4 claus per detectar la imaginació en els nens i les nenes

Si us féssim un test, quan diríeu que generalment es desperta la imaginació en la mainada? 

A. A partir dels 2 anys
B. A partir dels 3 anys
C. Neixen imaginant
D. A partir dels 5 anys

L’opció correcta seria la B: a partir dels 3 anys. L’hauries encertat?

No, no naixem amb la capacitat innata d’imaginar i, de fet, la imaginació és un procés evolutiu del cervell que necessita temps i que no es pot forçar per molt que ho intentem. Arriba quan ha d’arribar.

La primera manera que tenim els éssers humans d’imaginar va lligada a poder transformar els objectes quotidians que tenim al voltant. Llavors apareix aquell moment preciós en el que, de sobte, son capaços de veure un pal i imaginar que és el rem d’una barca, la barra d’un/a equilibrista, una espasa o un pal de fregar. I les persones adultes ens quedem meravellades. Això acostuma a passar a partir dels 3 anys (poden ser 3 i mig o fins i tot 4, ja ho sabeu) i és un salt enorme per a elles i ells. 

I doncs,  què és el que fan abans dels 3 anys? Doncs bàsicament imiten als grans que tenen a prop, als germans/es, al pare o la mare, a una altra persona adulta que tinguin de referencia... Imitar no és imaginar, tot i que sigui molt comú confondre aquesta etapa d’imitació amb el desplegament d’una imaginació incipient que ja comença a treure el cap. De moment, simplement s’estan fixant en el món i intenten entendre’l a través de la imitació.

4 senyals per detectar la imaginació en les nenes i els nens

Detectar quan una nena o nen està imaginant és realment força senzill. Us deixem aquí alguns senyals:

Com ja hem dit, comencen a transformar els objectes amb els que juguen en altres coses (com l’exemple del pal). En aquest moment, com acompanyants, el millor és oferir-los materials de joc molt oberts, que els permetin, justament, fer volar la seva imaginació. Com menys definida sigui una joguina, més recorregut tenen per imaginar i en més coses la poden transformar: un cotxe de bombers súper detallista és genial, però difícilment es podrà transformar en una altra cosa. En canvi, un tros de fusta amb rodes pot ser qualsevol cosa: un cotxe, una ambulància, un camió, una grua, un autobús... 

També és força comú que comencin els jocs de rols. Si us hi fixeu, abans de que sorgeixi la imaginació, els nens i nenes interactuen amb els seus iguals però el seu joc es limita a passar-se objectes, a somriure’s, a prendre’s les joguines... Però no s’assignen rols entre uns/es i altres. Necessiten el desplegament de la imaginació per estar preparats i repartir-se papers durant el joc: jo soc el gos i tu ets el gat, jo la mama i tu el germà, etc. És una etapa diferent que es veu molt fàcilment.

El seu llenguatge és molt més ric. La imaginació està íntimament lligada amb el desenvolupament del llenguatge. Es va conquerint de manera paral·lela, així que, quan apareix la imaginació, son capaços de veure les imatges mentre escolten un conte o autoexplicar-se una història, per exemple. És meravellós.

Es tornen molt més caòtics. Abans de la imaginació, estan ordenant el món, intenten comprendre’l, per això molts no toleren que ens deixem el llum encès, o la tapa del WC pujada, o una sabata per aquí i una per allà. En la majoria dels casos, necessiten ordre i ens emocionem perquè pensem que tenim una filla o un fill súper endreçat. Però és una il·lusió òptica. Quan apareix la imaginació, aquesta fantasia s’esfuma i es transformen en persones que veuen recursos en tot el que troben per jugar i desenvolupar la seva imaginació en explosió: una taula és un vaixell, una cadira és una atracció de fira, unes sabates son un vehicle pels clics... i les faran servir! Fluïm amb la vida!

En definitiva, és una etapa meravellosa, associada a una riquesa fascinant en el joc i el llenguatge, com hem explicat abans. En ella, us aconsellem que preneu un bon lloc al sofà i us dediqueu a admirar el que succeeix davant els vostres ulls i que, si podeu, us impregneu d’aquesta màgia tan meravellosa que ens regala la infantesa en la seva evolució.