El dret dels nens i les nenes a la mobilitat

Ja fa temps que al facebook i a les nostres xerrades parlem d’un tema que ens sol inquietar a pares i professors. Es tracta de l’autonomia en la mobilitat dels infants. Des de ben petits, els nens i nenes busquen la seva intimitat i durant els primers 7 anys la poden trobar a casa, repartida en petites estones perquè amb això en tenen prou. Quan son més grans,  això canvia (o hauria de canviar) i és quan ens demanen sortir a comprar sols, anar caminant a l’escola o fins i tot sortir a jugar amb els seus amics sense vigilància adulta. Els que ara som pares molt probablement vam poder gaudir d’aquesta autonomia quan vam ser nens, però les coses han canviat molt i ara pels infants és molt difícil poder gaudir de moments de joc al aire lliure sense la supervisió d’un adult. Aquest article que us compartim avui és una notícia publicada en un diari d’Anglaterra, últimament en aquest país, diverses associacions estan treballant per recuperar els carrers com espai de joc. Al nostre país no s’ha fet mai cap estudi com aquest, però si es fes, molt probablement les estadístiques serien semblants a les que publica l’article. "El dret dels nens i les nenes a la mobilitat", encara que no parla dels possibles perjudicis que te pel desenvolupament la privació d'aquests espais d'autonomia en el joc, recull uns resultats i reflexions valuoses i interessants sobre aquest tema.

Per Telegraph reporters 13 de gener de 2013

El dret dels nens i les nenes a la movilitat

Només a un de cada quatre alumnes de primària se’ls permet tornar sols a casa. Segons un informe publicat avui, durant les últimes quatre dècades, els nens i nenes de l’escola primària a Anglaterra han perdut gran part de la seva llibertat per moure’s al seu barri sense supervisió d’un adult.

La investigació ha revelat que a només el 25% dels nens de primària se’ls permet anar de casa a l’escola sols, en comparació amb el 86% que ho feien l’any 1971 Foto: Alamy

Només el 25% dels nens de primària se’ls permet anar de casa a l’escola sols, en comparació amb el 86% que ho feien l’any 1971, així ho revela una investigació de l’Institut d’Estudis de Polítiques (PSI) de la Universitat de Westminster. Les xifres recopilades per l’Institut al 1971, 1990 i 2010 han descobert una gran reducció en la mobilidad independent dels joves - la mesura en la que els pares els permeten jugar i caminar per l’entorn de la seva àrea local sense que cap adult els supervisi.

L’estudi també revela que els nens tenen menys independència per moure’s per si sols, en comparació amb els nens alemanys de la mateixa edat. Els nens i nenes de 11 a 15 anys també s’han enfrontat a majors restriccions a la seva independència. Ben Watson, investigador de l’Institut, i un dels autors de l’informe, afirmà: “La mobilitat independent ha demostrat ser bona pel benestar i el desenvolupament dels nens i nenes, tot i així, la nostra investigació mostra que ha disminuït considerablement a les últimes quatre dècades. L’experiència d’Alemanya mostra que aquesta disminució no és un resultat inevitable del tipus de vida actual. Si ens preocupem per la salut futura dels nostres nens, cal prendre mesures per a que puguin recuperar el dret a un entorn segur a l’aire lliure sense necessitat de supervisió d’un adult.”

Mayer Hillman, investigador emèrit principal de l’Institut, que ha participat en la coordinació i l’anàlisi dels resultats durant el periode de 40 anys de la investigació, va dir: “És molt lamentable que s’hagi prestat tanta poca atenció als danys causats per aquesta erosió en les llibertats dels nens i nenes i en el deteriorament de la seva qualitat de vida. Es necessita invertir molt més esforç en revertir aquest procés que està obtenint uns resultats tan desafortunats.”

L’Associació britànica “Sustrans”, organització no governamental que promou el transport sostenible, ha llançat recentment la campanya “Free Range Kids” per a que sigui més fàcil per als nens moure’s de forma independent, jugar a l’aire lliure i explorar la seva comunitat local, i tenir així les habilitats, oportunitats i suport per fer-lo de forma segura.

El president executiu, Malcolm Shephers va dir: “És una tragèdia que molts dels nostres nens no estiguin complint amb els nivells recomanats d’activitat física, però no és estrany que els pares sentin que els seus veïnats no són segurs. Necessitem amb urgència fer que les nostres comunitats siguin més segures si volem tornar a tenir nens actius, que es desplacin a peu i en bicicleta a l’escola i que juguin a l’aire lliure. Els pares volen veure els carrers més segurs. El Govern ha de canviar el límit de velocitat estàndard a 30 km/h en els carrers en els que vivim, treballem i juguem”. Cath Prisk, directora de “Play England”, organització que dóna suport al joc infantil, va dir: “Aquest estudi confirma les nostres pròpies investigacions: hi ha més barreres per jugar fora i moure’s de forma independent per als nens d’avui que per les generacions anteriors. Curiosament, la investigació mostra que els nens dels altres països, com Alemanya, gaudeixen molt més d’aquest dret que els nens anglesos.” “Els pares que volen invertir aquesta tendència preocupant haurien de pensar en donar als seus fills el do de la independència a la llar, a la porta de casa, al seu veïnat i més enllà”. Les enquestes per a la investigació es van realitzar a nens i a pares de 10 escoles (cinc de primària i cinc de secundària) en cinc àrees d’Anglaterra: Isligton, Nottingham, Stevenage, Winchester i lentorn rural d’Oxford. A Alemanya, Kvln Innenstadt, Witten, Kvln Chorweiler, Wuppertal-Langerfeld i Bochum. Als nens se’ls va preguntar si se’ls permetia creuar les carreteres principals sols, si anaven en autobús i en bicicleta sense cap adult, si tornaven a casa de l’escola sols, si anaven a d’altres llocs pel seu compte o amb amics i si sortien sols de nit.