Intel·ligències múltiples

La Teoria de les intel·ligències múltiples, publicada l'any 1983 per Howard Gardner i els seus col·laboradors de la Universitat Harvard, ve a sostenir que la intel·ligència de les persones no pot definir-se com un concepte únic de capacitats específiques, sinó que en realitat, es tracta d'una xarxa de vuit tipus diferents d'intel·ligència que funcionen de forma relativament autònoma encara que relacionades. Segons Gardner, aquestes intel·ligències es desenvolupen més o menys atenent factors biològics, personals, culturals i històrics.

D'aquesta manera, els mèrits acadèmics no són suficients per a determinar la intel·ligència d'una persona, ja que tots i totes tenim coneguts o conegudes que malgrat tenir unes habilitats cognitives súper desenvolupades, després són incapaces de cantar, de solucionar problemes de la vida pràctica o de relacionar-se amb les altres persones de manera sana. Dit d'una altra manera, diem que Stephen Hawking és més intel·ligent que Serena Williams, però, no obstant això tots dos ho són, només que les seves intel·ligències pertanyen a camps diferents.

Una de les coses a destacar de la teoria de les intel·ligències múltiples és que en ella, Gardner defineix la intel·ligència com una capacitat, contra la creença més estesa que fins fa poc la considerava com una qualitat innata i inamovible. Encara que no nega el component genètic, això va ser una cosa realment important, ja que des d'aquest punt de vista, la intel·ligència passa a ser alguna cosa que es pot desenvolupar. Tots i totes naixem amb unes potencialitats que vénen definides en el nostre codi genètic però a través de l'educació, les nostres experiències vitals, el nostre entorn... es desenvoluparan d'una forma o una altra. Tornant a l'exemple de Stephen Hawking, ell mai hauria arribat a conèixer els misteris de l'univers sense estudi, sense esforç, sense constància...

Tots i totes tenim la totalitat d'aquest espectre d'intel·ligències, més o menys desenvolupades depenent de multitud de factors, de manera que no existeix una persona pura, amb una sola intel·ligència. Per a ser una bona compositora i violinista, no només fa falta la intel·ligència musical ben desenvolupada, que per descomptat es necessita, sinó que caldrà tenir una mica de les altres per ser capaç de no perdre's a l'auditori, per a poder relacionar-se amb els altres músics, per a moure bé les mans i tocar un instrument de manera virtuosa, per no posar-se nerviosa en els concerts...

Howard Gardner emfatitza molt aquest aspecte i sosté que totes les intel·ligències són igualment importants, encara que el nostre sistema educatiu (i la societat en general, per tant) no tracta per igual a totes elles, donant més importància a la intel·ligència logicomatemàtica i a la intel·ligència lingüística sobre les altres, de fet, a vegades fins a negar la resta. Això és precisament, el que ens sembla meravellós de la teoria d'Howard Gardner sobre les Intel·ligències múltiples: que reconeix les diverses capacitats que tenim els éssers humans més enllà de les matemàtiques i la llengua.

Per tot això, és important que ens adonem que no totes les nenes i tots els nens aprenen de la mateixa forma i que això genera que molts no destaquin en el domini de les intel·ligències acadèmiques tradicionals, se sentin totalment desmotivats i poc valorats pel sistema. Donar importància a altres disciplines al llarg de l'educació o presentar un mateix concepte de diverses maneres i per canals diferents, permetrà que cadascun i cadascuna aprofiti les seves capacitats per a posar-les al servei del seu propi aprenentatge d'una forma molt més eficient.

Per desgràcia, el nostre sistema educatiu no li presta la mateixa atenció a tots els estils d'aprenentatge, ni valora igual totes les intel·ligències o capacitats, encara que també és veritat que comença a notar-se un canvi en molts centres educatius. Us imagineu que els nens i les nenes tinguessin com a deures aprendre a cantar o escoltar atentament una conversa? Per sort, cada vegada més professionals de l'educació saben que cada persona té diferents maneres d'aprendre, perquè cadascun/a ens acostem al coneixement des de les nostres pròpies habilitats. Així, a algú a qui li agrada molt la música, aprendrà amb la seva passió d'una forma global moltes altres coses, com la geografia, anatomia o matemàtiques, perquè a la vida real, res està separat per assignatures sinó que és una mescla increïble i fantàstica que ens mostra el món per a abordar-lo de manera multidisciplinària.

Conèixer les diferents intel·ligències descrites per Gardner i els seus col·legues de Harvard a la seva teoria de les intel·ligències múltiples, ens ajuda a conèixer i a poder conrear en els nens i les nenes (i en nosaltres mateixos) totes les nostres potencialitats.

La teoria de Gardner no té una base científica que li doni suport, no obstant això, per nosaltres el sol fet d'observar a les nenes i els nens des de tots els angles ens sembla meravellós i molt respectable. Per això hem decidit dedicar-li un apartat sencer a la nostra web.

Triar els productes de cada intel·ligència ha estat bastant difícil, perquè n'hi ha molts que poden encaixar en cadascuna d'elles. La gran feina aquí ha estat triar allò que pensem que realment pot acompanyar millor intel·ligències concretes que al cap i a la fi no són més que interessos concrets.