Memòria i atenció

L’atenció de la mainada més petita mostra els interessos que té per les situacions o els objectes que els envolten, així com per les accions que pot realitzar amb ells, ja que només és capaç de prestar atenció mentre no decaigui el seu interès. Per això és normal que no aconsegueixi mantenir-se ocupada en una mateixa cosa durant gaire temps en la primera infantesa. Normalment, en aparèixer un altre objecte en escena, la seva atenció es trasllada ràpidament cap a aquest. Això és totalment normal perquè està despertant al món i tot li provoca curiositat. El que és realment important és el procés manipulatiu dels objectes. Tot el que passa mentre exploren una joguina és el que no poden perdre’s perquè és d’allà que neix l’atenció. Per tal que això passi cal espai, temps i poca intervenció.

A mesura que la canalla va sent capaç d’executar accions més complexes (va millorant la seva capacitat de raonar, la seva motricitat fina, la gruixuda...), serà més capaç de seguir atenta a una mateixa tasca durant un temps més llarg. A més, això es va complementant amb una evolució general d’altres aspectes intel·lectuals que succeeixen durant el seu creixement.

El vertader salt de maduració en aquest aspecte és quan els nens i nenes comences a dirigir de forma voluntària la seva atenció, de manera conscient, per a mantenir-la enfocada en determinats objectes o situacions que passen al seu voltant. Això s’adquireix amb l’edat, juntament amb molts altres factors de maduració que passen en paral·lel i amb l’ajut d’eines externes, com és l’orientació de persones adultes. Per això programar activitats en el context de la llar i sobre tot, a les aules (o altres espais educatius) que requereixin una tensió constant amb la atenció voluntària en etapes inicials de la infantesa no té cap mena de sentit. Els nens i nenes es sentiran molt atrets i mantindran un interès i una millor atenció pels jocs curts, les activitats productives i el canvi freqüent de tasques.

La memòria en els nens i nenes és un acte totalment involuntari. No es plantegen què recordaran i què no. Més aviat la retenció mental ve associada a la atenció que presten a alguna cosa, a la manera en que aquesta cosa va incidir en ells/elles, de com n’estaven d’implicats/des o no en relació a aquest objecte, aquelles paraules, anècdotes...

És per això que no és el mateix mirar de manera passiva uns dibuixos que proposar de classificar-los per colors, per exemple. La memòria és un resultat indirecte de moltes altres emocions i habilitats que es posen en marxa quan ho duen a terme. No engega mecanismes de cap mena per a retenir o memoritzar alguna cosa ja que la memorització només passa de manera involuntària.

Pop a poc anem adquirint més habilitats i anem incorporant a la nostra memòria la capacitat de reproduir o interioritzar coses que ja van succeir amb anterioritat. El paper dels adults i adultes que acompanyen aquest aprenentatge és fonamental per a consolidar-lo estimulant-los a través de les rutines o el llenguatge, la conversa sobre aspectes de la seva vida i el dia a dia, històries que han llegit...

La capacitat de retenir i memoritzar alguna cosa de manera conscient, s’hi arriba amb l’edat. I el joc és, sens dubte, una de les experiències més propícies per tal que això passi ja que la retenció mental passa a ser alguna cosa que ens satisfà, que ens permet fer alguna cosa amb èxit, que ens posa contents/es. 

En aquesta secció hem recollit aquells materials que, de manera específica, ens ajuden a acompanyar l’evolució natural de la nostra capacitat d’atenció i la nostra memòria, de manera lúdica i a través del joc.