Ports gratuïts a partir de 60 € de compra (a Espanya peninsular). Lliurament en 24/48 hores.
Portada del blog

01 de Març de 2013 Categories: Articles d'altres , Nadons

El joc dels nadons

irina

Janet Lansbury ha sigut actriu i model des de fa molts anys, però la seva veritable vocació la va trobar essent mare, quan buscant orientació sobre criança va conèixer el treball de Magda Gerber.

D'això ja fa 17 anys i des de llavors es dedica a impartir classes per a famílies centrades en els primers anys de vida dels infants.

Ja fa un any que seguim el seu bloc i les seves aportacions en el seu mur de facebook i és fascinant la quantitat d’informació i recursos que en ell comparteix, així que us recomanem molt visitar-ho amb calma.

Aquesta és una traducció de l’entrada Infant Play – Great Minds At Work (Captured On Video!), una entrada que explica el joc dels nadons i que a més va acompanyada d’un vídeo que mostra un exemple de joc lliure en dues etapes de desenvolupament diferents. La primera part del vídeo ès fantàstica i a la segona, quan el nen juga amb un puzzle, més que el propi joc que fa, reconeixem com valuosa la concentració, postura i llibertat amb la que fa l’activitat.

Ens han agradat especialment els dos primers paràgrafs de l’entrada perquè ens sentim molt identificades amb el nostre propi procés en el descobriment de la importància del joc lliure en els nadons i els infants.

El joc dels nadons – Grans ments treballant (captat en vídeo). (traducció).

He observat a centenars d’infants durant més de disset anys i em sento còmoda dient que tinc una idea del seu món, però continuo sentint-me incòmoda quan descric el "joc infantil" als altres. Tinc la sensació de que les persones pensen, "Oh sí, clar, els nens jugant". Però en realitat, des de que el nadó té només unes setmanes, fins i tot dies, podem acompanyar i convertir en hàbit l’alegria interior que impulsa el joc. I quan aprenem a reconèixer, valorar i facilitar que aquest element inestimable en la vida d’un nadó ocorri, se’ns reserven sorpreses increïbles.

Els moments de joc d’un nadó poden semblar molt avorrits als ulls dels adults. Ens sentim obligats a entretenir-los (com jo ho vaig fer), o creure que és necessari mantenir-los estimulats amb moviments continus en suports i seients infantils. Francament, malgastem la nostra energia 'ocupant' el temps d’un nadó perquè en el nostre afany, soscavem el seu desig natural d’iniciar les seves pròpies activitats i absorbir el món amb els seus propis recursos.

Els nadons són autodidactes i el que realment necessiten (i dóna enormes beneficis per al desenvolupament, com es veurà en el vídeo) és el temps, la llibertat i la confiança de poder "ser".

Els adults oblidem que per a ells cada detall mundà del món és nou i estimulant, cada forma, contrast, so, fins i tot el més mínim moviment és fascinant. La vida és un pati d’esbarjo: els nadons estan "jugant" quan miren al seu al voltant, escolten, senten i oloren l’aire, quan tenen la llibertat per aconseguir, agafar, girar els seus cossos, i pensar ... pensar ... pensar. (No t’encantaria saber que estan pensant els nadons?)

La primera vegada que em vaig adonar que el meu fill estava “jugant” sobre el canviador, ell tenia nou dies. Estàvem a punt d’acabar el canvi de bolquer i vaig observar que estava mirant una ombra en la paret, absolutament captivat. Vaig respirar profundament, em vaig contenir d’interrompre’l... i vaig esperar. Quan per fi em va mirar dos o tres minuts més tard, li vaig preguntar: "Vols que t’agafi?" I quan els seus ulls semblaven dir: "Sí", així ho vaig fer.

Si respectem aquests importants moments personals que dediquen els nostres nadons a pensar - i no els interrompem - animarem a períodes més llargs de joc que es poden estendre a hores quan es fan més grans.

Un nadó és més participatiu i aprèn millor quan es confia en la seva pròpia agenda en lloc de respondre a la nostra. Quan els nadons són "els escriptors, directors i actors principals" del seu temps de joc, paraules textuals de l'experta Magda Gerber, es desenvolupen fortes capacitats cognitives i es nodreixen de forma natural les seves habilitats per explorar, imaginar i crear.

La nostra funció és dissenyar un espai segur amb unes quantes joguines i objectes simples, tenint en compte que el plaer sensorial que brinda la natura sempre és preferible. Assegurem-nos que el nadó pot moure’s lliurement, al principi, recolzat sobre la seva esquena i després hem d’alliberar-nos de totes les expectatives (un repte interessant), i permetre que el nostre nadó faci el que desitgi fer.

Els objectes simples de formes poc definides són els millors per posar al seu abast, igual que boles de diferents mides, els tovallons de cotó, les grans cadenes o anelles, galledes i bols per apilar, nines senzilles per a nadons, etc (Us recomanem observar els exemples de materials que es mostren en el vídeo.) A mesura que el nadó comenci a caminar per si mateix es pot ampliar la selecció amb estructures per grimpar i altres materials, sempre tenint en compte que volem fomentar l’aprenentatge actiu, dirigit pel propi infant, confiant en la seva capacitat per resoldre problemes i permetent l’experimentació creativa en lloc de voler que "faci les coses bé".

Ja que una imatge val més que mil paraules (i ja porto 600), anem amb al vídeo:

La primera secció és un nadó de quatre mesos i mig jugant a l’aire lliure. Després observarem al mateix nen amb dos anys d’edat centrat en un trencaclosques. Es tracta d’un nen que va passar els seus primers anys explorant lliurement entre migdiades, menjars i canvis de bolquer. Mai va ser dirigit, mai ningú li va ensenyar "com" s’havia de jugar. Va ser interromput només quan era absolutament necessari.

Avui, amb vuit anys, aquest infant segueix sent un alegre aprenent independent.

Afegir un comentari

Necessites ajuda?

Si tens qualsevol dubte sobre productes, enviaments, etc. Mira a preguntes freqüents o contacta amb nosaltres:

T'atendrem de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores