Jugar i jugar - Què no recomanem

Cròniques del Jugar

Per què no recomanem les mantetes d’activitats i els mòbils per a nadons

Fa alguns anys van començar a entrar al mercat les mantetes d’activitats i els mòbils per penjar. Molts de nosaltres els hem rebut com a regals, i ens han agradat aquests objectes de disseny i colors atractius, i aparentment bons per al desenvolupament del nostre bebè.

Però fruit de la nostra pròpia evolució i experiència hem comprès el perjudici i la interferència que suposen, precisament, per al desenvolupament de la motricitat dels petits.

Començant per les mantetes, solen ser molt petites, de manera que quan els nadons tenen un parell de mesos i es mouen poc poden ser suficients, però resulten sobreestimulants per a bebès tan petits. Massa colors, sons i textures que, per altra banda, no apropen els petits ni al contacte humà ni a la natura. Quan els bebès adquireixen una mica de mobilitat i es giren i s’arrosseguen, la manteta es fa petita, i en molts casos és massa flexible i tova, cosa que els dificulta el moviment.

Per resoldre el tema de l’espai, moltes famílies opten per comprar unes peces sintètiques que encaixen com un trencaclosques, formant una superfície llisa, neta i suposadament dissenyada per amortir els cops dels nadons. En realitat, els menuts no necessiten res d’això. Estan estirats, s’arrosseguen, repten, gategen...però és realment molt improbable que es dónin cops durant aquesta etapa. Sí que necessiten espai, i un terra ferm on explorar el seu propi moviment; en aquest sentit, hi ha altres opcions més naturals que poden afavorir els seus sentits, com ara una catifa de bambú, de fibres naturals, que transpira, i que no es mou ni s’arruga, permetent al nadó fer tots els moviments que necessita.

Per altra banda, segons els treballs d’Emmi Pikler, juntament amb la llibertat total de moviments, és important permetre que el nadó tingui el màxim camp de visió possible, deixant objectes al seu abast perquè pugui agafar-los i explorar-los. Els mòbils impedeixen totes dues coses, perquè l’obliguen a mirar els objectes que estan situats a dalt (visió aèria) saturant-lo de colors i de formes. Difícilment pot manipular-los, perquè no estan al seu abast, de manera que la seva situació és més aviat frustrant: està obligat a mirar sempre les mateixes coses, però no pot tocar-les, llepar-les, ensumar-les, explorar-les.

A Jugar i Jugar creiem que val la pena oferir als nadons un espai suficient, i segur, del material més natural possible, i deixar-li a l’abast, igualment, objectes de materials naturals i textures variades per explorar: fusta, espart, vímet, cotó. Podem col·locar-los als laterals de l’espai, perquè els petits pugui moure’s cap als costat per agafar-los.

Si els infants se senten segurs i acceptats en el seu moviment i la seva necessitat d’exploració, poden desenvolupar-se saludablement i sobre una base de confiança real. És feina dels adults facilitar-ho, permetre-ho i acompanyar-ho.