Jugar i jugar - jugar és viure

Moments de joc

Jugar és viure!

Quan els infants es lliuren al joc de qualitat, s’hi entreguen de manera absoluta: amb una gran concentració, amb implicació de tot el cos, el cap i el cor. Solem dir que estan absorts, però en realitat estan habitant en un món paral·lel, amb codis propis, amb una percepció del temps diferent i amb una necessitat imperiosa de seguir el curs d’aquella activitat. Com si fos guiada per un motor intern, imparable, amb un propòsit invisible.

Immersos en el seu joc de qualitat, ho fan tot amb una gran fluïdesa, com si seguíssin un pla establert que se’ns escapa. Amb tanta precisió, voluntat i persistència com aparent lleugeresa. Res no és exigent, res no és tens, res no és susceptible de ser jutjat.

El joc simbòlic és el que inventen a partir del que observen i viuen, i que els permet recrear-ho de manera personal i única. D’alguna manera, extreuen de la seva realitat el que volen comprendre, practicar, integrar. Podríem dir que és una lectura genuïna i lliure del seu entorn, tan per allò que els resulta complexe o dolorós, com el que els aporta plaer, el que volen assaborir, el que invoquen amb una fantasia rica i variada.

El joc simbòlic pot ser representatiu, de rol, de construcció, pot incloure i combinar molts llenguatges diferents. És una expressió d’ells i d’elles mateixes, és un discurs, és una experimentació, és un recorregut per molts territoris diferents.

Observar un infant desenvolupant aquest joc de qualitat és una meravella. No us sembla?!