Jocs de taula

Creiem que si tirem la vista enrere, tots i totes recordarem haver tingut per casa algun tipus de joc de taula a la nostra infància. Jocs que ressonen tant a la nostra memòria com el Monopoly, el Risk, el Trivial... i així molts altres que segur que recordareu a mesura que aneu llegint aquestes línies.

Igualment, quan passem per davant d'una residència o d'un centre de dia, podem observar a la nostra gent gran embardissats en la seva partida de mus, de cinquillo, de continental... o jugant una bona partida de dominó per passar la tarda amb els amics i amigues.

Els jocs de taula, són per tant, un passatemps tradicional que sempre ha estat present i que ha sobreviscut, valent, a la batalla contra l'oci de les pantalles. Amb l'arribada de la invasió del joc digital, els jocs de taula de sempre, els de tauler per a jugar amb familiars o amics, van prendre un segon lloc durant molts anys. No obstant això, gràcies a la inversió del mercat i el ressorgir d'una indústria súper conscienciada, amb propostes de qualitat i més atractives, moltes vegades amb un elevat contingut pedagògic, va cada dia guanyant adeptes.

És veritat que els jocs de taula són un vehicle molt important perquè els nens i les nenes adquireixin multitud d'habilitats i competències molt útils, però això ens és una mica igual. No ens importa, perquè el que ens interessa d'ells, en realitat, no va per aquest camí. Així que nosaltres ens quedem amb la meravellosa oportunitat que ens ofereixen de divertir-nos. 

Una de les belleses dels jocs de taula és que normalment, es juguen en grup, petits o grans, però amb altres persones. A vegades per a cooperar/col·laborar al costat d'elles i moltes altres, per a competir per ser el guanyador o la guanyadora, la qual cosa necessita d'una sèrie d'habilitats importants per a ser respectuosos passi el que passi, saber guanyar, saber perdre...

Potser és aquest l'aspecte més important dels jocs de taula: per a gaudir-los, cal estar preparat/da i això, com en totes les facetes del joc, requereix de certa maduresa. Una nena o nen de 3 anys no està preparat per guanyar i molt menys per perdre, i per tant, intentar que juguin a aquesta edat a jocs de taula és improductiu i molt frustrant i us veureu endinsats en dinàmiques que no us aportaran res ni a vosaltres ni als vostres nens i nenes.

Quan jugar a jocs de taula doncs? És bastant fàcil detectar quan sembla haver arribat el moment, ja que els veureu que elles i ells mateixos es posen normes de tota mena en els seus jocs, com per exemple, no trepitjaré les línies de la vorera, arribaré abans que es posi el semàfor vermell, aniré tot el camí tocant la paret... D'aquesta forma, els nens i les nenes donen mostres que els comença a resulta atractiu seguir certes normes i llavors és quan podeu provar amb els jocs de taula, veureu quina diferència!

Els puzles són petits reptes en els quals aconseguir l'objectiu, que és formar una determinada imatge, genera una satisfacció enorme. Encara que els veritables experts i expertes afirmen que el realment interessant de fer un puzle, és el plaer del procés en el qual existeix una enorme connexió amb un mateix o una mateixa i la ment es queda en blanc, com en trànsit mentre el temps passa. És per això que els puzles són recursos molt utilitzats en l'aprenentatge, que fins i tot van ser usats pel psicòleg Jean Piaget en els seus estudis amb nens i nenes.

Sigui amb puzles clàssics o les noves versions reinventades, és cert que hi ha molts afeccionats als puzles. Alguns/es els ve la inquietud des de petits/es, potser quan el seu avi o àvia els donaven l'alegria de deixar-los col·locar l'última peça. Altres nens i nenes sembla que tenen una afinitat especial amb ells i són capaces de passar-se un bon temps concentrats fins que els acaben. Per a tots ells i elles, tenim una secció de puzles que esperem que trobeu interessant.

Encara que no ensenyessin aparentment res, continuaríem dient que els jocs de taula (i qualsevol joc), són importantíssims, perquè per sobre de tot, proporcionen moments de diversió inoblidables. Jugar sense objectiu concret, per passar l'estona, sense donar-li cap intencionalitat al joc en si més enllà de jugar.

És veritat que cada vegada se sap més sobre el joc i les seves importàncies i que cada vegada hi ha més estudis que demostren la seva connexió amb el desenvolupament del llenguatge, l'adquisició de conceptes matemàtics, la presa de decisions... i això és meravellós, per descomptat!, però tanta instrumentalització també espanta.

I si ens oblidem de tot això i simplement, juguem? Direm que per a res. Per riure. Per estar junts i juntes. Per passar l'estona. Per fer colla. Pel que sigui! Deixem que sigui el joc el que envaeixi el nostre cos tot sencer i siguem lliures, perquè jugar és, al cap i a la fi, deixar-se portar.