Els dos anys son una etapa en la que floreixen nous miracles contínuament. Sembla que tot va de pressa i les conquestes van marcant grans passes en l’evolució de la mainada. Observar, gaudir, meravellar-se, viure amb il·lusió cada un d’aquests passos és fascinant i un aprenentatge sobre com la vida s’obre pas, atreta per la crida del que esdevindrà.
Treballar la pròpia acceptació, és una tasca personal profunda i responsable amb la nostra auto-cura i creixement interior, en la que ara estem immerses. Però, tot i així, pensem que la nostra tasca com a mares és no quedar-nos allà mateix. Volem dibuixar l’acceptació com una gran manta amb tentacles que s’estengui per sobre de la nostra aventura de criança.
Què guapa! Quina nena més bufona! Us sona? És difícil canviar els comentaris o floretes espontànies, encara que creguis fermament que s’han de canviar. Els teus aprenentatges i costums adquirits acostumen a ser força resistents i lluiten per no abandonar el seu lloc d’honor. Us convidem a desplaçar, a cops de colze si cal, les teranyines que necessitem escombrar. Què us sembla?
No totes les famílies podem estiuejar en una illa paradisíaca perquè llavors deixaria de ser-ho. Imagineu-vos que es massifiquen i ja no tenim ni tal sols un lloc per desitjar! Seria un horror.
Infantesa i foc és un binomi que a priori pot resultar una mica contradictori. Gairebé, gairebé, un oxímoron en si mateix. Però, què diríeu si al llarg d'aquest post us expliquem per què nosaltres pensem que és essencial que les nenes i els nens puguin jugar amb una cosa que tant els atrau com és el foc? Amb tota la seva potència, amb tota la seva naturalesa diferent, amb tota la seva fascinació.
Moltes vegades ens escriviu demanant-nos assessorament perquè les vostres filles i fills no juguen amb gairebé cap de les seves joguines. Li heu comprat l'arc de Sant Martí Waldorf, les construccions de fusta, la panera dels tresors, les casetes per encaixar, els puzles de fulles d'espècies ibèriques ... i res de res, no hi ha manera. Tenen moltíssimes coses i sembla que res els interessa.
Tenir un catàleg en una botiga no és una cosa senzilla. Per descomptat, per l'esforç que suposa trobar i gestionar tot l'estoc (prop de 4.000 referències!), Però també perquè un catàleg és una carta de presentació del que som, del que ens mou i de com ens posicionem davant el joc i la vida. Parla de nosaltres, del nostre projecte, i per això l'hem de cuidar al màxim.
Jugar i Jugar no para de créixer i no hi ha setmana en que no pugem alguna cosa a la nostra secció de novetats. Per això, per si t'has perdut alguna cosa, hem pensat fer-te una presentació d'aquells productes nous que us poden encaixar en el moment a tual dels vostres petits. Ara que estan immersos en aquesta meravellosa fase de pura exploració entre el naixement i els 2 anys, vols veure-les?
La maternitat és un lloc perfecte per a milers de sensacions trobades. És com fer un brou boníssim, amb substància, al qual li podríem afegir qualsevol cosa. No és universal, ja que cada persona ho viu d'una manera diferent però, tot i així, hi ha espais comuns en què ens movem totes de tant en tant.
Quan sentim la paraula “jugar”, sens dubte totes i tots invoquem amb el nostre imaginari a la infantesa. Jugar significa nenes i nens, pilotes, curses, jocs de taula, crits i esclats d’alegria. Algú per aquí s’imagina davant d’aquest verb a gent gran saltant a la corda? A persones adultes amagades darrere un arbre? Podria passar, però s’ha de forçar una mica, no creieu?
Carmen i Claudia som dues mares apassionades pel joc infantil, aquí publiquem els nostres articles d'opinió i també els d'altres professionals amb qui compartim les mateixes inquietuds.