Ports gratuïts a partir de 60 € de compra (a Espanya peninsular). Lliurament en 24/48 hores.
Portada del blog

27 de Febrer de 2015 Categories: Cròniques del jugar

Tocant el cel

Autores: Claudia Díaz i Carmen Granados amb la col·laboració d'Elena Ferro.

 

Crec que un dels millors regals que em van fer a casa quan era una nena va ser instal·lar-nos un gronxador. La sensació de velocitat, el vent a la cara i les papallones a l’estómac m’encantaven. Ho he recordat mirant aquest preciós vídeo que m’ha connectat amb la meva pròpia experiència infantil:

 

5 MORE MINUTES - animated short from Tom Yaniv on Vimeo.

 

 

Mai ningú no ens va gronxar. De fet, aprendre a gronxar-se un mateix era un repte important i atrevir-se a fer-ho cada cop més amunt era tot un desafiament. I no diguem saltar del gronxador en moviment!

 

Pensant en aquestes sensacions i en aquesta experiència em van venir al cap altres habilitats importants per la vida que nens i nenes desenvolupen per si mateixos si se’ls dona el temps i l’espai per aconseguir-ho. Com aprenem les coses és un tema que últimament interessa a molts pedagogs i científics i si hi ha res en el que els estudis sempre coincideixen és que aprendre és un procés que implica experiència. Les coses que podem posar en pràctica queden enregistrades al nostre cervell i fins i tot als nostres gens. El més interessant és que aprendre és un procés individual: no hi ha ningú que ens pugui ensenyar, hem d’aprendre per nosaltres mateixos.

 

Hi ha algunes habilitats que ens ha permès evolucionar com a espècie humana i són aquelles que els nens i nenes, independentment de la seva procedència, porten a la pràctica. Per exemple gatejar i caminar, activitats vitals i necessàries per a la supervivència. Sobre aquest tema ja hem parlat molt, som absolutes defensores de la visió Pikleriana que respecta els processos de desenvolupament dels nadons i que confia en la capacitat dels més petits. Essent totalment objectives hauríem de reconèixer que és absurd pensar que un nadó no aconseguirà caminar si no l’ajudem. Tots els nadons poden aconseguir gatejar i caminar sols! Només necessiten temps i espai. En aquest parell de vídeos en teniu una mostra:

 

 

Una altra habilitat física que ha estat necessària per evolucionar com a espècie és enfilar-se, no només per l’activitat en si sinó per la quantitat de coses que s’han de tenir en compte quan ens enfilem: on col·loquem el peu i la mà, mantenir l’equilibri, sostenir el nostre propi pes, etc.

 

 

 

 

Com enfilar-se, també córrer, saltar o llençar han estat durant mil·lennis activitats imprescindibles per la supervivència humana tot i que actualment ja no són estrictament necessàries. Ara ja no ens persegueixen els depredadors, no estem obligats a enfilar-nos a un arbre en qüestió de segons ni cal que cacem el nostre propi aliment. Malgrat tot, segueixen sent activitats vitals per a obtenir un sa desenvolupament físic i mental perquè en totes elles els nens i nenes estableixen els seus propis límits, és quelcom que només poden fer ells mateixos. Encara que un adult els digui que cauran, els nens s’enfilaran fins allà on se sentin segurs.

 

Conèixer i dominar el propi cos és imprescindible per a l’ésser humà. El moviment i l’execució d’habilitats motrius proporciona plaer, serveix per a expressar emocions, augmenta l’autoestima i proporciona seguretat. No es tracta d’una habilitat estrictament corporal sinó que és també una activitat cognitiva que uneix cos i ment. No debades a la teoria de les intel·ligències múltiples una de les intel·ligències és la corporal cinestèsica. Gardner assenyala que les intel·ligències no existeixen de manera separada sinó que interactuen entre si. Nosaltres contemplem això no des d’un punt de vista acadèmic sinó de plenitud vital, de desenvolupament de les capacitats dels infants. Així doncs, defensem la importància de les experiències corporals i l’aprenentatge a través de l’experimentació. Fins i tot l’aprenentatge en camps tan abstractes com les matemàtiques es beneficia de la manipulació, l’experimentació i el joc. Moure’s és aprendre.

 

 

 

Un arbre, un gronxador, un terraplè, un bassal… Quines magnífiques oportunitats per l’aprenentatge, el creixement i l’alegria!

Afegir un comentari

Necessites ajuda?

Si tens qualsevol dubte sobre productes, enviaments, etc. Mira a preguntes freqüents o contacta amb nosaltres:

T'atendrem de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores