Puzles

En aquest apartat trobareu puzles i mandales utilitzats en la pedagogia Waldorf: noblesa dels materials i colors i disseny senzills. El primer que crida l’atenció sobre els puzles i mandales Waldorf  és la bellesa visual que tenen.

Una altra característica important de les propostes de puzles Waldorf es que les seves peces, quan es fan servir com a peces soltes, poden utilitzar-se per deixar fluir la imaginació i crear dibuixos. O, fins i tot, per combinar-les per crear figures més realistes jugant amb les formes geomètriques. En alguns casos, a més, el seu gruix també permet que puguin utilitzar-se com a material de construcció senzill. Per això, és un material ideal per posar en pràctica la percepció espacial i el pensament lògic.

Hi ha puzles que reflecteixen  les estacions de l’any, els elements de la natura... els típics mandales, o també peces en tres dimensions, com la figura del foc o el mar i onades, que trobareu en aquest apartat.

Les seves tonalitats segueixen la teoria del color de Goethe i la seva disposició en el marc de fusta fomenta diferents sensacions associades a aquests colors. Johan Wolfgang Von Goethe va ser un gran home de lletres, però també un gran investigador sobre el color. En els seus estudis mantenia que la percepció del color no és una qüestió purament física de captació de la llum, si no que en aquest mecanisme hi entren en joc variables d’aspecte subjectiu. La seva teoria és molt important per la pedagogia Waldorf i això és reflecteix a tots els seus materials de joc.

Goethe afirmava que la subjectivitat forma part de la percepció. Per això, davant un mateix objecte pintat de negre o blanc, canvia la nostra percepció sobre la seva mida. Ell feia referencia al fet que, si durant un temps determinat mirem fixament un objecte de color, posteriorment podem percebre a la retina aquest objecte amb el seu color complementari.

Així, els nens i nenes poden aprendre la relació entre els colors amb aquests puzles i mandales Waldorf, barrejant les peces de colors i col·locant-les segons els colors primaris i complementaris, disposant-los de manera oposada en un cercle. També, per exemple, poden seleccionar els colors primaris i col·locar al seu costat el color resultant de la seva mescla. Per això, suggerim que les nenes i nens descobreixin primer com es poden mesclar els colors experimentant amb pintures o aquarel·les de color.

Aquests mandales i puzles son molt extesos i apreciats per les famílies i escoles Waldorf, però resulten igual d’atractius i interessants per a qualsevol família. Son puzles que poden semblar simples i que, a la majoria se’ns escapa la riquesa que alberguen.

Tan se val el seu grau de dificultat perquè, normalment, els seus colors vius i les repeticions geomètriques de les peces configuren una harmonia molt plaent de veure. No en va, formen part de la saviesa i la meditació hindú, i s’utilitzen per la concentració de l’energia i la relaxació.

Per fer-los, posem en marxa altes dosis de concentració i connexió amb nosaltres mateixos/es. És una manera d’estar en l’aquí i ara canalitzant, sense adonar-nos, moltes de les emocions que portem dins mentre anem col·locant cada una de les peces en infinites possibilitats. Segurament, no aconseguirem fer mai un mandala igual a un altre, a no ser que ens ho proposem fermament i prenem apunts.

La geometria és fonamental a l’hora de construir els mandales  i és tot un repte pels nens i nenes trobar un ordre harmònic en els colors i les formes de les seves peces. Així, estimulen la flexibilitat interior i la fantasia, aporten creativitat al pensar i desperten el que en la pedagogia Waldorf s’anomenen, les forces creatives i formatives. Les imatges especulars, les distancies, les paral·leles, les diagonals, les seqüenciacions... que fem servir sense adonar-nos, buscant l’harmonia i la bellesa. Quina alegria sentim quan acabem i veiem el resultat!

Un joc obert per definició, gents estructurat, lliure. Un gust quan s’uneix amb l’activitat i milers i milers de possibilitats de crear.