Uns trucs infal·libles per a un estiu feliç

No totes les famílies podem estiuejar en una illa paradisíaca perquè llavors deixaria de ser-ho. Imagineu-vos que es massifiquen i ja no tenim ni tal sols un lloc per desitjar! Seria un horror.

Clar, un estiu tot pagat al paradís i un relax en vena és bastant desitjable, no ens enganyem. Un estiu ple de gandules i còctels de pinya i coco, amb milers d’activitats per la canalla, a més superxules i respectuoses, amb blocs de fusta i propostes fascinants d’animació lectora, amb motricitat fina, coordinació mà-ulls i pensament lògic espacial també, sí. Molt de tot això. O no, res, res d’això, tot el contrari si preferiu el joc lliure i salvatge amb dofins.

Però la nostra realitat, en la majoria de casos, és ben diferent. Tendeix, més aviat, a encaix de puntes de coixí, més que a paradís tropical. Més de supermercat, que de feed d’Instagram. Més d’entrepà que de buffet lliure al costat de la infinity pool. I acceptar-ho és el primer pas.

No us direm a hores d’ara que s’han d’acollir que podria haver-hi entre aquesta imatge idíl·lica i la nostra realitat. És com intentar posar-se a dieta i que de cop t’agradi més l’enciam pelat que un plat de macarrons amb xoriç, però és el que toca, senyors i senyores. No som la Preysler, no tenim l’estiu que ens agradaria. Probablement això de l’illa deserta sona molt millor, però tampoc passa res. O fem que això no sigui un drama monumental.

Perquè el que sí que podem fer és treure el màxim partit de la situació que ens toqui viure. Algunes famílies de per aquí es podran permetre un viatge fantàstic (encara que amb aquesta pandèmia...), d'altres tindran una casa a la muntanya, algunes hauran d'anar a la dels avis, d'altres tindran la sort de trepitjar sorra o bosc, i la resta es quedaran a casa aquest any perquè els diners escassegen. Cadascú amb les seves circumstàncies, no ens castiguem pel que hi ha, arremanguem-nos per fer-ho brillar amb la millor lluïssor. No es tracta de dur a terme la impossible tasca de creure'ns els millors, però sí la de valorar el que tenim. Fem el que podem, darlings, ni més ni menys.

Com sempre, per a nosaltres la millor recepta de la vida és el sentit de l’humor. Riure, prendre’s la vida amb relativitat, fer del drama un monòleg digne del Club de la Comedia canvia bastant la perspectiva. És com ser en un globus aerostàtic i llençar pes per la borda.

Un altre gran clau ardent on agafar-se és la creativitat. De vegades estem cansades/ts, acalorades/ts… I encara que nosaltres sempre defensem que les mares i els pares no som animadores/rs socioculturals que hàgim d’entretenir a la nostra descendència, això no fa que no es pugui aprofitar per fer coses divertides juntes/s o canviar el punt de vista sobre rutines quotidianes que ens facin la vida una mica més divertida. Res de veure una pel·lícula, no, aquí es fan entrades que cobra la taquillera i després s’organitza una paradeta de crispetes. I potser aquest cinema requereix que es vagi d’etiqueta, qui sap. I així amb tot.

A la nostra selecció Sense Pantalles, fem propostes per mennys de 30€ que poden marcar una diferència, i és que de vegades, sorprende'ls amb alguna cosa pot animar bastant la monotonia sense caure en la tentació d'augmentar les hores de pantalla. 

Però sobretot, i per davant de tot, el que heu de recordar sempre és que la infantesa és molt menys exigent que les persones adultes. Que els infants són feliços en una palangana a la terrassa jugant amb aigua, fent potingues a la cuina, pintant… El que sigui que els vingui de cara. I que el seu món és molt més simple que el nostre. La seva vida és jugar i ho faran on sigui si els deixem, ho gaudiran per sobre de les nostres expectatives, no enyoraran l’illa paradisíaca ni un instant. Tampoc saben qui és la Preysler ni falta que els fa. Per això, intentem no posar-los la càrrega de les nostres motxilles, que són massa grans per a cossets tan petits.

L’estiu és l’estiu, i arriba a vessar de temps per jugar.