Inteligència intrapersonal

La gestió del temps és un concepte complex per a les nenes i els nens, i comptar amb un suport visual per organitzar el dia pot ser un gran recurs per a totes i tots, especialment per a aquells que necessiten més ajuda per focalitzar l’atenció. Aquest panell de planificació permet visualitzar les activitats diàries, tant a casa com a l'escola, i associar-les amb les hores en format analògic i digital (12h / 24h). És una eina manipulativa per fomentar l'autonomia i facilitar l'organització diària. El format gran i clar de les fitxes fa que sigui fàcilment comprensible i adaptable a les necessitats de cada infant. Inclou: 1 panell de tela amb butxaques de plàstic (105 x 35 cm). 36 fitxes amb imatges d'activitats (9 x 9 cm). 36 fitxes amb rellotges per associar les hores (9 x 9 cm). 72 fitxes amb hores en format digital i analògic (9 x 4,5 cm). 12 fitxes AM/PM (9 x 9 cm). Una eina útil per establir rutines visuals i donar seguretat a les nenes i els nens en la seva organització diària. Recomanat a partir de 3 anys.

Magnífica proposta de la casa alemanya Haba. 10 jocs de taula en un mateix paquet. Inclou propostes de jocs clàssics, cooperatius, jocs de taulell, de memòria i de cartes. Qui sap com ajudar millor al pagès Tino? I qui sap on s’han amagat els descarats animals de la devesa? Aquests 10 jocs de normes senzilles i de curta durada, possibiliten un accés exitós al món dels jocs de taula. Contingut: 3caballs, 3 vaques, 3 ovelles, 2 pomes vermelles, 2prunes, 2 ous, 2 trossos de formatge, 2 fulles d’enciam, 2 pastanagues, 1 pagès, 1 dau de punts, 1 dau de colors, 9 estrelles, 1 lluna, 1 instruccions dels jocs.   Recomanat de 3 a 12 anys

Pallina és un joc d’atenció i habilitat fabricat amb fusta de bambú. Consisteix en intentar treure els bastonets sense que es moguin les boles. Un repte difícil però no impossible. Recomanem que per als nens més petits, adapteu una versió cooperativa en la que tots junts intenteu treure els bastonets i guanyeu o perdeu tots. Inclús inventar noves normes intentant fer caure només les boles d’un color o que el joc sigui fer caure ràpidament totes les boles. Ens agrada molt perquè l’estructura pot servir per a molts altres tipus de joc. Pot ser una cova, un tipi o una caseta. Inclou 38 peces i el recomanem per a nens i nenes a partir de 4 anys.

Conjunt d’instrumental de dentista de joguina. El set perfecte per familiaritzar-se amb el material que utilitzen els dentistes de veritat. Inclou Explorador endodòntic (mirallet) Xeringa per l’anestèsia Pinces d’extracció Raspall Trepant Polidor També inclou una simulació de geniva amb dents extraïbles. Una joguina al servei del joc simbòlic que acompanya amb qualitat i alegria l’interès pel treball dels dentistes. Fabricat amb fusta d’hevea ecològica i presentat en un pràctic i bonic estoig de tela. Recomanat de 3 a 10 anys.

Aquest llibre és en realitat un àlbum per omplir-lo durant dels primers anys de qualsevol persona. La idea és recollir un munt d'anècdotes i fites importants de la vida de tot ésser vivent, per poder evocar aquests records passats els anys. Però no és gens complicat! La idea és fer-ho d’una manera divertida, senzilla, sense haver de deixar un foli sencer de memòries a cada pàgina. La tasca de recol·lectar moments és molt més senzilla! Què diuen de el llibre? "Per fi, un àlbum de la criatura que no és gens carrincló. Ja era hora!". Julià, l'oncle del Xavi. "Un regal (bonic) per a tota la vida". María Josep, l’àvia del Toni. "S’emplena de seguida". Pere, pare de l’Olivia (de 6 mesos) i amb poquíssim temps lliure. "Si no existís, s'hauria d'inventar". Anna, mare primerenca. Sobre els autors: Noelia Terrer i Carlos Rubio: van créixer a València, al mateix barri (Russafa), tot i que van trigar gairebé 20 anys a conèixer-se. La Noelia estudiava publicitat i en Carlos treballava en un estudi de disseny. Així que, a més de tontejar i aquestes coses, pensaven junts en el seu futur professional. Es van casar, amb vint anys, i van anar a Barcelona a buscar-se la vida al món de la publicitat. Des de llavors són equip creatiu. Van passar per diverses agències de publicitat, van guanyar premis, van ascendir i totes aquestes coses tan meravelloses ... Fins que van tenir una filla, l’Olivia. I li van donar la volta a tot. Van tornar a València i van seguir amb la publicitat, però des de casa. Mentrestant, van obrir una botiga de coses per a nadons molt especial -nANUFACTURE-des de la qual reivindiquen una criança millor. Van adoptar la Morgan, una barreja de caniche i no se sap què, la mar de simpàtica. Després van sortir de casa i van muntar la seva pròpia agència de publicitat -Ladies & Gentlemen- a la rebotiga de la seva botiga (tot junt, més fàcil). Després van fer aquest llibre (i altres) per Llitera. Després es van separar, però van seguir sent equip. Després van tancar la botiga física i la van convertir en nanufacture.com (que volen que sigui molt més que una botiga), i van tornar a fer publicitat des de casa. Ara cada un a la seva. I després ... després ja veurem. Sobre el llibre:         Enquadernació: rústica amb sobrecoberta         Format: 17 x 24 cm

Enséñame a hacerlo sin tu ayuda, basant-se en els principis bàsics de l'aprenentatge a través de l'experiència desenvolupats per María Montessori, proposa activitats senzilles que apunten a explorar i desenvolupar la percepció sensorial en la infància, així com la coordinació, les aptituds lingüístiques i l'interès científic. Aquest divertit i gratificant llibre acompanya a l'adult i al nen en l'adquisició d'aptituds bàsiques per a la vida i ajuda als petits a comprendre millor el món que els envolta. Les activitats proposades són per a nens i nenes entre 3 i 5 anys. Editorial: Gaia Idioma: Castellà 176 pàgines Tapa tova

Educar, Estimar i Vida són tres de les paraules més boniques del món. Hem d'educar per a la vida, però sobretot hem d'educar per a estimar la vida. Com és possible que paraules com «vida» i «estimar» no siguin sempre les essencials quan parlem d'educació i de vegades ni tan sols es mencionen? Els nens i les nenes, les i els adolescents, necessiten dos ingredients per tenir ganes de fer alguna cosa bona amb la seva vida: sentir-se estimats / es i sentir que la vida és bonica i val la pena, malgrat tot. Necessitem mares, pares i mestres enamorats / des de la vida, que encenguin l'alegria de ser i de viure al cor dels fills, filles, alumnes i alumnes. Educar per estimar la vida i estimar la vida per educar. Aquest és el lema que ens proposa l'autora en aquest text revelador, valent i tendre que encomana amor a la vida i alegria d'educar. Sobre l'autora:     Eva Bach Cobacho (Manresa, 1963) és llicenciada en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona. Mestra, formadora de formadors i escriptora, és especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals. És diplomada en Pedagogia Sistèmica per l'Institut Gestalt de Barcelona i el CUDEC (Mèxic). Pertany a l'equip de el programa "Emocions i Desenvolupament Personal de l'Professorat" de el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, així com a el grup de treball en Pedagogia Sistèmica de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment es dedica a la formació. Sobre el llibre:     Pàgines: 168     Format: Tapa tova amb solapes

Un diari bellament il·lustrat que inclou un cadenat i dues claus. El més divertit, és que inclou un bolígraf amb tinta secreta que només es pot veure amb la llum negra que emet la petita llanterna del mateix bolígraf. A partir de certa edat, que poden ser 8 o 12 anys, ja que cada nen i nena tenen un ritme diferent, apareix la necessitat d'expressar sentiments, idees i conservar-ho per una o un mateix. És llavors quan elles i ells pengen cartells a la porta de l'habitació prohibint l'entrada, per exemple. En aquesta etapa, un diari és un regal magnífic perquè puguin expressar tot allò que senten i conservin la clau lluny de l'abast de mirades curioses. Independentment de practicar el llenguatge, portar un diari és una preciosa manera de connectar amb les emocions i expressar-les. A les seves pàgines es pot escriure, dibuixar i amb el pas el temps, revisar allò que en el seu moment va ser important. Escriure és una de les formes de canalització dels sentiments més bonica i saber que escrivim només per  nosaltres  mateixos atorga molta llibertat i confiança.  

Un diari bellament il·lustrat que inclou un cadenat i dues claus. El més divertit, és que inclou un bolígraf amb tinta secreta que només es pot veure amb la llum negra que emet la petita llanterna del mateix bolígraf. A partir de certa edat, que poden ser 8 o 12 anys, ja que cada nen i nena tenen un ritme diferent, apareix la necessitat d'expressar sentiments, idees i conservar-ho per una o un mateix. És llavors quan elles i ells pengen cartells a la porta de l'habitació prohibint l'entrada, per exemple. En aquesta etapa, un diari és un regal magnífic perquè puguin expressar tot allò que senten i conservin la clau lluny de l'abast de mirades curioses. Independentment de practicar el llenguatge, portar un diari és una preciosa manera de connectar amb les emocions i expressar-les. A les seves pàgines es pot escriure, dibuixar i amb el pas el temps, revisar allò que en el seu moment va ser important. Escriure és una de les formes de canalització dels sentiments més bonica i saber que escrivim només per  nosaltres  mateixos atorga molta llibertat i confiança.

Aquest llibre ens explica com és donar pit avui (no com ha de ser, ni com voldríem que fos, ni com ens diuen que és). En aquest llibre veuràs fotos precioses, reals, íntimes, naturals, quotidianes, sensibles i pròximes de mames que donen pit, que esmorzen, que passegen, que treballen, que dormen, que van al wc, que s'han operat o que tenen més nadons i continuen donant pit i gaudeixen, s'esgoten, s'esforcen, senten un munt de coses, algunes bones, unes altres no tan bones i unes altres simplement meravelloses. Hi llegiràs reflexions, enganys, alleujaments, sensacions, riures, mirades, desitjos, consells i altres veritats sobre el dia a dia de la lactància materna. Sobre l'autor i l'autora: José Bravo va néixer en el 80, a Castelló. No va fer pit. Quan va haver de triar, va decidir estudiar Comunicació Audiovisual i, com a segona opció, Psicologia. Però l'endemà va canviar l'opinió. Es va llicenciar però va fer de tot menys de psicòleg. Als 26 anys es va comprar la seva primera càmera digital i va començar a fer fotos. No ha parat. Mentrestant, va conèixer un enfocament diferent de teràpia: la gestalt. I es va enamorar de la psicoteràpia. EN José li agrada capturar el natural, l'espontani, sigui al carrer o en un espai íntim; mirar a la gent i les seves emocions. Tot això ho practica des de les seves dues vocacions, que ja s'han convertit en professió. De fet, no sols practica la fotografia i la psicoteràpia, sinó que també s'ha atrevit a combinar-les. A José li agrada deixar-se portar. L'any 2011, quan estava en atur, va decidir «tirar-se» al carrer a fer les fotos d'un esdeveniment dirigit a nens (Ruzafa loves Kids) intuint que aquí passaria alguna cosa. I aquí es va creuar amb Noèlia, que al cap de pocs mesos buscava una fotògrafa per a un llibre de lactància. José no coneixia el món de la lactància, ni és pare. Però va accedir i es va llançar a fer fotos de mares i de nadons que viuen i senten tota mena d'emocions mentre donen pit. Noèlia Terrer va néixer a València, al 73. Va prendre pit 15 dies. Va estudiar Publicitat i va marxar amb la seva parella (sentimental i professional) a treballar a Barcelona. I aquí estava, en un moment molt bo de la seva carrera, quan va tenir a l'Olívia. Va començar a donar el pit i va descobrir una forma diferent de criar. El món sencer va trontollar. (Com que la vida és així, just en aquell moment estava fent publicitat per la Nestlé, aliments infantils). Va tornar a València i va començar a treballar des de casa per a poder estar més temps amb l'Olívia. Va col·laborar amb Sina, una associació prolactància, de la qual va ser presidenta. La va deixar per a obrir amb el seu home una botiga de coses per a nadons. Des de NANUFACTURE fomenta una altra manera d'entendre la criança i organitza xerrades, grups de mares i saraus varis (com Ruzafa loves Kids, on va conèixer en José i li va semblar perfecte per a un llibre de lactància). Fa més de dos anys que no dóna pit, però continua dedicant-se a la publicitat, a la botiga i es fica en embolics extres, tot i que sempre es proposa no fer-ho. I ara mateix es mor d'enveja perquè després d'una lactància de 5 anys, 1 mes i uns quants dies no té cap foto com les que apareixen en aquest llibre. Sobre el llibre: Enquadernació: rústica amb solapes Format: 22 x 26 cm.

Òscar es va convertir en pare i es va quedar perplex: això no era com li havien explicat. Fer-se càrrec de la criatura i intentar conciliar la criança amb el seu treball d'il·lustrador... quasi res. Va anar il·lustrant el primer any de convivència amb el seu fill, reflexionant (amb molt d'humor) sobretot el que estava vivint: des del complicat que és cordar els pijames de nadons fins al sentit més transcendental de la paternitat. "Molta responsabilitat m'ha caigut damunt... Sóc un home, un mascle, un home... i no crec haver sentit mai a la meva vida com afrontar la teva existència amb un fill al costat. En les dones sí que hi ha una transmissió generacional d'informació. Però com els homes no parlem d'aquesta mena de coses... així ens va". Així és, es parla poc sobre els pares. I els pares parlen poc sobre la seva experiència, que sol ser brutal. Si ja has passat per això, amb aquest llibre et sentiràs més que identificat. Si estàs a punt de viure-ho, prepara't per a conèixer la veritat. I en qualsevol dels casos, com a poc, riuràs una bona estona. Sobre l'autor: Òscar Sarramia va néixer a Lleida al 72. De nen feia totes aquestes coses que solien fer els nens del 72: jugava al carrer, es pelava els genolls, veia aquella TV amb només dos canals, berenava Nocilla, somiava en ser futbolista i omplia de dibuixos els marges dels llibres del col·le. Un dia el seu pare va decidir aprendre a pintar a l'oli; i a ell li encantava acompanyar-lo. Des de llavors, jugar a futbol i dibuixar van ser les seves dues passions. I després de comprovar que com a futbolista no arribaria molt lluny, es va formar com a il·lustrador, provant una mica de tot: publicitat, premsa, dibuixos animats... I mentre treballava en una d'aquestes sèries de dibuixos animats, a Barcelona, va rebre una trucada d'Adriana, la seva parella. Estava embarassada. Fins a aquest moment, tota la seva vida havia anat rodada, «de manual». Però després d'aquest moment tot anava a canviar: estava a punt de convertir-se en pare... Sobre el llibre: Enquadernació: rústica amb solapes Format: 14,5 x 20 cm.

Per molt o poc que et preparis, per moltes o poques que siguin les teves expectatives, per molts o pocs casos que coneguis, no pots fer-te una idea exacta del que és convertir-te en mare. La Glòria ens explica (com millor sap: dibuixant) la seva experiència des que va néixer la Júlia —la seva primera filla—, com va ser el seu segon embaràs i el naixement de l'Abril. Com són els dies amb un nadó, les nits, què passa amb la parella, amb la decoració del saló, com canvien les teves lectures, la teva manera de vestir... Tot. És un llibre pròxim, amb un gran sentit de l'humor, molt tendre i, sobretot, un llibre en el qual et veus reflectida com a mare. Si ho ets, és impossible llegir-ho i que no se t'escapi un somriure recordant les teves pròpies vivències. Si no ho ets encara, és una bona manera de conèixer la realitat. Al final, ens demostra que ser mare no és com t'ho havien explicat. És millor. ;) Sobre l'autora: La Glòria Vives va néixer a Barcelona una tarda del 79. Plovia molt. Diu que per això li agrada tant el sol. Dibuixa des que té memòria, així que no podem dir amb exactitud quan va començar. Però va ser un llapis el primer objecte que va aconseguir agafar amb les seves pròpies mans. Va tenir una vida més o menys estable fins que va ser mare. Amb tot el canvi que suposa la maternitat, va decidir tirar-se a la piscina i apostar per viure de la seva passió. Ara fa llibres, és professora de pintura i il·lustradora per encàrrec o per amor a l'art. Diu que funciona, que no nota la diferència entre treballar i viure. Ja ens va explicar l'embaràs i el part de la Júlia, la seva primera filla, en 40 setmanes, un llibre dibuixat aprofitant el temps que es té quan encara no t'has convertit en mare. Ara ens explica la seva experiència de ser mamà i el seu segon embaràs, totalment diferent, en un llibre dibuixat a les tardes, amb un somriure a la boca, un nadó al pit i unes ulleres profundes sota els ulls. Sobre el llibre: Enquadernació: rústica amb solapes Format: 14,5 x 20 cm.

Preciosa nina de roba sexuada, que contribueix a que els genitals siguin un òrgan considerat amb normalitat des del joc. Nena i nen es difrencien en el cos ells per el penis i els testicles i elles per la vulva. En la seva caracterització externa, tenen ambdós sexes el cabell curt, les nines duen un peto de teixit estampat i els ninos un peto d'un sol color. Tenen mugrons i melic. Aquesta nina està elaborada de manera totalment artesanal, amb tela de punt, elàstica amb un 95% de punt i 5% de lycra. El seu cabell és de llana i el farcit esponjós és també de llana Xisqueta. Com totes les nines, ofereix un joc obert en el qual pares i mares, mestres, si els nens i nenes mostren interès, poden iniciar una conversació sobres les parts del cos i les seves funcions. 

L’All és el protagonista d'una col·lecció de llibres de cuina molt divertida. Llibres de cuina per a nens, llibres per cuinar amb cap.  Volem que tant nens com adults aprenguin a cuinar amb aliments saludables, de temporada i, sobretot, sense malbaratar.   Les receptes. La col·lecció constarà d'un llibre per estació i altres títols monogràfics, amb 12 receptes de Bárbara Pañeda i sempre narrades per L’All el cuinetes.  Cada recepta explica els aliments necessaris, el pas a pas i, per acabar, consells i anècdotes sobre com complementar el plat per tenir un menjar 10, sa i nutritiu.   Les il·lustracions. Júlia Solans és la creadora de l’All, el cuinetes. A cada recepta crea una història il·lustrada plena d'humor mitjançant un diàleg entre el protagonista i els ingredients.   Per què aquest llibre? Un llibre perquè els més petits comencin a cuinar i menjar de manera saludable.    Un llibre ideal per regalar nens i que s'auto regalaran els no tan nens.     Una col·lecció per als amants de la il·lustració.    Un plaer per a la vista i la imaginació de qualsevol lector, adult o nen.     Un llibre contra el malbaratament supervisat per Sopars amb Data de Caducitat.     Cada recepta aporta consells i alternatives a intoleràncies… El recomanem per infants a partir de 7 anys. 

Una disfressa de capa de gos pastor alemany. Està confeccionada amb suau teixit de peluix de tons marró. La caputxa és un cap de peluix de pastor alemany amb unes simpàtiques orelles que s'aixequen amb un encant realista. Les potes són unes butxaques que simulen les petjades del gos. Dues mides disponibles: De 2 a 3 anys De 4 a 7 anys Instruccions de rentat: rentar a màquina en cicle suau amb aigua freda, no fer servir lleixiu, assecar a l'aire, planxar a baixa temperatura.