi ha prou que els seus drets estiguin escrits en un document.

Les nenes i els nens necessiten conèixer-los. I els adults tenim la responsabilitat de respectar-los.

Aquest 20 de novembre, a més de parlar dels drets de la infància entre adults, us convidem a parlar-ne amb les mateixes nenes i nens.

Que sàpiguen que els tenen. Que sàpiguen reconèixer quan no es respecten. I que sàpiguen que poden demanar ajuda.


Carmen i Claudia
Cultura d’Infància
Novembre 2026

Fonts: Convenció sobre els Drets de l’Infant, Nacions Unides, 1989. Observació General núm. 17 (2013) del Comitè dels Drets de l’Infant, relativa al dret al descans, l’esbarjo i el joc. Il·lustracions: Frato (Francesco Tonucci).

Necessites registrar-te per afegir un comentari. Vols fer-ho ara?
Sí